El Govern i ERC plantegen crear una societat mercantil amb l’Estat

L’avantatge d’impulsar una societat mercantil és que aquesta es podrà crear sense necessitat de passar pel Congrés. La llei de règim jurídic del sector públic habilita el Consell de Ministres a crear aquest tipus de societats. Es dona per descomptat que, si el Govern de Pedro Sánchez veia amb bons ulls el consorci, ara no posarà pegues a crear aquest instrument alternatiu, però en això ja s’estan esforçant consellers del Govern de Salvador Illa, en contacte directe i fins i tot presencial amb representants dels ministeris implicats a Madrid. La consellera d’Economia, Alícia Romero, se n’està encarregant. Per crear la societat n’hi ha prou amb elaborar els estatuts i presentar un pla d’actuació. Després, l’Executiu ha de decidir si ho autoritza.

El gran desavantatge d’optar per la societat i no pel consorci és que, davant d’un eventual canvi de Govern a Espanya, és més fàcil d’extingir. És per això que el pla a sempre va ser el consorci perquè, a l’estar sustentat per una llei, hauria tingut més robustesa jurídica. Una societat, en canvi, dona més facilitats a un executiu del PP i de Vox per fer marxa enrere en el cas que arribin a la Moncloa. I aquests dos partits ja van deixar clar dimarts al Congrés que s’oposen a un organisme d’aquestes característiques. De fet, el consorci es va rebutjar amb els vots del PP, Vox i Junts i l’abstenció del PNB. El partit de Carles Puigdemont va considerar que era un "xiringuito" que en res milloraria el dèficit inversor actual. De fet, quant als recursos, no es descarta que puguin arribar, mentre es constitueix la societat, mitjançant encomandes de gestió. Això implica que s’entreguin fons perquè la Generalitat pugui executar obres en infraestructures de l’Estat.

La llei que va ser tombada pel Congrés ja preveia crear una societat que havia d’actuar com a braç executor del consorci. Ara el que es farà és donar forma a aquesta societat com a pilar únic del projecte perquè el consorci ja no podrà veure la llum. La norma defineix aquest ens societari com l’encarregat de portar a terme l’"execució d’estudis, projectes, obres i altres actuacions materials" per agilitar l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya. Fonts d’ERC, no obstant, van assegurar que el consorci "no queda oblidat" del tot. La seva intenció és intentar recuperar-lo en el futur.

El gran objectiu d’aquest projecte és intentar acabar amb la dinàmica actual per la qual, massa sovint, les inversions que s’inclouen en els pressupostos generals de l’Estat no s’acaben executant o ho fan amb retard. Un informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) va admetre que, en el primer semestre del 2024, només es va executar un 20% de la inversió prevista a la comunitat catalana. En el conjunt de l’any anterior, el 2023, no va passar del 45%, per la qual cosa un de cada dos euros no es va arribar a invertir.

La recerca d’un pla b a la llei rebutjada pel Congrés demostra la importància que té aquest projecte per al Govern i per a ERC. L’explicació és que aquest consorci estava previst en l’acord d’investidura entre socialistes i republicans que va permetre l’arribada d’Illa a la presidència de la Generalitat. Per al president, així doncs, és molt important exhibir que compleix el pacte per reclamar, a canvi, que Esquerra continuï donant estabilitat al Parlament i li aprovi uns pressupostos catalans per al 2026. Per al partit d’Oriol Junqueras, és igualment decisiu exhibir que va tenir sentit investir Illa perquè aquesta decisió permet ara avenços en autogovern per a Catalunya.

Tot això, després que el cap del Govern retirés el projecte dels comptes públics per la falta de recolzament dels republicans, encallats llavors en la recaptació de l’IRPF que corria a càrrec de l’aval del Govern i que mai va arribar. Superat aquest escull, el consorci d’inversions es plantejava com una pista d’aterratge perquè Junqueras pogués donar el seu sí als pressupostos i aconseguir que quedin aprovats abans de les vacances d’estiu, un objectiu que Illa manté dempeus.

Notícies relacionades

Jaume Asens rep l’alta hospitalària després de rebre un trasplantament de ronyó de la seva mare

L’inspector del cas Gürtel revela que li van demanar detenir Bárcenas

"Avenç de sobirania"

El dubte és si el consorci, ara ja reconvertit en societat, serà decisiu i suficient perquè ERC doni el seu vistiplau a les xifres. Els republicans consideren que l’ens suposa un "avenç de sobirania" per a Catalunya, just el que reclamaven a canvi d’aprovar els comptes, però no volen aclarir si aquest avenç és prou important per donar el sí definitiu a uns pressupostos que situarien el Govern amb una bombona d’oxigen fins al final de la legislatura, el 2028, ja que l’any que ve, amb les eleccions municipals i les generals, es dona per descomptat que no hi haurà un pacte que tingui aquest calibre.