Els juristes adverteixen d’un caos legal al decaure la norma

El Congrés dels Diputats ha tombat el reial decret llei aprovat pel Govern el 21 de març que contemplava la pròrroga de fins a dos anys de tots els contractes de lloguer el venciment dels quals es produís entre el 22 de març d’aquest any i el 31 de desembre del 2027. La no convalidació de la norma a la Cambra baixa obre un escenari incert, en el qual, amb molta probabilitat, propietaris de vivenda i inquilins hagin de dirimir les seves diferències als tribunals, adverteixen els juristes. El rebuig de la norma a la Cambra baixa omple d’incògnites prop d’un milió de contractes de lloguer que vencen entre aquest any i el següent.

El Consell de Ministres va donar llum verda a aquesta mesura inèdita que contemplava pròrrogues automàtiques a petició dels inquilins. No obstant, aquesta norma no ha aconseguit el consens polític per tirar endavant, com ja va anticipar el dia de la seva aprovació el president Pedro Sánchez. EL PERIÓDICO ha conversat i ha obtingut l’opinió de diversos juristes per resoldre alguns dels dubtes. ¿Què passa amb el meu contracte? ¿Es manté prorrogat el lloguer?

Si el llogater no va demanar la pròrroga.

El primer cas a estudiar són aquells llogaters el contracte dels quals vencia dins del termini d’aplicació del reial decret llei, entre el 22 de març del 2026 i el 31 de desembre del 2027, que no van sol·licitar la pròrroga dins del mes que ha estat en vigor fins a la seva no convalidació al Congrés dels Diputats. Aquests no poden adherir-se ja, perquè la norma ja no està en vigor, així que de cap manera podrien prorrogar fins a dos anys els seus lloguers, igual com tampoc se’ls permet als llogaters amb venciments que es produïen fora de les dates previstes.

Si va demanar la pròrroga i el propietari la va acceptar.

En cas de ser beneficiari i haver demanat la pròrroga a través dels diferents mètodes possibles – el burofax és un dels més acceptats –, cal analitzar si el propietari va respondre o no. "Si el propietari va respondre acceptant-ho fefaentment està vinculat", comenta Matilde Cuena, catedràtica de Dret Civil de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). És a dir, si hi va haver resposta positiva, ara estaria compromès.

Si va demanar la pròrroga i el contracte vencia entre el 22 de març i ahir.

Els casos en què els contractes de lloguer vencien entre el 22 de març i el 28 d’abril del 2026 és on hi ha més consens. Aquests lloguers sí que estarien prorrogats durant dos anys, ja que és una norma d’aplicació "provisional" durant la vigència del reial decret llei i serien ‘intocables’. És a dir, del milió de contractes prorrogats –segons dades del Ministeri de Consum–, els pocs que venguessin d’aquí a aquest mes que va estar en vigor i van demanar la pròrroga al propietari, es mantindrà.

Si va demanar la pròrroga i el contracte venç entre avui i el 31 de desembre del 2027.

Notícies relacionades

Els pagadors de la trama Kitchen assenyalen Eugenio Pino com a "caixer"

Azcón defensa la "prioritat nacional" basada en l’arrelament

Els inquilins que van sol·licitar la pròrroga per a contractes amb venciments des de la decaiguda del decret i el 31 de desembre de l’any vinent són els més diferències desperten. Des del Ministeri de Consum, els sindicats d’inquilins i associacions de consumidors insisteixen en la validesa de les pròrrogues. "D’acord amb l’article 86.2 de la Constitució Espanyola, la no convalidació d’aquesta norma suposa la derogació del reial decret llei, però no la seva nul·litat. És a dir, es mantenen els efectes jurídics i drets que s’haguessin adquirit durant el període en què la norma ha sigut vigent. És a dir, la no convalidació de la norma no afecta els drets adquirits durant el seu termini de vigència ni els seus efectes", responen des del ministeri liderat per Pablo Bustinduy.

Però alguns juristes dubten. "Una norma derogada no pot projectar efectes més enllà del termini que va estar en vigor. És un frau constitucional. La Constitució no permet al Govern fer lleis que puguin prolongar-se més enllà del seu període de convalidació", apunta Matilde Cuena. En canvi, Julio González García, catedràtic de Dret administratiu també de la Universitat Complutense de Madrid, entén que "el dret de l’inquilí ha nascut amb la seva promulgació al BOE i es pot exercitar des d’aquest mateix instant, si es troba dins del seu àmbit d’aplicació. Ell considera que "si s’exercita el dret de petició de qualsevol de les pròrrogues, el dret queda blindat".