Oriol Pujol defensa el llegat andorrà del seu avi i afirma que hi va renunciar per centrar-se en la política

L’Oriol, que va ser regidor per CiU a l’Ajuntament de Barcelona i secretari general del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, ha explicat que el 1992 va acudir a Andorra a obrir un compte perquè era l’única manera de gestionar la part que li corresponia del llegat o herència del seu avi Florenci, perquè es tractava de làmines financeres i deute de diferents països gestionats de manera conjunta, per la qual cosa era indivisible.

El 2003 i el 2006 va ser elegit diputat per CiU al Parlament, on va arribar a presidir el grup parlamentari i va ocupar el càrrec de secretari general de CDC, perquè en l’òrbita convergent se’l veia el successor polític del seu pare, fundador de CDC, situació que va canviar amb la seva condemna per l’intent de manipulació en l’adjudicació d’estacions d’ITV, causa en què va ingressar a la presó i el va obligar a deixar la política.

Segons la seva explicació, no va ser fins al 2009 quan va decidir renunciar al compte i per a això atorgar poders al seu germà gran, Jordi Pujol Ferrusola, perquè es fes càrrec dels fons que allotjava. Just un any abans en va fer cotitular la seva dona, després que se li detectés un tumor cerebral i el matrimoni decidís fer testament, moment en què ell li va parlar per primera vegada de l’existència del compte andorrà.

Compte fals

Ha assenyalat que la seva dona va estar imputada en el procediment per aquesta cotitularitat i per la d’un altre compte que va publicar ‘El Mundo’ i que va resultar ser falsa, procedent d’un informe apòcrif que va situar al costat dels que parlaven de comptes inexistents de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias. A preguntes del seu advocat, Francesc Sànchez, també ha dit que no pot explicar per què apareixia informació bancària seva en un ‘pendrive’ trobat al despatx de l’assessor fiscal del seu pare, Sánchez Carreter, perquè ell no tenia vinculació amb el despatx. El fiscal sol·licita per a ell una pena de vuit anys de presó pels delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, com per a la resta dels seus germans menys el Jordi, que s’enfronta a 29 anys, i el Josep, a 14, ja que també se’ls suma altres delictes, entre els quals, els fiscals.

Després de l’Oriol va començar a declarar davant del tribunal de l’Audiència Nacional que jutja el cas de la fortuna de la família oculta a Andorra la seva germana Marta, que és arquitecta i s’ha declarat «obtusa» per als aspectes financers. En una línia similar a la de l’Oriol i després la de la Mireia, la Marta ha explicat que el seu avi va ser un home molt important a Catalunya, que va comprar uns laboratoris i després va ser fundador de Banca Catalana. Durant l’empresonament de l’expresident Jordi Pujol per la seva activitat política, el Florenci, a qui va qualificar d’empresari d’«èxit», va ser el suport de la família i, sobretot, de la seva mare, Marta Ferrusola.

Igual com el seu germà Jordi, es va assabentar als anys 70, abans de la mort del dictador Francisco Franco, de l’existència del llegat per boca del seu avi. Els germans més petits, com l’Oriol, la Mireia i l’Oleguer, no ho sabrien fins als noranta. «Vaig viure enfrontaments entre el meu avi i el meu pare per aquests diners», ha assegurat Marta Pujol, que ha explicat «obsessió» per Catalunya del seu pare. La seva germana Mireia ha assenyalat que el seu avi «admirava el seu fill però patia per veure com dedicava la seva vida i la seva economia al seu projecte de vida, que era la seva Catalunya estimada».

Sense utilitzar els diners d’Andorra

Florenci Pujol va morir el 1980, però fins al 1990 no es va produir la reunió familiar en la qual es va decidir que Jordi Pujol Ferrusola fos el gestor dels fons, uns 500 milions de pessetes, i cada germà va procedir a obrir un compte a Andorra per repartir el llegat. A partir de 1992, ha recordat la Marta, es van repartir els diners i es van anar liquidant les làmines financeres. A ella, com a la resta dels seus germans, li van correspondre 120 milions de pessetes. «La meva actitud va ser mantenir-la sense utilitzar-la. Jo vivia del que guanyava i no utilitzava els diners per mantenir-me», ha explicat la Marta, tot i que va voler continuar amb la voluntat del seu avi de tenir aquests diners a Andorra per si la situació política es complicava a Espanya.

El 2014, després de la publicació d’una captura de pantalla dels comptes dels Pujol a Andorra, va regularitzar la situació davant Hisenda. I ha precisat: «El meu pare mai ha tingut un compte a Andorra, ni va participar en el llegat». Les seves paraules no van diferir de les de la Mireia, que va ser ballarina i fisioterapeuta fa 20 anys. Quant a què va fer amb els diners andorrans, l’acusada s’ha mostrat taxativa: «No els vaig tocar, no vaig viure d’ells i de fet ni hi pensava. Mai els vaig utilitzar».

Per la seva banda, Pere Pujol Ferrusola no només ha defensat el llegat del seu avi, sinó que ha donat un cop de mà al seu germà i exdiputat Oriol Pujol, al qual va desvincular de les adjudicacions públiques que va tenir la consultora Entorn, on va treballar i després va ser accionista. La fiscalia sosté que el 2000 i el 2001, aquesta societat va aconseguir la redacció de tres contractes mediambientals mitjançant concursos públics per 190.000 euros, quan en aquelles dates Oriol Pujol era secretari general de l’Indústria de la Generalitat, circumstància que durant la seva declaració Oriol ha explicat que corresponia a Medi Ambient, no a Indústria. El 75% dels clients de la consultoria, ha precisat, eren privats, i únicament el 25% eren públics.

Notícies relacionades

Josep Pujol Ferrusola corrobora la versió del seu germà sobre l’herència de l’avi: «Em van tocar 125 milions de pessetes»

Jordi Pujol Ferrusola: "Em dedicava a la informació privilegiada quan no es feia"

L’últim a comparèixer va ser el germà petit, Oleguer Pujol, que ha qualificat de «favor» el que els feia el seu germà Jordi al gestionar el llegat a Andorra i ha explicat que parlava sovint amb ell, no en va la seva formació era Administració i Direcció d’Empreses, tot i que ell era molt més conservador que el seu germà. L’Oleguer, que va estar imputat també per unes inversions que va realitzar sobre sucursals del Banco Santander amb Drago Capital, causa que va acabar sent arxivada, ha negat categòricament haver ingressat conscientment diners procedents de delictes en els seus comptes.

El fiscal sol·licita per a l’Oriol, la Marta, la Mireia, el Pere i l’Oleguer vuit anys de presó pels delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. Per al Jordi sol·licita 29 anys de presó i per al Josep, 14, ja que també se’ls suma altres delictes, entre els quals, els fiscals. En la sessió d’aquest dimarts s’espera que declarin la resta de germans Pujol Ferrusola.