Jordi Pujol Ferrusola assegura davant el tribunal que mai ha rebut a Andorra diners de les seves empreses ni de les constructores implicades

L’imputat ha repetit una vegada i una altra que els fons dipositats al país veí era l’herència o llegat, la deixa, del seu avi Florenci Pujol i que els ingressos i sortides eren per les operacions financeres que ell feia. «El meu pare mai ha volgut saber res dels diners d’Andorra, ni hi ha tingut cap compte», ha declarat en línia amb el que sempre ha manifestat el seu pare. A més, al negar ingressos de les empreses presumptament adjudicatàries d’obra pública es desmuntaria que la fortuna procedís del pagament de comissions i, amb això, el delicte de blanqueig de capitals que la Fiscalia Anticorrupció imputa tots els germans; només quedarien en vigor els delictes fiscals, que amb l’opacitat fiscal que implica Andorra no semblar possibilitar defensa.

El fiscal Fernando Bermejo ha sigut molt exhaustiu en l’interrogatori a Jordi Pujol Ferrusola, que s’ha allargat gairebé vuit hores en dues sessions. Com a guia, el ministeri públic ha seguit el seu escrit d’acusació, en el qual detallava les operacions sota sospita i els delictes que s’imputen als 17 investigats, els set fills de l’exmandatari català, l’exdona del gran i nou empresaris. Per això l’interrogatori de Jordi Pujol Ferrusola, que s’enfronta a la petició més alta, 29 anys de presó, ha continuat aquest dimarts centrada en la fortuna oculta a Andorra, país amb una opacitat respecte al fisc espanyol que ha sigut admesa sense embuts per l’acusat.

Pujol Ferrusola ha explicat que «a partir del 92» es produeix un moment «en què hi ha rendiments importants de les làmines financeres, dels títols», als quals atribueix l’increment exponencial de l’herència que, segons la versió de la família, li va deixar el seu avi Florenci per assegurar-los un futur davant el risc de la dedicació a la política del seu pare. El primogènit ha explicat que aquest llegat era de 110 milions de pessetes –uns 601.000 euros– i 390 milions de pessetes –uns 2,3 milions d’euros– en títols. D’acord amb els seus germans, a qui anava informant de la gestió d’aquest llegat, els rendiments «es reparteixen en el temps a partir de 1992»; l’última entrega es va produir del 2004 i va consistir en 60.000 euros, ha relatat.

El principal acusat ha insistit que la fortuna a Andorra « són tots diners de venda de títols i de guardar els diners a la caixa per tornar a buscar una altra oportunitat d’inversió». Els únics diners que no procedeixen de les làmines financeres en les quals la defensa sempre ha mantingut que es va invertir el que va deixar a la seva nora i als seus nets Florenci Pujol pertanyia a una inversió que va intentar fer per establir universitats privades a Andorra, que no va arribar a funcionar. Pujol Ferrusola sí que ha admès que va avalar un crèdit a Fibanc de tres empreses que van treballar per a CDC en unes eleccions perquè li va demanar ajuda Carles Torrents, que va ser tresorer del partit. «Es va amortitzar i em van alliberar de l’aval», ha explicat.

Canvi de banc

Respecte al canvi d’entitat bancària al Principat, des de Banca Reig, després Andbank, a la Banca Privada d’Andorra (BPA), Pujol Ferrusola ha afirmat: «Van aprofitar un canvi legislatiu (obligació d’identificar les persones políticament expertes) per treure’s un mort de sobre i nosaltres som vuit morts. Ens fan fora, però hi va haver una mala gestió dels nostres comptes». El fill gran de l’expresident català ha afirmat: «Jo tinc diners a Andorra per fer coses: operacions financeres, inversions.... No era un compte de caixó, de guardar, de no tocar; era un compte de sortides», ha precisat. Pujol Ferrusola ha recordat que la Banca Reig li va dir que havia destruït documentació dels moviments dels comptes que tenia al banc, raó per la qual va posar una querella.

Ha assenyalat que finalment es va triar la BPA perquè el seu germà Josep ja tenia un compte i era molt amic dels propietaris, la família Cierco. L’acusat ha dubtat amb el nom, que no li venia a la memòria, per això ha sigut ajudat per la seva defensa i el fiscal, a la qual cosa l’acusat ha respost en to de broma amb un «xivato». S’ha endinsat en el seu descontentament amb Andbank i ha assenyalat que si hagués sigut real l’obligació d’identificar persones políticament exposades, la BPA no els hauria acceptat.

El fiscal, en un exhaustiu interrogatori dels comptes i dels seus moviments de fons, va preguntar a Pujol Ferrusola sobre la carta en clau remesa per la seva mare, la difunta Marta Ferrusola, a la Banca Reig que deia: «Estimat Mossèn –li diu al responsable de la Banca– soc la mare superiora de la congregació. Voldria traspassar dos missals de la meva biblioteca a la del capellà». El fill gran de l’expresident ha assegurat que la seva mare anomenava «mossèn» al gestor dels comptes, José María Pallerola, perquè li recordava a un pel seu físic.

Res a amagar

L’interrogatori del fiscal ha acabat quan Pujol Ferrusola ha negat haver declarat com a impost de societats el que corresponia a IRPF. «Entre el 2004 i el 2012 tinc ingressos de 24 milions i pago 6,6, milions [a Hisenda], més del que em tocaria. Tinc una retribució personal, per tant, em permet viure», ha assenyalat just abans d’admetre que entre les seves empreses feia transferències i pagava o concedia préstecs amb què més li interessava. «Som els mateixos socis, al mateix despatx, amb la mateixa secretària i no hi ha res a amagar, no hi ha cap moviment estrany», s’ha defensat el fill gran de l’expresident català de l’acusació d’actuar amb una caixa única que li dirigeixen les acusacions.

El seu advocat, Cristóbal Martell, va voler que explicant en detall a «quines coses es dedicava l’avi Florenci», perquè recordés que va ser el primer condemnat per tràfic de divises durant el franquisme, activitat amb la qual va aconseguir estalviar, i el fundador i primer accionista de Banca Catalana. A més, es va referir als negocis fallits de l’expresident de la Generalitat, pels quals el seu pare no confiava en ell, cosa que li va permetre reivindicar l’activitat desenvolupada per l’expresident Pujol en relació amb els empresaris i entitats culturals catalanistes que van contribuir a «fer país».

Següents

Notícies relacionades

Els pèrits d’Hisenda conclouen els seus informes i es dona via lliure a la declaració de l’expresident Jordi Pujol i els seus fills

La CUP demana al Parlament que actuï davant "l’increment de comentaris masclistes" de PP i Vox

Després de Jordi Pujol Ferrusola, li arribarà el torn a la seva exdona, Mercè Gironès, defensada per l’advocat Oriol Rusca. El que va ser el seu marit, Jordi Pujol Ferrusola, no l’hi va deixar gens fàcil, ja que va assegurar davant el tribunal que les empreses per les quals es van facturar milions d’euros estaven gestionades per tots dos al 50%. Mercè Gironès, per a qui el fiscal reclama 17 anys de presó, haurà d’explicar exactament quina era la seva funció dins d’aquestes companyies o si només feia el que el seu marit li deia. Aquest dimarts, Pujol Ferrusola va preferir no referir-se a ella «per ser la mare» dels seus fills.

El tercer acusat que ha de declarar és Josep Pujol Ferrusola, que s’enfronta a 14 anys de presó, i els seguiran la resta dels seus cinc germans. La idea era dedicar de dilluns a dimecres a l’interrogatori dels 17 acusats, però, tal com s’està desenvolupant la vista, és molt probable que hagin d’ajornar-se algunes declaracions per a la setmana de l’11 de maig. I més quan es va operació per operació, que, segons el fiscal, no van ser reals i van servir per presumptament camuflar presumptes comissions il·legals pagades per adjudicació d’obres pública. La defensa nega aquesta màxima i circumscriu l’actuació del primogènit de l’expresident a l’àmbit dels negocis privats.