Full de ruta de les lleis pendents

Així s’aprofita el límit del termini, ja que el reial decret que el regula fixa com a màxim el 30 d’abril. De vegades, però, s’ha superat amb escreix aquesta data, com ja va passar consecutivament els anys 2020 i 2021. Ara la pretensió és tancar-lo com més aviat millor per mirar d’intentar reprendre l’impuls legislatiu, exhibir el full de ruta de l’Executiu i transmetre el missatge que estan centrats a governar. Amb una agenda per desplegar abans de les pròximes eleccions generals per combatre les crítiques de paràlisi i agafar oxigen davant els cops als tribunals, en ple judici pel cas mascaretes.

Avisos i picades d’ullet

"Llei a llei", transmeten des de la Moncloa per minimitzar les dificultats parlamentàries del Govern i restar importància a l’avís que dimecres mateix llançava la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, en la sessió de control al Govern. "¿Quin argument democràtic li queda per no convocar eleccions?", demanava directament a Pedro Sánchez després d’acusar-lo de no haver fet "els deures" respecte a compromisos pendents.

En l’Executiu avançaven després d’aquest cara a cara que no canviaran gens la seva manera de procedir. És a dir, continuaran portant al Congrés "iniciatives que pensem que són bones tant per a Catalunya com per a Espanya i que esperem que per això hi donin suport". N’és una mostra la decisió de posar sobre la taula el pla anual normatiu. També de la intenció de fer picades d’ullet als socis, i per això es recullen al document alguns dels compromisos encara pendents.

Les dificultats aritmètiques en aquesta legislatura han fet que algunes de les iniciatives clau plasmades en els plans normatius quedin posteriorment encallades al Congrés, com ara la llei de secrets oficials. D’altres, incloses en el pla normatiu de l’any passat, ni tan sols han passat en primera volta pel Consell de Ministres, com la llei de joventut o la democràcia a l’empresa. En aquest intent d’allunyar el fantasma d’una legislatura bloquejada, el PSOE també ha activat al Congrés la tramitació de quatre normes i n’ha reprès dues més, totes desades en un calaix des de feia mesos.

Ja va fer servir aquesta mateixa estratègia el novembre passat, poc després que Carles Puigdemont trenqués relacions i avisés que Sánchez no podria governar, quan van posar en marxa els treballs de fins a set iniciatives diferents. Només tres van arribar a bon port.

Ara l’objectiu és una mica menys ambiciós, però les lleis estan més ben triades. L’Executiu vol tirar endavant la norma de protecció de menors en entorns digitals que prohibiria l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys. El projecte ha sigut una de les puntes de llança de Sánchez en el seu xoc contra els "tecnoligarques", que vol responsabilitzar penalment de les infraccions que cometen les seves plataformes.

D’altra banda, el PSOE pitja l’accelerador en una llei per reconèixer com agents de l’autoritat els funcionaris de presons, fet que defensen els partits de la dreta –Junts inclòs– i rebutgen la resta dels seus socis. Per acontentar aquests altres, s’ha activat la tramitació d’una norma que obligui les elèctriques a publicar en la seva pàgina web les vies per resoldre litigis amb clients i una altra per concedir la nacionalitat als sahrauís, exclosos de la regularització de migrants pel fet de ser apàtrides. A més, s’ha reprès el text per transferir l’AP-9 a Galícia i un altre sobre mutualitats a la Seguretat Social.

Prioritats

Els socis també li critiquen que no s’hagi presentat el projecte de Pressupostos des que va començar la legislatura. Amb nous comptes o sense, a l’Executiu remarquen que seguiran el seu full de ruta fins que no acabi aquesta legislatura el 2027.

Notícies relacionades

L’esperada explicació (o no) de Jordi Pujol

El Govern llança un pla per reduir l’espera de l’ajuda per dependència

L’activitat parlamentària de l’any vinent, amb tot, s’entrecreuarà amb les municipals i autonòmiques del maig i, si no hi ha avenç, les generals unes setmanes després. Un context de competició electoral que sol reduir el marge per a l’entesa al Congrés. Independentment del recorregut de les seves iniciatives, el pla normatiu permet al Govern marcar perfil i exhibir programa a tall d’aparador. Això és, destacar prioritats i eixos d’acció, que en aquesta legislatura ha passat per una "transformació" del sistema productiu, el reforç de l’Estat de benestar i l’ampliació de drets i llibertats. En l’últim pla normatiu es van incloure prop de dos centenars d’iniciatives: 16 van ser lleis orgàniques, 43 ordinàries i 140 reials decrets.

Les mesures del pla de recuperació planificades per al que resta d’aquest exercici són una condició expressa per rebre els últims fons europeus dins el termini i en la forma escaient. Al març el Govern va xifrar en 343 les fites i objectius complertes, fet que comporta un 70% del total previst. Amb aquesta última sol·licitud de pagament, s’hauria cobert el 75% dels fons totals (prop de 60.511 milions d’euros en transferències i 17.283 milions en préstecs).