Catalunya, la comunitat que més immigrants regularitzarà

Catalunya serà, previsiblement, la comunitat on més immigrants acabin accedint a la mesura. Segons es desprèn dels càlculs de Ciudadanía Global, que assegura que seran 200.000 les persones que sol·licitin estabilitzar la seva situació administrativa a Catalunya, i 135.000 les que ho acabaran aconseguint. La seguirà, ja a certa distància, la Comunitat de Madrid, on Ciudadanía Global calcula que 135.000 persones intentaran acollir-se a la setena regularització extraordinària des de la restauració de la democràcia, i que unes 90.000 aconseguiran el permís d’un any de treball i residència que ofereix el Govern.

En tercer lloc, es troben Andalusia i la Comunitat Valenciana. A les dues autonomies, la Fundació estima que 90.000 persones miraran d’accedir a la regularització i que ho acabaran aconseguint unes 60.000. En total, aquestes quatre comunitats –les més poblades d’Espanya, i les que presenten un nombre més alt de població estrangera i d’activitat econòmica– concentraran prop del 70% de les sol·licituds de regularització aprovades.

Ja a molta distància es troben Múrcia, on s’espera que s’aprovin 25.000 regularitzacions; el País Basc (20.000), les Canàries i les Balears (17.500), Castella-la Manxa (16.000), Aragó (14.500), Galícia (12.000) o Castella i Lleó (11.000). Les comunitats on s’espera un nombre més baix de persones regularitzades, més enllà de les ciutats autònomes de Ceuta (650) i Melilla (1.500), són Extremadura (3.000), Cantàbria (3.500), La Rioja (4.000), Astúries (4.500) i Navarra (7.500).

Estimacions i càlculs

Els càlculs, segons apunten fonts de la Fundación Ciudadanía Global, provenen de l’Institut Nacional Estadística (INE) i d’estudis de la Fundación por Causa que posaven xifres a un fenomen tan difícilment quantificable com són les persones que viuen en situació irregular en un territori determinat. Amb aquestes dades, i tenint en compte que el flux aproximat de persones que entren en situació irregular cada any a Espanya se situa entorn de les 250.000 persones, la fundació fa una estimació de quantes persones es podrien acollir a la mesura i afirma que aproximadament un terç de les sol·licituds de la regularització acabarà rebutjat, com ha apuntat també el Govern ahir.

Allau de sol·licituds

Les mateixes veus assenyalen que, malgrat que es tracta d’estimacions, les xifres coincideixen amb els pronòstics que han anat llançant tant el Govern com les comunitats. Fonts del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, de fet, assenyalaven en declaracions recollides per EL PERIÓDICO que es preveuen unes 750.000 sol·licituds, les mateixes que calcula la Fundación Ciudadanía Global.

També s’aproximen les xifres que aporta la fundació als números que ha anat llançant la Generalitat aquests últims mesos. La Conselleria de Drets Socials apuntava ja al febrer que es beneficiarien de la mesura entre 120.000 i 150.000 residents a Catalunya, unes xifres que va recordar ahir la consellera portaveu, Sílvia Paneque.

Els precedents

Les estimacions de la Fundación Ciudadanía Global, això sí, queden lluny de les prediccions més ambicioses d’algunes entitats com Regularización Ya, que han arribat a pronosticar que la mesura podria beneficiar fins a 800.000 persones. De fet, les xifres llançades per l’entitat social pronostiquen que en aquest procés extraordinari s’acabarà regularitzant menys immigrants que amb l’última mesura similar, impulsada durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. En aquell temps, el 2005, es va solucionar la situació administrativa de 576.506 persones, 73.000 més que les que es preveu que la solucionin en els pròxims mesos.

L’Administració habilitarà 450 oficines, principalment sucursals de Correus, tot i que també delegacions de la Tresoreria General de la Seguretat Social o oficines d’estrangeria, per tramitar l’allau de sol·licituds que espera. La Seguretat Social incorporarà 550 professionals de reforç, a través de l’empresa pública Tragasa, per gestionar un dispositiu del qual dubten els mateixos empleats d’estrangeria. Fins al punt que CCOO ha convocat una vaga a les oficines d’estrangeria a partir de dilluns que ve per denunciar la falta de dotació de personal.

Sis regularitzacions

Notícies relacionades

"Vinc capacitat per intentar ajudar"

Sánchez: "És reconèixer drets, però també exigir obligacions"

"Som davant una de les grans fites de la legislatura", va manifestar la ministra portaveu, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Hi han hagut, sense comptar aquesta, un total de sis regularitzacions; com a referent més recent hi ha la que va impulsar el president José Luis Rodríguez Zapatero el 2005 i de la qual es van beneficiar un total de 576.506 persones, segons xifres divulgades ahir mateix des del Govern. Entre les impulsades per Felipe González, José María Aznar i Zapatero s’han regularitzat un total d’1,3 milions de migrants, xifra que podria superar els dos milions una vegada finalitzi la de Pedro Sánchez. "Ja ho han fet d’altres abans que nosaltres" i "s’han aconseguit beneficis en l’ocupació, en responsabilitat fiscal i en convivència", va emfatitzar la ministra portaveu.