Tatxo Benet descarta ser el candidat de Junts a l’alcaldia de BCN

L’empresari Tatxo Benet, cofundador de Mediapro i propietari de la llibreria Ona Llibres, va declinar ser el candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona. El partit liderat per Puigdemont li va fer una oferta abans de Nadal, però Benet va rebutjar l’oferiment i, al gener, va assumir la presidència de l’associació empresarial Femcat. Aquest moviment es va interpretar com el cop de porta a la possibilitat de ser alcaldable. Poc després va rebre una segona oferta i va tornar a valorar-la. Amb tot, va comunicar fa uns dies a la direcció del partit el seu cop de porta definitiu.L’empresari Tatxo Benet, conegut per ser un dels fundadors de Mediapro i propietari de la llibreria Ona Llibres, ha declinat ser el candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona. El partit liderat per Carles Puigdemont li va fer una primera oferta abans de Nadal, però Benet va rebutjar l’oferiment i, al gener, va optar per assumir la presidència de l’associació empresarial FemCAT. Aquest moviment es va interpretar com el cop de porta a la possibilitat de ser alcaldable, però poc després va rebre una segona oferta i va tornar a valorar-la. No obstant, segons ha avançat Nació i ha confirmat EL PERIÓDICO, va comunicar fa uns dies a la direcció del partit el seu cop de porta definitiu.

El no de l’empresari, que al·lega "motius familiars", deixa Junts sense una proposta clara d’alcaldable a un any de les eleccions. La direcció del partit busca un fitxatge que eviti un enfrontament intern entre Josep Rius, persona de confiança de Puigdemont, i Jordi Martí, el substitut designat per Xavier Trias, i que millori les opcions electorals de la formació. El 2023, amb Trias, el partit va guanyar les eleccions. No obstant, una aliança in extremis entre el PSC, els Comuns i el PP va atorgar a Jaume Collboni la vara de comandament.El ‘no’ de l’empresari, que al·lega "motius familiars" per declinar l’oferiment, deixa Junts sense una proposta clara d’alcaldable a un any de les eleccions. Fa temps que la direcció del partit busca un fitxatge que eviti un enfrontament intern entre Josep Rius –persona de confiança de Puigdemont– i Jordi Martí –el substitut designat per Xavier Trias–, i que també que pugui millorar les opcions electorals de la formació. El 2023, amb la tornada de Trias, el partit va guanyar les eleccions. No obstant, l’exalcalde no va poder revalidar el càrrec per una aliança in extremis entre el PSC, els Comuns i el PP que va atorgar a Jaume Collboni la vara de comandament.

Altres noms

Notícies relacionades

El PP torna a presidir les Corts de Castella i Lleó després de pactar amb Vox

Una altra deserció a Vox obre una via al PP a Múrcia per no dependre d’Abascal

Durant tot aquest any, la llista de possibles candidats ha sigut llarga. En qui més s’ha insistit és en l’exconseller Joaquim Forn, però després del seu pas per la presó, va rebutjar tornar a la primera línia política. També el nom de l’expresident Artur Mas ha estat sobre la taula. Ell mateix va explicar que va ser sondejat pel partit, tot i que el seu relat difereix del de la direcció de Junts. Segons el secretari general, Jordi Turull, persones de l’entorn de Mas van fer arribar a la cúpula del partit que l’expresident estava disposat a ser candidat i que va ser llavors quan li va preguntar si era veritat.Durant tot aquest llarg any, la llista de possibles candidats ha sigut llarga. En qui més s’ha insistit ha sigut és en l’exconseller Joaquim Forn, però després del seu pas per la presó, ha rebutjat per complet tornar a la primera línia política. També el nom de l’expresident Artur Mas ha estat sobre la taula. Ell mateix ha explicat en públic que va ser sondejat pel partit, tot i que el seu relat dels fets difereix del de la direcció de Junts. Segons va explicar també públicament el secretari general, Jordi Turull, van ser persones de l’entorn de Mas les que van fer arribar a la cúpula del partit que l’expresident estava disposat a ser candidat i que va ser llavors quan va decidir preguntar-li si era veritat.

Circulen altres noms, com els dels exconsellers Josep Maria Argimon, Victòria Alsina i Jaume Giró, i el de l’exdiputat Jaume Alonso-Cuevillas.