Localitzen gairebé 200 fosses més de combatents de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana, on ja n’hi ha 741

Des de l’empresa ArqueoAntro cada any exhumen fosses de soldats de la Guerra Civil, entre d’altres. Hi estan immersos des que el 2016 es va plantejar fer una ampliació de la localització de fosses, «tot i que va ser un projecte molt limitat perquè només abastava la província de València. Després ja es va ampliar a Castelló i Alacant», explica Mezquida.

Ara, sol·licita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública que incorpori les noves dades al sistema de «Localització de les fosses del País Valencià (Repressió en rereguarda republicana, Repressió franquista durant la Dictadura, Combatents en la Guerra Civil i Víctimes de bombardejos)», que hi ha en línia i que xifra en 547 el nombre de fosses localitzades al País Valencià.

Castelló, un gran camp de batalla

Els familiars els éssers estimats dels quals van ser afusellats compten amb registres on poder “aprofundir” a l’hora de saber, com a mínim, la fossa comuna on estan enterrats, gràcies a la tasca d’investigadors com Vicent Gabarda. En el cas dels combatents, la cosa es complica. «No hi ha un nombre real i tot Castelló és un camp de batalla. A qualsevol obra, o després de qualsevol pluja, es remou la terra i apareixen restes. A més, mitjançant el treball sobre el terreny localitzem més fosses gràcies als testimonis de veïns de la zona, però lamentablement les persones que compten amb aquests testimonis tan valuosos moren perquè ja són molt grans», explica.

Notícies relacionades

El Govern obre la convocatòria d’ajudes al lloguer per a persones d’entre 36 i 64 anys a Catalunya

Junts, sobre la crisi del PSC a Ripoll: "Van de purs amb Aliança, però primer haurien de resoldre els problemes de casa"

I llavors, hi ha qui truca a les administracions o a una empresa especialitzada per documentar les restes, senyalitzar la zona i investigar la història, i hi ha qui «fa barbaritats patrimonials i no avisa ningú». «Necessitem protegir les restes i evitar-ne la degradació. La història s’escriu així, investigant i s’ha de prendre consciència d’això. Ni tan sols els cossos i forces de seguretat de l’estat saben com actuar quan es localitzen restes perquè no hi ha protocol», explica Mezquida, després de destacar que després del canvi de govern «no hi ha ningú que respongui a la Generalitat Valenciana davant aquestes actuacions».

Ni inversió, ni pressupost

La manca d’inversió de la Generalitat Valenciana no ha sorprès el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica. «El que estem és patint les conseqüències polítiques de la llei de la concòrdia. El seu objectiu era menystenir els vençuts així que no estan dedicant cap esforç, ni polític ni econòmic, perquè les famílies d’aquells que van ser vençuts trobin justícia i reparació. S’ha acabat la mà amiga del govern progressista del Botànic i els han deixat completament sols. És més, per poder dir que sí que han continuat amb els treballs han destinat un pressupost ridícul que només dona per a l’exhumació d’una fossa. De fet, la llei implica que deixen d’estar regulades les exhumacions i tot el que hi tingui a veure, sense cap mena de concreció ni desenvolupament, impedint a les associacions de víctimes que puguin optar a les ajudes i demostrant aquesta hostilitat en les diferents cares d’aquest sistema polièdric que és la memòria històrica», explica el portaveu del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso.