Sánchez urgeix a crear un exèrcit comú europeu "demà mateix"

Espanya se situa precisament entre els països més favorables a reforçar la defensa comuna europea: el 77,3% de la població recolza la creació d’un exèrcit europeu, tot i que alhora rebutja recuperar el servei militar o civil obligatori, cosa que converteix el país en l’únic dels analitzats on aquesta opció no aconsegueix suport majoritari. Així ho reflecteix una enquesta elaborada per Politico Europe i la consultora beBartlet, basada en 6.698 entrevistes realitzades a sis països europeus: Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Polònia i Bèlgica.

Una obligació

"Estem preparats", va remarcar el cap de l’Executiu per assenyalar que aquesta decisió no és una opció, sinó una obligació. Les potències mitjanes, va argumentar, només tindrien una manera de fer-se valer: "construir defensa comuna i assumir junts les nostres vulnerabilitats i debilitats perquè d’altres no les utilitzin contra nosaltres". Una reflexió que va llançar després de remarcar que tant l’OTAN com el sistema econòmic obert són dos pilars que "ara estan fortament qüestionats i Europa s’ha d’adaptar".

Per dur a terme aquest objectiu, va assenyalar com a deures pendents la necessitat d’intensificar el creixement i combinar-lo amb el reforç del "pilar social". Tot això, de cara a impulsar una UE "més integrada, més sobirana, que decideixi per si mateixa i no tingui aquesta dependència de tercers actors, sinó veu pròpia en l’àmbit internacional". Una autonomia estratègica que va qualificar d’indispensable per a la "supervivència" política, econòmica i social d’Europa. Apel·lant a no caure en el marc de les "forces reaccionàries" que advoquen pel replegament, el cap de l’Executiu va reclamar també "coratge" a Brussel·les per intensificar els seus principis. Això és, perquè "recuperi i reforci el seu lloc al món" en un context de tensions.

El paper de la UE

"La UE s’assenta sobre els fonaments més sòlids de prosperitat, estabilitat i integració que ha conegut la història", va assenyalar Sánchez, per enumerar: "Tenim els recursos, les institucions, el talent i els valors. Ens falta atrevir a imaginar-nos i imaginar fins on podem arribar junts". Espanya va defensar així a Brussel·les "l’ambició de l’europeisme perquè Europa reforci el seu lloc al món des de l’ambició i la valentia".

Poc abans de la intervenció del president del Govern, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va acusar Espanya d’"alliberar una guerra diplomàtica" contra el seu país, per la qual cosa va ordenar expulsar els representants espanyols del Centre de Coordinació Cívic-Militar (CMCC, per les seves sigles en anglès) per a la supervisió de l’alto el foc a la Franja de Gaza. Sánchez no va fer referència a aquest fet, però va aprofitar la seva intervenció per reiterar la petició d’Espanya de suspendre l’acord europeu d’associació amb Israel per violar diversos principis del dret internacional i del dret internacional humanitari.

L’European Pulse Forum, organitzat per Politico & beBartlet a CosmoCaixa Barcelona, té per objectiu acostar la conversa institucional europea a les preocupacions ciutadanes i, per això, ha agafat com a base una enquesta paneuropea elaborada en sis estats membres que representen prop de dos terços de la població de la Unió Europea.

Notícies relacionades

La fiscalia demana al TC que anul·li la condemna de García Ortiz

El Govern obre la convocatòria de noves ajudes al pagament del lloguer

Aquesta enquesta, a més del recolzament a la creació d’un exèrcit europeu, dibuixa també un escenari de creixent inquietud política. Només el 21% dels europeus creu que la UE va en la direcció correcta, una dada que reflecteix el malestar de fons en alguns dels grans debats oberts al continent.

En aquesta cita es van reunir més de 40 ponents de perfil europeu i internacional. Entre els participants hi va haver la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera; el comissari europeu de Defensa i Espai, Andrius Kubilius; el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo; l’ex primer ministre italià Enrico Letta; la secretària general del Partit Popular Europeu, Dolors Montserrat; l’ambaixador de la missió d’Ucraïna davant la UE, Vsevolod Chentsov, a més del president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.