Marc Aloy (ERC), alcalde de Manresa: «Els serveis públics estan tensats, però no és culpa dels immigrants»

Marc Aloy (Manresa, 1979) complirà aviat sis anys com a alcalde de la seva ciutat. Aborda sense embuts els debats del moment i avisa que li queda corda per a estona. De fet, confirma que tornarà a ser el candidat d’ERC en les pròximes municipals.

¿Quins són els dos grans reptes de Manresa?

Estem treballant per fer créixer la prosperitat: que sigui una ciutat d’oportunitats, que la gent tingui feina i visqui en bones condicions. L’altre és la millora de la qualitat de vida: generar espais públics de més qualitat i trobar solucions al repte de la vivenda. Tenim persones que pateixen molt.

¿Tenen prou eines els Ajuntaments per fer front al problema de la vivenda?

No. A Manresa, en els últims 5 anys hem començat a construir més de 100 vivendes de protecció oficial, però és que feia 15 anys que no podíem construir perquè no teníem recursos. És un problema de país: els Ajuntaments estem mal finançats.

¿Les ocupacions de vivendes són un problema real o s’ha sobredimensionat?

Les ocupacions són un problema perquè hi ha gent que s’ha vist abocada a ocupar una vivenda per tenir un sostre. La vivenda és un dret constitucional que ara mateix no està garantit. Dit això, ocupar no pot ser la porta d’entrada a la vivenda. L’Administració ha d’oferir recursos i propostes. Som el país d’Europa amb menys habitatge públic.

Diu que no tenen prou eines. ¿Qui s’ha d’implicar aquí?

Depenem directament de les transferències de l’Estat, que, per tant, té la clau per dir que en lloc de transferir-nos allò d’ara, ens ho dobla. Catalunya té un dèficit fiscal de 20.000 milions d’euros. Si d’aquests milions que paguem en impostos i que se’n van i no tornen, tornés una part important, tindríem part dels problemes resolts. A més, a Manresa hem generat un superàvit de set milions i mig d’euros i resulta que l’Estat ens impedeix utilitzar-lo per millorar serveis o fer inversions.

Hi ha un debat sobre si s’ha d’endurir l’accés al padró. ¿És partidari de fer-ho?

L’accés al padró està regulat per llei i nosaltres la complim. Fem 1.500 inspeccions a l’any i donem de baixa d’ofici a tots aquells que no compleixen. L’any passat vam denegar 500 padrons. Ara bé, hi ha una dreta o una ultradreta que tergiversa i diu que no fem inspeccions. I això és absolutament fals.

Diu que compleix amb la llei, però ¿vostè la canviaria?

Hem de tenir clar que el fet migratori no el canviarem. De la mateixa manera que als anys 50, 60, 70 i 80 hi va haver una onada de persones d’altres punts de l’Estat que buscaven feina i una millor qualitat de vida, ara aquest fenomen és mundial. Hi ha gent que viu en països en guerra, que passen gana, que no tenen feina, que pateix repressió política i que té el mateix dret que nosaltres a tenir millors condicions de vida. Per tant, van a països que les tinguin. D’altra banda, tenim un país amb un sistema econòmic basat en el turisme, els serveis, les cures a la gent gran i la construcció, als quals resulta que la gent del nostre país no es vol dedicar. ¿Qui ha de fer aquests treballs? Ens aprofitem de la immigració per portar a terme aquestes tasques que nosaltres no volem fer. Per tant, és un contrasentit enorme dir que no volem immigració. El que hem de fer és abocar els recursos necessaris en l’estat del benestar per donar resposta a tots aquests serveis i a tota la població.

Fa temps que conviu amb l’extrema dreta en el ple municipal. ¿Com és?

Jo distingiria Vox del grup nacionalista que es va presentar com a Front Nacional però ràpidament se’n va desvincular. Vox a Manresa sol fer una intervenció en el ple, parla dels «xiringuitos» i, una vegada ho ha fet, desapareix del ple.

¿Tem un auge en les pròximes municipals amb Aliança Catalana?

No seria res nou, l’extrema dreta creix a Europa i al món. La ultradreta té un relat basat a trobar solucions fàcils a reptes molt complexos. Arriba a molta gent que pateix i que veu com no es resolen els seus problemes. Els demòcrates hem d’arremangar-nos, treballar molt i ser capaços de resoldre els problemes del dia a dia.

¿Hi hauria d’haver més unitat entre demòcrates? Vostè s’ha queixat de l’actitud de Junts.

El Junts que tenim a Manresa és el que diu que no fem inspeccions al padró. Que, en lloc de plantejar projectes il·lusionants, parla de la seguretat vinculada amb la immigració. Si només posem el focus en aquells aspectes que són marca de la ultradreta, l’únic que fem és comprar-los el relat.

Ara parlava de seguretat i immigració. ¿Són problemes reals o estan magnificats?

La ultradreta culpabilitza la immigració de tots els mals. El país no ha sigut capaç de donar resposta a un creixement demogràfic que ha passat de sis a vuit milions d’habitants en els últims 25 anys. Li posaré un exemple: a Manresa fa 17 anys que esperem la construcció d’una escola, i la població de la ciutat en els últims 20 anys ha crescut en 12.000 persones, un 18%. Per tant, el país ha crescut i els serveis públics no han crescut en la mateixa proporció, amb la qual cosa els serveis estan molt tensats. Però això no és culpa dels immigrants, perquè ells venen a treballar. Hem de garantir que totes aquelles persones que viuen, treballen i volen ser aquí, tinguin uns serveis bàsics garantits i de qualitat. Generem els impostos perquè així sigui, però tenim un dèficit fiscal de 20.000 milions.

¿Quins són els serveis més tensats i com s’arregla?

A la vivenda la situació és terrible. Ahir parlava amb una senyora de 70 anys que viu en un traster pagant 350 euros. Hi ha un propietari que li ha llogat un traster sense aigua calenta, sense finestra, sense llum natural i està emmalaltint. I això és perquè l’administració no ha sigut capaç de posar una vivenda assequible al servei d’aquelles persones que no tenen prou recursos. Aquests dies també veiem el col·lectiu de mestres i professors sortir al carrer. Igualment, podríem parlar de la sanitat, on invertim molts recursos a formar metges i després els paguem poc i se’ns en van.

17 anys esperant una escola. ¿Què ha passat?

Doncs que la Generalitat, durant tots aquests anys, ha dit que no tenia recursos, i que tenim canvis de govern que no acaben els mandats. Jo, en sis anys d’alcalde, ja he estat a punt de firmar dues vegades un conveni per construir l’escola i llavors ha saltat pels aires el Govern o ens hem quedat sense pressupostos. Portem tres anys sense pressupostos [de la Generalitat] i les institucions necessiten tenir pressupostos per tirar endavant les polítiques.

El seu partit, ERC, té un paper decisiu perquè hi hagi pressupostos.

El meu partit està absolutament compromès que hi hagi pressupostos, però, evidentment, també que es compleixin els compromisos. El president Illa va ser investit amb unes condicions molt clares, entre les quals hi havia que l’IRPF fos traspassat al govern de la Generalitat. Això és un incompliment flagrant.

Ha tornat el debat sobre la prohibició del burca. ¿Què li sembla?

És un debat massa complex com per no abordar-lo amb aquells professionals que entenen de drets humans. A Manresa no hi ha un problema de burques. Per tant, compte amb en quins debats ens fiquem, perquè al final estem fent gran un tema que no existeix o que és molt petit.

La línia de Rodalies de la ciutat és una de les més afectades pels problemes del servei. ¿Què els diria als responsables?

A l’àrea metropolitana ja no hi cap res més i, si volem un país equilibrat, hem de ser capaços d’interconnectar-lo. No pot ser que el viatge inaugural del trajecte Manresa-Barcelona el 1859 durés una hora i vint-i-cinc minuts i que el 2026, més de 160 anys després, continuem tardant una hora i vint-i-cinc minuts per anar a Barcelona. Això ens perjudica enormement com a ciutat.

¿Se senten ben tractats pel nou Govern?

Sí. El govern de la Generalitat ens escolta, hi ha una relació fluida amb el president Illa i amb el conseller Dalmau. Manresa té molts projectes i és la relació natural que hi ha d’haver entre el govern del país i una ciutat important.

Va ser dels pocs candidats d’Esquerra en les últimes eleccions municipals que va resistir a una caiguda general del partit. ¿ERC ha recuperat el pols?

No ho dic jo, ho diuen les enquestes. Aquí guanyem i això ens ha permès continuar amb les polítiques que havíem iniciat. Tinc ganes de continuar treballant en aquesta Manresa on vaig néixer, on he crescut i que estimo enormement.

Entenc que vol tornar a presentar-se.

Em tornaré a presentar.

Notícies relacionades

Feijóo i Fernández exhibeixen sintonia després d’aparcar el xoc pel lideratge del PP a Catalunya

L’Estàtua de la Llibertat, ¿va arribar primer al Congrés abans que a Nova York?

El 2024 va participar en la candidatura que es va enfrontar a la d’Oriol Junqueras pel lideratge d’Esquerra. ¿Quina relació té amb el president del partit?

Bona, ens truquem sempre que és necessari. Fa poc vam parlar una bona estona per telèfon. Una vegada hi va haver el congrés, tots remem en la mateixa direcció. Estic compromès amb Esquerra des de fa més de 25 anys. ERC està per sobre de les persones.