El jutge investiga transferències del despatx que va fundar Montoro als EUA que els seus directius recorren per ‘prospectives’

En l’escrit, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, l’advocat Carlos Luis Rubio Soler vol que el jutge declari, en contraposició amb el que ha requerit Hisenda i la Fiscalia Anticorrupció, que no hi ha lloc a l’emissió dels manaments per aconseguir informació de comptes bancaris ni les peticions d’auxili judicial internacional proposades pel pèrit de l’Agència Tributària.

Segons el parer d’aquesta part, en «la indagació prospectiva que s’està duent a terme s’interessen coses absurdes que, lluny d’ajudar la investigació, pretenen convertir-la en quelcom ingovernable». Un exemple d’això són les comissions rogatòries internacionals en relació amb tres operacions concretes.

La primera de les operacions sota sospita va ser realitzada des del compte corrent del BBVA, titulada per Equipo Económico, el 13 de març del 2008, per import de 457,19 dòlars a un compte de Wells Fargo als EUA. La segona va ser realitzada pel president i fundador d’Equipo Económico Ricardo Martínez Rico, a través del Deutsche Bank, que, segons el mateix informe de la Unitat de Suport d’Hisenda a Anticorrupció es va realitzar el 12 de juliol del 2012, anterior en més d’un any, per tant, als fets investigats. La tercera transferència sota sospita va ser realitzada també per Martínez Rico, a través del Bank of America (a Washington) l’1 de setembre del 2004, anterior en gairebé deu anys, per tant, als fets investigats.

En aquesta causa s’investiga la contractació del despatx per part d’empreses gasistes englobades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM) i el suposat ús de la seva xarxa d’influències a fi que es portessin a terme reformes legislatives d’acord amb les seves pretensions. Per a la defensa, «resulta obvi que cap relació guarden els fets investigats amb les operacions de fa més de 17 i vint-i-un anys, respectivament, per a les quals sol·licita comissions rogatòries».

Diligències «impertinents»

Per tot això, consideren que les peticions d’Hisenda, recollida per la Fiscalia Anticorrupció, haurien de ser qualificades d’«impertinents per no guardar relació amb els fets que s’investiguen», a més d’«absolutament innecessàries en ordre a l’esclariment dels fets objecte de la present causa, en els termes definits per la interlocutòria del juny del 2025, que va ser el que va aixecar el secret sobre les actuacions i va assenyalar els investigats, entre els quals es troba el mateix Montoro, part del seu equip a Hisenda i responsables del despatx que va fundar abans de reincorporar-se al Govern novament com a ministre d’Hisenda.

L’Agència Tributària inclou en el seu recent informe sobre els comptes d’Equipo Económico que, «malgrat figurar els ingressos fragmentats en petites quanties», el despatx que va fundar l’exministre d’Hisenda del PP el 2006 va tenir uns ingressos entre 2008 i 2013 que superen els 35,5 milions d’euros. Van ser percebuts en més de 2.100 operacions, entre les quals es troben les relacionades amb les empreses gasistes a la qual presumptament s’hauria afavorit amb dues reformes fiscals a la carta.

D’altra banda, Hisenda adverteix la Fiscalia Anticorrupció i el titular de la plaça d’Instrucció número 2 del Tribunal de Instància de Tarragona de la «cridanera amortització d’una hipoteca» de 300.000 euros per part de l’exministre d’Hisenda del PP respecte a la renda declarada durant els anys corresponents a aquest préstec.

Els pèrits també adverteixen que aquestes precaucions s’estan adoptant sense que s’hagin facilitat els comptes bancaris de Cristóbal Montoro ni els del seu germà Ricardo, els quals apunten igualment a pagaments procedents del despatx Equipo Económico, fundat pel primer el 2006. Per això s’ha requerit l’accés a aquests comptes.

Viatge enlloc

Per a la defensa, no obstant, i transcorreguts més de set mesos des que va començar els seus treballs, Hisenda no només no ha emès cap conclusió, sinó que sol·licita nous plantejaments «continuant amb el viatge emprès enlloc».

Notícies relacionades

PP i Vox aconsegueixen que el Congrés i el Senat analitzin la regularització de migrants del Govern per "risc a la seguretat nacional"

El Parlament estudia recórrer la sentència del TSJC que l’obliga a penjar la bandera espanyola a la façana

«Som en el vuitè any d’instrucció i, en aquest intercanvi continu entre els Mossos d’Esquadra i la Unitat de Suport a la Fiscalia, ens trobem davant d’un nou exemple d’aquest joc pervers en què l’únic propòsit, davant l’evident absència d’un mínim suport indiciari dels fets que s’investiguen, és una indagació prospectiva», insisteix la defensa.

Sent així, es pregunta si «es pot considerar adequat i proporcionat investigar operacions bancàries realitzades cinc anys abans de la data de comissió dels presumptes delictes. «Si el delicte es comet el 2014, data dels primers pagaments de les empreses gasístiques a canvi, suposadament, d’aconseguir la reforma normativa desitjada, ¿com es pot considerar necessari investigar les operacions bancàries dels gairebé sis anys anteriors a aquests fets?», afegeix l’escrit.