"No he tornat a parlar, ni ho vull, amb Inés Arrimadas"

Edmundo Bal (Huelva, 1967) continua recordant el seu pas per la política amb orgull, gairebé amb fascinació. Advocat de l’Estat de professió, va ocupar un escó per Ciutadans al Congrés entre el 2019 i el 2023; poc més de quatre anys que van concentrar el millor i el pitjor de la política. L’entrevista transcorre en un cèntric bar del carrer Serrano de Madrid, als peus de les oficines de l’Advocacia de l’Estat, on va treure plaça fa 33 anys.

Durant la trobada, un home de mitjana edat s’aproxima.

- Un plaer, aquí un regidor de Ronda que durant quatre anys va defensar la causa.

-¿Segueixes?

- I ara.

Una encaixada dels que van viure una cosa que ja no hi és. Ciutadans va desaparèixer de la vida política el 2023, després de la polèmica decisió de no presentar-se a les generals. L’enèrgic rebuig d’aquella decisió va valer a Bal l’expulsió del partit del qual havia sigut veu al Congrés i un dels seus principals motors. El dirigent va tornar al seu lloc a l’Advocacia de l’Estat. Però en el dia d’avui continua defensant el projecte que li va acabar donant l’esquena. "Fixa’t, soc un expulsat de Ciutadans i continuo parlant-ne en primera persona", fa broma.

"La desaparició de Ciutadans és una tragèdia per a la democràcia", sentencia amb certa melancolia. Apunta que l’absència d’una opció política de centre, que pugui fer de frontissa en l’arc parlamentari, ha engreixat els extrems i alimentat la polarització. "Pedro Sánchez s’ha podemitzat, s’ha radicalitzat, i Alberto Núñez Feijóo està en una competició amb Vox", adverteix. "Ara que no hi ha un partit al centre, ningú competeix per aquest electorat". La desaparició de Ciutadans és per a ell "una de les causes que la política actual sigui així de Torrente, així de mala qualitat".

"Doncs et fots"

Una cosa que exhibeix amb satisfacció són els acords a què va arribar, a un costat de l’arc parlamentari. Recorda també el seu recolzament a la reforma laboral. "Yolanda Díaz deia: ‘No vull que em voteu a favor’. I jo li deia, "Doncs et fots". "Anaven de superrojos i no volien res amb nosaltres, ens deien fatxes". Una paraula que rebel·la l’exdirigent: "No hi ha res que em rebenti més que em diguin fatxa, perquè no soc fatxa, però ara es diu així a tot el que no combregui amb certes coses".

Bal va arribar en un moment d’auge per al partit, que va aconseguir 57 diputats en les generals del 2019; però també va ser testimoni d’aquella caiguda, quan set mesos després, en la repetició electoral, van quedar reduïts a 10. "Ciutadans i el PSOE haurien sumat 180 escons –rememora–. Hauria sigut molt fàcil arribar a un acord, n’hi havia prou a haver renovat el pacte de l’abraçada". Es refereix així a l’acord reformista firmat per Rivera i Sánchez el 2016 per formar Govern, que no va tirar endavant per la falta de suport de Podem.

Per Bal, aquell va ser el gran error que va acabar condemnant Cs a la irrellevància. "Aquesta deriva dretana es consolida amb Rivera perquè creu, com tots els partits nous, que pot fer el sorpasso al PP, la qual cosa és inviable". Però aquell no va ser l’únic: "Un altre error va ser donar al PP tot el poder autonòmic –admet–. Nosaltres vam crear Isabel Díaz Ayuso", es lamenta, des de la perspectiva dels anys. "Havíem d’haver pactat amb Ángel Gabilondo".

Bal presumeix de la neteja que encapçalava el seu partit: "Vam fer fora un president de la Regió de Múrcia [Pedro Antonio Sánchez] i una presidenta de la Comunitat de Madrid [Cristina Cifuentes]", conclou. Sobre els casos de corrupció que impliquen l’exministre José Luis Ábalos, Bal es mostra taxatiu: "És absolutament impossible que Cs estigués en un Govern amb un individu com Ábalos. O se’n va ell, o me’n vaig jo. No hi ha més", defensa. "Perquè Sumar també va de partit anticorrupció, però segueix en el Govern".

Després de la dimissió de Rivera pels mals resultats, Inés Arrimadas va agafar les regnes d’un partit amb 10 diputats. En aquell període, amb ell com a portaveu parlamentari, Cs va arribar a acords amb totes les formacions, inclòs Podem o PSOE. "Fins que en un moment determinat Arrimadas ens dona una directriu: ‘A tot el que presenti el PSOE, esmena a la totalitat’. I jo li dic: ‘No, perquè si em dius això és que no puc negociar res –reviu Bal–. Allà va començar tot. Allà va començar el desastre", continua, apuntant l’inici d’un llarg pols amb la direcció.

A finals de l’any 2022, va optar a liderar el partit però va perdre davant la candidata avalada per Arrimadas. La nova direcció va optar per no presentar-se a les generals del 2023. ¿L’objectiu? "No robar ni un vot a la dreta".

El declivi final es va deure al que Bal descriu com una "estratègia de supervivència" per part d’alguns dirigents, que "van limitar el partit des de dins". Després de la seva sortida de la política ha estat amb Rivera o amb Begoña Villacís, però mostra clarament el seu rebuig envers l’exlíder del partit. "No he tornat a parlar, ni ho vull, amb Inés Arrimadas, ni amb Guillermo Díaz, ni sens dubte amb Adrián Vázquez, avui eurodiputat del PP".

Notícies relacionades

De tornada a l’advocacia laboralista

La jutge de l’espionatge amb Pegasus i Candiru anul·la la imputació d’Azón

"Alguns tenien pactats els seus llocs si Feijóo guanyava el 23 de juliol i al final no va aconseguir formar govern", es lamenta. "Jo defensava que el barco no s’enfonsava, que calia reparar-lo i sortir a navegar de nou. ¡Cony, que teníem una missió!". La seva aposta era tornar a presentar-se seleccionant les províncies on tenien alguna opció. "Imagina que n’haguéssim aconseguit sis. Tal com està el Congrés, podríem governar el país".

Després de la seva sortida de la política, va impulsar juntament amb altres exdirigents la plataforma Nexo. Una organització "ja muntada, funcionant i amb gent i nodrida d’idees" que apel·la al "centre radical" i que podria convertir-se en una plataforma electoral. Una possibilitat que no contempla a curt termini, però que Bal situa en un moment concret: "Quan el PP governi amb Vox i es vegi el que és realment Vox".