Després de la decisió del TSJC

El Govern nega una "ofensiva" judicial contra el català a l’escola tot i que demana suport per millorar-ne l’ús

La portavoz del Govern y consellera de Territori, Sílvia Paneque, este martes en la rueda de prensa posterior al Consell Executiu.

La portavoz del Govern y consellera de Territori, Sílvia Paneque, este martes en la rueda de prensa posterior al Consell Executiu. / EUROPA PRESS

2
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern ha rebutjat qualificar d'"ofensiva" la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’anul·lar parcialment el decret aprovat el 2024 per blindar el català a l’escola. Així ho ha afirmat la portaveu de l’Executiu, Sílvia Paneque, que ha recordat que el departament d’Educació ja ha presentat un recurs davant el Tribunal Suprem i que, de moment, la resolució no provocarà "cap canvi a escala operativa" als centres educatius a la tornada de les vacances de Setmana Santa. "Els projectes continuen vigents", ha reafirmat.

D’aquesta manera, Paneque ha assegurat que el model del Govern continua sent el de "no segregar per llengua" i que el català continuï sent la llengua "vehicular" a les aules, amb projectes adaptats en funció de la "realitat" i l'"entorn" i sense "quotes ni percentatges", tal com marca la legislació vigent. A més, la portaveu ha defensat que el català és un "element cohesionador" i que ha de ser considerat una "riquesa" i no una eina de "confrontació".

Després que aquest dilluns els diferents partits favorables al model d’immersió lingüística demanessin al Govern ser "valent" davant d’aquesta sentència judicial, i que formacions com Junts demanessin un nou reguitzell de compareixences al Parlament, Paneque ha assegurat que, de moment, només està previst que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, doni explicacions a la cambra catalana i ha instat aquest partit a sumar-se al Pacte Nacional per la Llengua.

Els postconvergents, igual que la CUP, van rebutjar signar l’acord fa un any en considerar que no era prou ambiciós i que no donava resposta a un possible revés del model d’escola als tribunals. Tanmateix, la portaveu ha volgut posar el focus en els baixos nivells d’ús del català més enllà de les aules i ha demanat a aquestes formacions que donin suport al Govern. "Si tots els grups comparteixen que les xifres no són les que voldríem, que es posin al costat del Govern", ha sentenciat.

Notícies relacionades

A més, la també consellera ha atribuït de manera velada als executius anteriors la situació en què es troba la llengua catalana. "L’ús del català en aquests moments ha de ser conseqüència del que s’ha fet, o del que no s’ha fet, durant anys", ha reblat, alhora que s’ha fixat com a objectiu revertir el mal estat de salut del català com un "repte de país". Malgrat el nou context, Paneque ha descartat que el Pacte Nacional per la Llengua hagi de ser "modificat", però sí que ha subratllat que necessita "més suport polític".

Junts havia demanat que també compareguessin el president Salvador Illa i Albert Dalmau, en qualitat de conseller d’Educació durant la baixa d’Esther Niubó. Com que el Govern no preveu donar aquestes explicacions per iniciativa pròpia davant la cambra, serà la majoria parlamentària la que haurà de decidir com procedir i si vol forçar, o no, la seva compareixença.