L’última carta d’Ábalos i Koldo per evitar el judici: acudiran al Constitucional perquè el Suprem no ha acceptat les seves proves

Però malgrat la imminència del judici, les defenses de l’exdiputat i el seu assessor no volen arribar a aquesta data sense haver recorregut a una última carta per tal d’evitar la vista al Tribunal Suprem. Aquest moviment processal suposa implicar el Tribunal Constitucional per una pretesa vulneració de drets que els porta a la banqueta en desavantatge: el tribunal no ha acceptat cap de les proves que han presentat en el seu descàrrec, i a més ha deixat de ser competent per jutjar-los perquè cap dels encausats té condició d’aforat.

Per això fonts de les defenses presentaran la setmana vinent sengles recursos de nul·litat contra la interlocutòria del 4 de febrer que va resoldre sobre les qüestions prèvies al judici. Aquest recurs de nul·litat és de mer tràmit –ningú espera que el tribunal variï la seva posició inicial–, però al rebutjar-se s’obre la porta perquè puguin acudir en empara davant l’òrgan presidit per Cándido Conde-Pumpido. Ja estan preparant aquest recurs, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO.

El temps corre en contra seu, ja que queden molt pocs dies per a l’inici de la vista oral. Per això, les defenses tenen previst presentar aquest incident de nul·litat a principis d’aquesta setmana, amb l’esperança que pugui ser resolt –presumiblement amb una desestimació– amb prou temps per poder acudir al Constitucional i demanar mesures cautelars que arribin abans del judici.

Proves

En la interlocutòria a recórrer, en què es responia a les qüestions prèvies, els magistrats cridats a jutjar la denominada peça principal del cas Koldo van rebutjar totes les qüestions preliminars plantejades per les defenses i van aprovar la compareixença en el judici total de 75 testimonis, entre els quals es troben la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Aquest últim ha demanat declarar per escrit argumentant que la llei ho contempla per a presidents autonòmics que han de comparèixer per «fets dels que hagin tingut coneixement en funció del seu càrrec».

No obstant, no es va estimar la petició d’Ábalos de trucar al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que també va contractar mascaretes amb l’empresa facilitada per la presumpta trama corrupta. Tampoc la resta de proves sol·licitades pel seu advocat, Marino Turiel, i cap de les instades per la defensa de Koldo García.

Competència i proves

Ábalos i Koldo no volen ser jutjats al Tribunal Suprem, i defensen que la qüestió ha de ser ja cosa de l’Audiència Nacional. En tot cas, el manteniment de la causa en aquest òrgan té molt a veure amb la decisió del primer de retenir la seva acta de diputat fins després que s’acordés l’obertura de judici oral, cosa que determina que malgrat que en el cas Koldo no hi ha ja aforats el cas es quedi a l’Alt Tribunal.

Per això les defenses van al·legar –amb fallit intent de plantejar la qüestió davant la justícia europea inclòs– que el manteniment del judici al Suprem els perjudica. L’alt tribunal és molt més ràpid que l’Audiència, on passen anys fins que una qüestió d’aquest pes aconsegueix arribar a judici, i a més la sentència que es dicti no podrà ser apel·lada davant un òrgan superior.

Qüestionen, i així ho plantejaran davant el Tribunal Constitucional, que el Suprem retingui la competència basant-se en una decisió interna sense rang de llei adoptada per aquest òrgan el desembre del 2014, que va fixar que sempre correspon jutjar al tribunal que dicti la interlocutòria d’obertura de judici oral.

Notícies relacionades

Defensa canvia d’emplaçament els militars espanyols enviats a l’Iraq per posar-los fora de perill

El Govern i ERC entren en la fase decisiva per salvar els pressupostos

Pel que fa a les proves rebutjades, i més enllà dels testimonis, l’exassessor ministerial va plantejar un acarament amb Aldama i l’ús del polígraf al qual el mateix Koldo estaria disposat a sotmetre’s. Sobre el polígraf, el Suprem va respondre que «no pot reemplaçar la funció dels tribunals de valorar les proves», a més de tractar-se d’una pràctica que no té reconeguda cap validesa en l’ordenament jurídic espanyol.

Per a la defensa exercida en nom de Koldo, no obstant, podria ajudar el tribunal a «determinar la veracitat del declarat per l’un i per l’altre», ja que en molts aspectes la seva versió és contradictòria amb la del comissionista Aldama, que l’acompanyarà al banc dels acusats.