Eva Menor: «A les dones no se’ls ha de prohibir res; cal generar les condicions perquè tinguin llibertat per a tot»

El primer canvi de la seva conselleria va ser de nom, va passar de Feminismes a Feminisme. ¿Per què?

Es va fer des de la lògica d’intentar aglutinar sota el mateix concepte totes les reivindicacions que planteja la igualtat. Si obríem la porta a concebre el feminisme des de molts punts de vista, podíem obrir la porta fins i tot a entendre –com està passant ara– que el plantejament de Vox és un feminisme de Vox.

¿Què li sembla que aquest 8-M tornin a convocar-se dues manifestacions feministes diferents a Barcelona?

La divisió debilita la reivindicació. Hem de tenir espais de diàleg, però de portes cap enfora hem d’unir-nos perquè tenim un enemic molt important: la ultradreta, que té una clara estratègia de negacionisme i vol tornar les dones a èpoques passades. No podem donar per descomptades determinades conquestes; les lleis es poden canviar, cap no està blindada. Hem d’estar més unides que mai.

Vostè aposta per incloure l’abolicionisme de la prostitució en el futur pla d’igualtat, però va dir que ho farà en diàleg amb el moviment. ¿Ho ha fet?

El camí per transitar cap a l’abolició no és la prohibició; no parlem d’imposició, sinó de garantia de drets. Ho estem abordant en el Consell Nacional de Dones. Per a mi, en el moment en què es mercantilitza, ja no hi ha una llibertat plena perquè està viciat el consentiment a l’haver una contraprestació econòmica. El límit és que cap dona, per necessitat o falta d’alternatives, es vegi obligada a anar contra la seva llibertat sexual. No soc aquí per jutjar moralment cap dona, si alguna es vol dedicar a això no som ningú per qüestionar-la, però plantegem que el cos de la dona és de la dona. La llibertat sexual pertany a cada dona.

Un altre tema que ha generat polèmica és la llei trans. ¿Com treballa el Govern per garantir i protegir l’autodeterminació de gènere davant els qui la neguen?

Acompanyem el col·lectiu trans per garantir els seus drets. Però crec que hi ha algun matís que s’haurà de tocar de la llei, des de la perspectiva de com ho regulem sense que sigui una patologització de la identitat trans, perquè hi ha algun buit que genera conseqüències negatives. Hi ha col·lectius que utilitzen la norma de forma intencionada per qüestionar-la, convertint una casuística aïllada d’ús fraudulent, com ha passat al cos de Bombers, en la regla. Cal donar-li més seguretat jurídica. No podem permetre que una bona norma es dilueixi per una mala utilització artificiosa que només busca assenyalar les persones que no són com ells.

El 60% de les dones assassinades a Espanya havien denunciat, per tant, el sistema va fallar. ¿Vostè està detectant aquestes carències en el sistema? ¿S’han de canviar els criteris d’avaluació del risc?

El problema de la violència masclista és que és multicausal i no hem trobat encara la fórmula màgica per poder determinar com anticipar el risc amb mesures objectives i clares. Hem anat incorporant indicadors de risc en funció de l’experiència que ens han ajudat a treballar quan una dona ja està en una situació de violència o ja ha posat una denúncia, perquè veritablement funcionin les mesures de prevenció. Estem analitzant si hem de canviar els indicadors, en contacte amb l’Administració de Justícia. Guanyarem molt amb l’obertura de nous jutjats especialitzats i amb una formació més gran en perspectiva de gènere. L’especialització policial i judicial és molt important.

Planteja un pacte nacional contra el racisme i els discursos d’odi del qual no només Vox s’ha desmarcat, sinó també el PP català.

Em fa pena que un partit capaç de defensar a la Unió Europea el consentiment com a requisit essencial de la llibertat sexual, a Catalunya tingui sistemàticament el mateix discurs que Vox perquè pensa que tindrà més rèdit electoral. És un discurs que atempta absolutament contra la convivència, contra les normes democràtiques i contra la igualtat.

¿Vostè està a favor de prohibir el burca?

Sí, és una peça que limita la llibertat de les dones, però crec que no tenim un problema amb el burca a Catalunya com per posar-lo en el número u de l’agenda i que s’està utilitzant per justificar la islamofòbia. Però no es pot posar tot al mateix sac: el vel islàmic no té la mateixa implicació que el burca; és un tema que cal afrontar i parlar-ne amb dones musulmanes. A les dones no els hem de prohibir res, hem de generar les condicions perquè tinguin llibertat per a tot. Hem de buscar l’equilibri entre allò que determina una religió quan entra en conflicte amb altres drets i, sobretot, quan les decisions no es prenen amb plena llibertat.

Les enquestes indiquen que els joves s’acosten a l’extrema dreta, ¿a què ho atribueix?

La generació més jove ha crescut en un entorn de drets que les altres no tenien, la seva percepció de les desigualtats no és la mateixa. La ultradreta ha entrat de forma molt perillosa a les xarxes socials: els ha calat l’autopercepció de ser víctimes i el missatge que les feministes són antipàtiques, que preguntem pels seus privilegis, i s’ha frivolitzat la llei de llibertat sexual que és molt bona sobre el consentiment. Potser no hem sabut explicar bé la desigualtat i no hem sabut interpel·lar els homes, o no hem pogut. No sé si és responsabilitat nostra o no, però cal plantejar una estratègia diferent i canviar la manera de comunicar-nos, fer que ells parlin més i enfortir la coeducació.

¿Com?

Necessitem normes, polítiques públiques i consensos. Si tenim normes, però la ciutadania no se sent interpel·lada, és molt fàcil que desconnecti i que plantegi un nou escenari amb altres normes, i és molt perillós. Em preocupa molt la bretxa de gènere generacional. L’educació afectivosexual no és per dir-li a un nen o nena el que ha de fer amb 13 anys, sinó per dir-li a què s’enfrontarà perquè pugui prendre una decisió lliure, perquè el consentiment és seu. Els drets són disponibles, no imposats. El 30% dels menors de 13 anys consumeix pornografia violenta i els deixem desatesos si no hi ha regulació.

El Govern ha posat la primera sanció per racisme immobiliari, sis anys després de l’aprovació del règim sancionador. ¿Per què ha tardat tant?

Per fi hem pogut determinar bé quina és la franja de competències entre Habitatge, Consum i Igualtat. Fins que no ha arribat a l’Oficina d’Igualtat de Tracte no hem pogut sancionar segons queda recollit en la nostra norma. Hem fet un informe per analitzar aquest racisme immobiliari i farem sensibilització i proves de verificació a les immobiliàries per veure si discriminen per motius racials. El focus és visibilitzar aquesta realitat que estava molt invisibilitzada i, sobretot, molt negada.

Notícies relacionades

Les ciutats demanen hospitals i més bon transport públic

Els banquers d’Andorra donaran la seva versió en el judici dels Pujol

Esquerra considera que la seva Conselleria té un paper menor al que va tenir en l’anterior legislatura. ¿Què respon?

No puc estar d’acord amb aquesta afirmació. Es pot discrepar de les polítiques públiques, però en aquest cas hi ha hagut un qüestionament preventiu. Hem enfortit la xarxa de resposta a les violències masclistes, no hem tret ni un sol servei, ni un sol euro; hem millorat l’equitat menstrual per arribar a les persones amb menys capacitat econòmica; hem reforçat l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació; hem iniciat el projecte «Més dones, més futurs» per fomentar les vocacions en àmbits masculinitzats, i estem elaborant una agenda de conciliació i corresponsabilitat. No hi ha cap argument objectiu que justifiqui aquest apriorisme, el pressupost contempla 16 milions més per a la Conselleria.