Eva Menor, Consellera d’Igualtat i Feminisme: "No podem donar per feta cap conquesta de les dones"

La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor (Madrid, 1972), desgrana els reptes del seu departament en ple auge del negacionisme de la violència masclista, adverteix que cap conquesta de les dones està blindada per sempre i es posiciona sobre l’ús del burca, la prostitució i la llei trans.

El primer canvi de la seva conselleria va ser el nom: va passar de Feminismes a Feminisme. ¿Per què?

Es va fer des de la lògica de mirar d’aglutinar sota el mateix concepte totes les reivindicacions que planteja la igualtat. Si obríem la porta a concebre el feminisme des de molts punts de vista, podíem obrir la porta fins i tot a entendre –com ja passa ara– que el plantejament de Vox és un "feminisme de Vox».

¿Què li sembla que aquest 8M es tornin a convocar dues manifestacions feministes diferents a Barcelona?

La divisió debilita la reivindicació. Hem de tenir espais de diàleg, però de portes cap enfora ens hem d’unir perquè tenim un enemic molt important: la ultradreta, que té una clara estratègia de negacionisme i vol tornar les dones a èpoques passades. No podem donar per fetes determinades conquestes: les lleis es poden canviar; no n’hi ha cap que estigui blindada. Hem d’estar més unides que mai.

Vostè aposta per incloure l’abolicionisme de la prostitució en el futur pla d’igualtat, però va dir que ho farà en diàleg amb el moviment. ¿Ho ha fet?

El camí per transitar cap a l’abolició no és la prohibició; no parlem d’imposició, sinó de garantia de drets. Ho estem abordant en el Consell Nacional de Dones. Per a mi, en el moment en què es mercantilitza, ja no existeix una llibertat plena perquè el consentiment està viciat a l’haver-hi una contraprestació econòmica. El límit és que cap dona, per necessitat o falta d’alternatives, es vegi obligada a anar contra la seva llibertat sexual. No soc aquí per jutjar moralment cap dona: si alguna s’hi vol dedicar no soc ningú per qüestionar-la. Ara bé, plantegem que el cos de la dona és de la dona. La llibertat sexual pertany a cada dona.

Un altra qüestió que ha generat força polèmica és la llei trans. ¿Com treballa la Generalitat per garantir i protegir l’autodeterminació de gènere enfront dels que la neguen?

Acompanyem el col·lectiu trans per garantir-li els drets. Però crec que hi ha algun matís que s’haurà de tocar de la llei, des de la perspectiva de com ho regulem sense que sigui una patologització de la identitat trans, perquè hi ha algun buit que té conseqüències negatives. Hi ha col·lectius que utilitzen la norma de forma intencionada per qüestionar-la, i converteixen una casuística aïllada d’ús fraudulent, com ha passat al Cos de Bombers, en la regla. Cal donar-hi més seguretat jurídica. No podem permetre que una bona norma es dilueixi per una mala utilització artificiosa que només pretén assenyalar les persones que no són com ells.

El 60% de les dones assassinades a Espanya havien denunciat; per tant, el sistema va fallar. ¿Vostè està detectant aquestes mancances en el sistema? ¿Considera que s’han de canviar els criteris d’avaluació del risc?

El problema de la violència masclista és que és multicausal i encara no hem trobat la fórmula màgica per poder determinar com hem d’anticipar el risc amb mesures objectives i clares. Hem anat incorporant indicadors de risc en funció de l’experiència que ens han ajudat a treballar quan una dona ja està en una situació de violència o ja ha presentat una denúncia, perquè veritablement funcionin les mesures de prevenció. Estem analitzant si hem de canviar els indicadors, en contacte amb l’Administració de Justícia. Hi guanyarem molt amb l’obertura de nous jutjats especialitzats i amb una formació més gran en perspectiva de gènere. L’especialització policial i judicial és molt important.

Planteja un pacte nacional contra el racisme i els discursos d’odi del qual no només s’ha desmarcat Vox, sinó que també ho ha fet el PP català.

Em fa pena que un partit capaç de defensar a la Unió Europea el consentiment com a requisit essencial de la llibertat sexual, a Catalunya tingui sistemàticament el mateix discurs que Vox perquè pensa que tindrà més rèdit electoral. És un discurs que atempta absolutament contra la convivència, contra les normes democràtiques i contra la igualtat.

¿Vostè està a favor de prohibir el burca?

Sí, és una peça que limita la llibertat de les dones, però crec que no tenim un problema amb el burca a Catalunya per posar-lo a dalt de tot de l’agenda i que s’està utilitzant per justificar la islamofòbia. No es pot ficar tot en un mateix calaix: el vel islàmic no té la mateixa implicació que el burca; és un tema que cal afrontar i parlar-ne amb dones musulmanes. A les dones no els hem de prohibir res, sinó que hem de generar les condicions perquè tinguin llibertat per a tot. Hem de buscar l’equilibri entre allò que determina una religió quan entra en conflicte amb altres drets i, sobretot, quan les decisions no es prenen amb plena llibertat.

Les enquestes indiquen que els joves s’acosten a l’extrema dreta: ¿a què ho atribueix?

La generació més jove ha crescut en un entorn de drets que les altres no tenien: la seva percepció de les desigualtats no és la mateixa. La ultradreta ha entrat de forma molt perillosa a les xarxes socials: els ha arrelat l’autopercepció de ser víctimes i el missatge que les feministes són antipàtiques, que preguntem pels seus privilegis, i s’ha frivolitzat la llei de llibertat sexual, que és molt bona sobre el consentiment. Potser no hem sabut explicar bé la desigualtat ni tampoc interpel·lar els homes. O potser és que no hem pogut. No sé si tot plegat és responsabilitat nostra o no, però em sembla que cal plantejar una estratègia diferent i mirar de canviar la manera de comunicar-nos: fer que ells parlin més i enfortir la coeducació.

¿Com?

Necessitem normes, polítiques públiques i consensos. Si tenim normes però la ciutadania no se sent interpel·lada, és molt fàcil que desconnecti i que plantegi un nou escenari amb altres normes. I això és molt perillós. Em preocupa molt la bretxa de gènere generacional. L’educació afectivosexual no és per dir a un nen o una nena què ha de fer amb 13 anys, sinó per dir-li a què s’enfrontarà perquè pugui prendre una decisió lliure, perquè el consentiment és seu. Els drets estan disponibles, no són imposats. El 30% dels menors de 13 anys consumeixen pornografia violenta i els deixem desatesos si no hi ha regulació.

El Govern ha posat la primera sanció per racisme immobiliari, sis anys després de l’aprovació del règim sancionador. ¿Per què ha trigat tant?

Finalment hem pogut determinar bé quina és la franja de competències entre Habitatge, Consum i Igualtat. Fins que no ha arribat a l’Oficina d’Igualtat de Tracte no hem pogut sancionar segons queda recollit en la nostra norma. Hem fet un informe per analitzar aquest racisme immobiliari i farem sensibilització i proves de verificació a les immobiliàries per veure si discriminen per motius racials. El focus és visibilitzar aquesta realitat que estava molt invisibilitzada i, sobretot, molt negada.

Notícies relacionades

El PP tornaria a guanyar i aguanta sense desgast l’empenta de Vox

Abans Sòria que Síria

Esquerra considera que la seva conselleria té un paper menor al que va tenir en l’anterior legislatura. ¿Què li respon?

No puc estar d’acord amb aquesta afirmació. Es pot discrepar de les polítiques públiques, però en aquest cas hi ha hagut un qüestionament preventiu. Hem enfortit la xarxa de resposta a les violències masclistes –no hem retirat ni un sol servei, ni un sol euro–, hem millorat l’equitat menstrual per arribar a les persones amb menys capacitat econòmica, hem musculat l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, hem començat el projecte Més Dones, més futurs per mirar de fomentar les vocacions en àmbits masculinitzats i ara mateix fem una agenda de conciliació de corresponsabilitat. No hi ha cap argument objectiu que justifiqui aquest apriorisme: el pressupost preveu 16 milions més per a la conselleria.