Anàlisi

El judici a Oltra

Ahir es van acabar cinc anys d’investigació que van portar l’instructor i la seva substituta i la fiscalia a denegar, per inexistència d’indicis, obrir judici oral. Oltra no es podia escapar del banc dels acusats.

El judici a Oltra
3
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

"Me la follaré sense tocar-li un pèl. A veure si em donen la medalla".

L’advocat José Luis Roberto sobre Mónica Oltra

Semblava una fanfarroneria. Però això és el que passa en l’Estat Judicial espanyol. La jutge substituta al jutjat d’instrucció número 15 de València, Ana María Lillo Sánchez, ha hagut de dir que on va dir fusta ara diu ferro. Fa unes setmanes, va rebutjar obrir un judici oral i va explicar: "La secció quarta no ha donat cap mandat d’obertura del judici oral que usurpi, anticipant un determinat pronunciament, el criteri de l’instructor [el jutge Vicente Ríos] al respecte".

Doncs bé, la magistrada Clara Bayarri, ponent de la secció quarta, al resoldre les apel·lacions contra la decisió de la jutge Lillo Sánchez, va redactar una interlocutòria perquè quedés clar el "mandat", i la va comminar, en l’última setmana de febrer, a obrir "sense dilacions" un judici oral contra Oltra i 12 acusats més.

Es tracta de l’explotació política del cas d’abús sexual d’una menor –hi ha una sentència ferma– de qui va ser marit d’Oltra, per destruir la carrera política de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat Valenciana.

Durant una investigació primmirada, el jutge Ríos, amb suport de la policia judicial, va examinar totes les proves sol·licitades per l’acusació particular de la menor –representada per l’advocat José Luis Roberto, conegut per fundar l’organització ultradretana Espanya 2000–, i les acusacions populars de l’activista ultra Cristina Seguí, a qui el partit d’Abascal li va quedar poc radical, i del partit Vox, i va concloure, tres anys després, que els indicis no eren sòlids.

"No hi ha cap indici que assenyali que algun dels 15 acusats hagi portat a terme fets considerats penalment rellevants. Estimo que ningú ha de ser jutjat sense que hi hagi un sol indici racional de criminalitat en contra seu i, en consciència, reitero que no els aprecio en la conducta dels encausats", va escriure el jutge Ríos.

En l’ordenament jurídic espanyol, el jutge d’instrucció sol tenir l’última paraula a l’hora d’obrir judici oral. ¿Per què? Perquè és el que ha portat a terme juntament amb la fiscalia i la policia judicial la instrucció de la causa. És qui ha interrogat els testimonis.

La magistrada Bayarri, des del seu despatx, sense haver fet la feina d’immediatesa del jutge d’instrucció durant pràcticament tres anys, ha abaixat el dit polze –parlant pels altres membres de la secció, començant pel president Pedro Castellano– i ha ordenat, en el que ha sigut una sentència més que no pas una interlocutòria, fer seure Oltra i 12 imputats més al banc dels acusats.

S’ha donat el luxe de citar en suport de la seva posició militant el premi Príncep d’Astúries 2025, el filòsof coreà Byung Chul.

Notícies relacionades

Segons assegura en la interlocutòria del febrer, perquè aquest autor –La sociedad del cansancio; Psicopolitica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder; Topología de la violencia; En el enjambre– analitza com la societat actual està́ marcada per l’excés de positivitat i l’autoexplotació a la recerca de l’excel·lència (l’ambició de l’eficiència), que constitueix una coacció sistè́mica: una nova tècnica de poder que dona accés a l’esfera de la psique i la converteix en la seva força més gran de producció i d’explotació, sense deixar de ser, per això, un sistema de dominació. Subtil, però no per això menys antagò́nic a la llibertat individual. Dominació efectiva, tot i que sense domini aparent.

Fins aquí hem arribat. I, és clar, si et fan seure al banc dels acusats sense aportar cap mena d’indici, ¿qui pot assegurar-te que no et condemnaran sense cap prova.

Temes:

Mònica Oltra