La legislatura catalana
Els lletrats del Parlament recomanen que les comissions puguin aprovar lleis
Els serveis jurídics de la Cambra proposen que l’òrgan tingui "competències legislatives plenes" si se supera el primer filtre del ple
El president del Parlament, Josep Rull, creu que hi ha un "embut" legislatiu a la Cambra catalana que fa que els projectes i proposicions de llei s’eternitzin amb el procediment ordinari, que amb freqüència supera l’any de tramitació. És un diagnòstic compartit per la resta de la Taula –amb membres del PSC, Junts i ERC-, que segons els experts, és també un dels motius que ha portat que en els últims anys es dispari l’ús del decret llei, el procediment de màxima urgència on el Govern té un paper preponderant i el Parlament, es queda en segon pla amb la seva mera convalidació.
El contrast amb etapes anteriors és cridaner. En la legislatura de José Montilla (2006-2010) es van aprovar unes 40 lleis de mitjana a l’any, mentre que en l’època més recent, la mitjana se situa entorn de la desena anual, segons el recompte fet per aquest diari. Les normes triguen, de mitjana, més d’un any a veure la llum amb el tràmit ordinari. Per intentar trobar fórmules que retallin aquests terminis, Rull va encarregar als serveis jurídics un informe sobre vies "normatives i de gestió" per agilitzar el procediment legislatiu, les conclusions del qual va desgranar en forma de recomanacions als grups parlamentaris. Entre d’altres, proposa limitar les audiències, acotar les pròrrogues d’esmenes i ordenar millor les compareixences amb la voluntat que les lleis s’aprovin en sis mesos.
En marxa al Congrés
El document dels lletrats, al que ha tingut accés EL PERIÓDICO, també inclou una proposta per dotar les comissions de "competència legislativa" per aprovar definitivament determinades lleis quan hagin superat el primer filtre del ple, el debat a la totalitat. Es tracta d’una fórmula que ja funciona amb normalitat al Congrés per agilitzar normes específiques, però que fins al moment no s’ha desenvolupat a la Cambra catalana. Malgrat la recomanació tècnica, fonts parlamentàries expliquen que, per ara, no existeix la intenció d’activar aquest canvi en el funcionament del Parlament.
El circuit actual, tret d’en el cas dels procediments abreujats, sol encadenar tres "lectures". Primer, el debat a la totalitat en el ple; després, la fase de comissió (ponència, esmenes, audiències i dictamen); i, finalment, el retorn al ple d’aquest dictamen final –text normatiu– per a l’aprovació última a l’hemicicle. És precisament aquesta tercera estació –el ple de tancament– la que els lletrats veuen prescindible en molts casos, ja que el text sol arribar ja amb els suports coneguts.
"La necessitat d’evitar l’excessiva dilació del procediment legislatiu comú convida a reduir les successives lectures dels textos legislatius a dos", cita l’informe, proposant que, una vegada superat el debat a la totalitat, les comissions "tendeixin a actuar com sedi amb competència legislativa plena". La lògica és que si el ple ja ha decidit que el text continuï la seva tramitació i el treball tecnicopolític es concentra en comissió, la tornada a l’hemicicle pugui convertir-se en un tràmit repetitiu que consumi setmanes de calendari.
La recomanació no exigeix, necessàriament, una reforma immediata del reglament del Parlament. Els serveis jurídics recorden que l’article 136 de la norma interna de l’hemicicle ja permet al ple delegar en una comissió l’aprovació de projectes i proposicions de llei, de manera que la comissió actuï amb competència legislativa plena. Això sí, la delegació té excepcions. Per exemple, no pot aplicar-se a les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, a la llei de pressupostos ni a les lleis de delegació legislativa, i el ple conserva en tot moment la capacitat d’"avocar" el debat i la votació si així ho acorda la majoria.
És a dir, l’instrument existeix, però no s’utilitza. Els lletrats afirmen que la Cambra podria començar a explotar-lo "per la via convencional i consuetudinària", és a dir, mitjançant acords entre grups o a la Taula per activar l’article 136 quan el tipus de llei ho permeti i que, per tant, això sent un precedent per al futur. I obren una segona via, més ambiciosa, que passa per reformar el reglament per donar a aquest procediment abreujat un caràcter "parcialment preferent", mantenint els límits materials i la possibilitat d’avocació al ple en qualsevol moment.
Fonts del Parlament recorden que al Congrés ja s’utilitza aquest mecanisme i que allà la delegació en comissions amb competència legislativa plena està més assentada. A més, el reglament de la Cambra Baixa atorga a aquest procediment un caràcter parcialment preferent, mentre que al Parlament la delegació ha quedat com una opció més i "tàcita", utilitzada de forma excepcional.
Una arquitectura de garanties
Notícies relacionadesL’arquitectura de garanties que proposen els lletrats pivota precisament sobre dues idees. Una és acotar quines lleis poden seguir aquest carril i l’altra, mantenir sempre el control del ple. El debat de totalitat continuaria sent el filtre polític inicial, on es decideix si el text ha de continuar o caure per una esmena a la totalitat. Superat aquest pas, la comissió treballaria l’articulat, tancaria el dictamen i –si la delegació s’activa– aprovaria definitivament la llei, sense necessitat d’un últim passi pel ple. Si la majoria de la Cambra ho considera oportú, en qualsevol moment podria reclamar el retorn a l’hemicicle.
La recomanació col·loca la pilota a la teulada dels grups parlamentaris. Activar la delegació en comissions implica acceptar que menys debats finals en el ple no equivalen necessàriament a menys control, perquè el ple conserva la possibilitat de recuperar el text. No obstant, aquesta mesura obre un debat sobre la visibilitat política de les lleis en un escenari on la sessió plenària funciona com el gran aparador públic.
