El PSOE a Castella i Lleó, davant la sagnia

Al PSOE surten a guanyar. És l’optimisme que s’estén per l’organització regional del Partit Socialista per més que la demoscòpia no indiqui precisament com a més probable aquesta circumstància. Es recolza en el seu principal actiu, l’alcalde de Sòria, Carlos Martínez, capaç d’encadenar majories absolutes al seu Ajuntament, on ha aconseguit el bastó de comandament cinc vegades seguides sense despentinar-se, cosa que té mèrit en una capital que no és precisament d’esquerres. Capaç de girar "com un mitjó" aquesta capital, el fet que visqui com un sorià més i el seu atractiu en les distàncies curtes fan que Martínez sigui alcalde de Sòria "fins que ell vulgui".

I no és precisament un sanchista "pota negra": es va alinear amb Carme Chacón i després amb Susana Díaz (principal rival de Sánchez) en les successives primàries socialistes. No obstant, va ser Pedro Sánchez el que va apostar per l’alcalde de Sòria per liderar el PSOE de Castella i Lleó i va aconseguir les regnes del partit sense oposició després que Luis Tudanca no s’atrevís a desafiar l’aparell, entre altres coses per evitar les lluites intestines que el socialisme regional va viure en les èpoques de Julio Villarrubia i que tant mal van fer als del puny i la rosa en forma de suïcidi electoral. Un partit unit és fonamental per intentar plantar cara a Castella i Lleó, i això, almenys, el PSOE ho té.

Malgrat ser un personatge amb una reputació en ambients polítics i periodístics, Carlos Martínez és un desconegut per al gran públic més enllà de San Saturio. El seu relativament recent lideratge i el fet que no tingués la visibilitat de les Corts, ja que no era procurador, no han ajudat massa a donar a conèixer la seva figura.

Sense candidat reconeixible per al ciutadà corrent, els socialistes han de fiar tot la tirada en la marca, PSOE, i s’ha de veure si és un aval suficient per fer front al Partit Popular en una comunitat que sociològicament tendeix a la dreta, per més que sigui possible, de vegades, un suport majoritari als socialistes, com el que va obtenir el mateix Tudanca el 2019 tot i que fos insuficient per governar.

Il·lusionar prou

És l’objectiu de Carlos Martínez, guanyar, conscient que ni fins i tot així podria governar davant el més que previsible pacte del PP i Vox, però que seria un baló d’oxigen per a Ferraz. Mantenir-se amb els actuals 28 procuradors regionals no seria un mal resultat, sobretot quan pinten bastos com a Extremadura o Aragó. Caure per sota d’un límit de, posem, 25 escons, sí que seria per plantejar-se tornar a casa, a una alcaldia que no ha deixat anar i compagina amb el lideratge socialista autonòmic.

És cert que en un panorama de fragmentació de l’esquerra i en circumscripcions tan petites com la de la major part de les províncies, el PSOE apareix com a refugi per a votants de tot tipus a l’esquerra del PP. Però també sap el sorià que perquè això passi primer ha de treure’ls de casa, il·lusionar prou com perquè valgui la pena anar a votar. I és que les autonòmiques no entusiasmen a la comunitat i l’abstenció arriba pràcticament a quatre de cada deu votants. El mateix Carlos Martínez és conscient que la por de "que ve la dreta" ja no funcionarà com a toc d’alarma, de manera que cal moure, il·lusionar, amb altres premisses en positiu.

Les eleccions es juguen en bona mesura en les circumscripcions on els procuradors es compten per dos dígits. Valladolid és la plaça més gran. Allà hi ha de cap de llista la portaveu a les Corts, Patricia Gómez Urbán, amb l’ajuda del ministre de Transports, Óscar Puente, exalcalde de Pucela, que no és precisament amic de l’alcalde de Sòria però que ha d’aprofitar qualsevol ocasió per atiar Jesús Julio Carnero, que li va arrabassar l’alcaldia. En els anteriors comicis el PSOE es va imposar al PP en vots, tot i que van empatar en escons, mentre Vox en va treure tres. Hi ha dos escons, el de Podem i sobretot el de Ciutadans, que esperen amo, ja que corren perill de canviar de mans per la fragmentació de l’esquerra en un cas i la pràctica desaparició de la formació en un altre.

Notícies relacionades

El PP català es desmarca de la prohibició de pisos turístics d’Albiol i l’atribueix a la «singularitat» de Badalona

El Govern multiplica els recursos contra la violència masclista i destina 50 milions a erradicar-la

A Burgos també va guanyar el PSOE, amb cinc procuradors davant els quatre populars i els dos de Vox. El candidat a la terra natal de l’anterior dirigent socialista, Luis Tudanca, és Daniel de la Rosa, la mà dreta de Carlos Martínez. Serà una de les places més complicades per al socialisme.

Salamanca, amb Fran Díaz, el més votat pels militants, com a candidat, és un dels territoris amb resultat més previsible, molt pròxim a l’actual: PP, 5; PSOE, 3; i Vox, 2. Lleó, en canvi, és "territori comanxe" per al PSOE i tots els altres. Els socialistes aposten de nou per Nuria Rubio García, vicesecretària general del PSOE i capaç el 2022 de batre el PP en vots, tot i que tots dos empatessin a quatre escons.