Zapatero nega haver intervingut per al rescat de Plus Ultra: «No, en absolut»

En el mateix sentit, ha rebutjat que intentés convèncer l’exsecretari d’Estat Pedro Saura perquè Plus Ultra pogués ser rescatada per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). «És fals i ell ho ha desmentit», ha contestat Zapatero, per després explicar que «mai» s’ha reunit «amb el senyor Ábalos com a ministre en relació amb Plus Ultra. En això he tingut sort». «No vaig parlar amb cap autoritat pública del rescat», ha conclòs.

Zapatero sí que ha reconegut que manté «bastanta» relació amb l’empresari Julio Martínez Martínez, un dels detinguts en el cas Plus Ultra per ordre de la magistrada de Madrid María Esperanza Collazos, però «cap» amb el president de l’aerolínia, Julio Martínez Sola. «Vaig acceptar la proposta de Martínez Martínez de ser consultor una vegada constituïda Análisis Relevante SL». I després va ser ell qui va «patrocinar» l’empresa de les seves filles, Whathefav, amb la societat del seu «amic».

Sense relació amb Plus Ultra

«En alguna ocasió Julio Martínez m’ha dit que ha tingut alguna relació, sense detallar, amb l’aerolínia», ha explicat, per després insistir que ell no ha tingut cap vinculació amb la companyia aèria. «Ningú m’ha demanat res sobre Plus Ultra».

Al ser interpel·lat sobre la seva relació amb el comissionista Víctor de Aldama, ha confirmat que va viatjar amb ell en un avió entre Caracas i la República Dominicana. «Em van preguntar de Miraflores [Govern de Veneçuela] si m’importava viatjar amb un empresari espanyol. He estat una hora i quart amb ell. No hi he tingut més relació. Zero negocis [amb Aldama]», de qui no té ni el seu número de mòbil.

En relació amb l’empresa Globalia, la matriu d’Air Europa, Zapatero ha confirmat que el president de la companyia li va demanar que aconseguís una reunió amb el president de Veneçuela per un deute: «Em va demanar si podia veure Maduro. Això s’ha publicat i és veritat», ha confirmat Zapatero, que ha defensat que aquesta gestió la va portar a terme «a canvi de res, per recolzar una empresa espanyola». «Zero comissió», per la reunió entre Hidalgo (Air Europa) i Nicolás Maduro.

Al ser interpel·lat sobre l’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, l’expresident del Govern, després de defensar que «no és objecte de la comissió», ha explicat que el va conèixer «l’any 2023, vaig tenir molt bona relació amb ell i ja està. Respecte a la Justícia».

En un altre moment de la compareixença, Zapatero s’ha mostrat orgullós de pagar els impostos per contribuir a la sanitat pública: «Mai he tingut una societat, i em sento molt orgullós de contribuir i que gairebé la meitat vagi a les arques públiques. I amb això són 70.000 euros bruts de mitjana, amb la meva feina», que va xifrar en «172 viatges internacionals, 186 actes públics i 370 actes públics».

600.000 euros

L’expresident compareix al Senat després que s’hagi conegut que ell i les seves filles van cobrar al voltant de 600.000 euros de l’empresa Análisis Relevante SL, propietat del seu amic Julio Martínez Martínez.

Segons ha reconegut el mateix Julio Martínez, la seva empresa Análisis Relevante va ingressar uns 450.000 de Plus Ultra per fer gestions vinculades a l’operativa de la companyia al país sud-americà. I gràcies a les seves suposades gestions a Caracas, l’aerolínia va aconseguir el 2020 i el 2021, en plena pandèmia del coronavirus, que el Govern de Nicolás Maduro li permetés contractar 56 vols per repatriar ciutadans espanyols des de Veneçuela.

A l’Audiència Nacional

Notícies relacionades

Podem planteja votar sobre l’autonomia lleonesa

El Govern deixa en l’aire la publicació de les balances fiscals

La compareixença de Zapatero es produeix dies després que es conegués que la jutge de Madrid María Esperanza Collazos s’havia inhibit davant el magistrat de l’Audiència Nacional José Luis Calama, ja que el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 2, Ismael Moreno, ja s’havia abstingut d’analitzar la querella que va interposar fa un any la Fiscalia Anticorrupció sobre el rescat de l’aerolínia.

El ministeri públic acusa els investigats d’utilitzar els 53 milions d’euros procedents de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) per portar a terme el presumpte blanqueig de «fons il·lícits procedents d’actes de malversació comesos per funcionaris públics a Veneçuela de molt alta quantia (fons públics de programes de distribució d’aliments subsidiats –CLAP– i vendes d’or del Banc de Veneçuela)», segons especificava una interlocutòria de desembre del 2024 de la Sala Penal de l’Audiència Nacional.