Feijóo i la política internacional

Alberto Núñez Feijóo ha protagonitzat una setmana convulsa, que va acabar amb la seva reivindicació que el rei Joan Carles I torni a Espanya, després de la desclassificació dels papers del 23F. Un episodi, unit a les vicissituds de les negociacions amb Vox a Extremadura i a l’Aragó, que ha eclipsat un altre moviment menys cridaner del president del PP, però potser de més calat. El líder de l’oposició de la quarta economia de la UE busca el seu lloc en la política internacional, l’àrea en què menys còmode s’ha trobat l’expresident de la Xunta des que va aterrar a Génova, i ho ha fet amb diversos gestos i moviments.

Tots abans de l’atac dels Estats Units i Israel a l’Iran d’ahir, sobre el qual es va pronunciar així a les xarxes socials: "El règim iranià massacra els seus propis ciutadans, persegueix la bomba nuclear, finança el terror i desestabilitza la regió. Cap demòcrata pot ser condescendent amb això perquè la llibertat es defensa arreu del món. Occident ha d’estar unit: contenció, evitar una escalada i tornar a la negociació. En aquests moments, la seguretat dels ciutadans espanyols és una prioritat irrenunciable. Demano al Govern que activi immediatament un pla de protecció i evacuació".

"Un soci fiable"

Entre aquests moviments, una publicitada conversa telefònica, dimarts passat, amb el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio. "Vam parlar de les relacions bilaterals entre els nostres països, l’OTAN, Hispanoamèrica i Ucraïna, entre molts altres assumptes. El meu compromís: que Espanya sigui un soci fiable per als nostres aliats", va explicar succintament Feijóo a les xarxes socials, sense rebre cap resposta de Rubio, amb qui òbviament va poder parlar en espanyol, atès l’origen cubà del màxim responsable d’Exteriors en l’administració de Trump.

Vint-i-quatre hores abans d’aquesta trucada, Feijóo va explicar en un llarg article a l’ABC algunes de les seves posicions de fons sobre el món que s’acosta. "El nou segle occidental", segons l’expressió de Rubio, pronunciada en la recent Conferència de Seguretat de Múnic, amb què va titular l’escrit. En l’insigne espai de La Tercera de la capçalera madrilenya, el líder dels conservadors va començar citant tres mandataris europeus per reforçar el seu argument inicial que "l’ordre que va sorgir després de la Guerra Freda s’ha esgotat". Dos de la seva mateixa família política, el canceller Friedrich Merz i el primer ministre polonès, Donald Tusk, i una tercera aliena al Partit Popular Europeu, la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni.

A partir d’allà, i sense perdre un to mesuradament institucional, gairebé diplomàtic, Feijóo va resumir la seva proposta en quatre eixos: una defensa de l’OTAN com a "marc essencial de la nostra defensa col·lectiva", però reclamant de nou que la despesa en defensa pugi més que el 2% del Producte Interior Brut (PIB) que va assolir l’any passat amb el Govern de Pedro Sánchez; una estirada d’orelles a les polítiques aranzelàries que dicta Washington: "Les etapes de prosperitat més grans d’Occident –també dels Estats Units– van coincidir sempre amb l’obertura comercial, no amb l’aïllacionisme"; una aposta per la descarbonització que eviti el dogmatisme: "Ni negacionisme ni flagel·lació: realisme" i per últim, però òbviament no menys important, una política migratòria sota la premissa següent: "La migració massiva sense ordre ni límits erosiona la cohesió social i, sense una integració real, acabarà destruint els mateixos valors que ens fan atractius".

Curiosament, Feijóo és el responsable de l’àrea internacional en el comitè de direcció dels populars, modernitzat a imatge i semblança seva en el congrés del PP celebrat l’any passat a Madrid, en què va nomenar Miguel Tellado com el seu secretari general. O dit d’una altra manera, no hi ha una cara visible a Gènova per als assumptes internacionals, un paper que en la primera etapa de Feijóo va exercir l’eurodiputat Esteban González Pons, portaveu del PPE.

Notícies relacionades

El dirigent del PP diu que Espanya "sols va bé per als penques"

Una relació sota els focus

Molt menys conegut per al gran públic és el diplomàtic Ildefonso Castro López, que fins a l’octubre de l’any 2022 va servir com ambaixador d’Espanya davant la República d’Irlanda i que en l’últim Govern de Rajoy es va exercir com a secretari d’Estat d’Afers Exteriors. Castro figura discretament a la cúpula popular com a secretari, però exerceix com a un dels principals assessors de Feijóo en la matèria internacional. Des de la seva incorporació, Feijóo ha anat incrementant els seus contactes internacionals, que en principi se circumscriuen bastant als seus correligionaris del PPE però que intenten estendre’s encara més enllà.

En la família europea ha liderat des del gener la posició dels conservadors comunitaris sobre la transició a Veneçuela. Feijóo, que en tot moment evita una confrontació directa amb Trump, ja que com expliquen al seu equip "ja hi ha molta gent atacant-lo a Espanya", ha mirat de pressionar perquè el rumb del país no recaigui, com ara, i per exprés desig de Trump, en Delcy Rodríguez i el seu germà Jorge, els dos chavistes.