Un rei aliè al cop d’Estat
La documentació coneguda assenyala que Joan Carles I va donar ordres per frenar el motí i que la Zarzuela va transmetre "serenitat i calma" a les autoritats. L’historiador Julián Casanova veu "clarament" que s’han "destruït" informes que perjudicaven l’ex cap d’Estat.
La desclassificació de documents sobre el 23F aporta detalls que recolzen l’actuació del llavors cap d’Estat, Joan Carles I, en contra de l’intent colpista. Els textos descriuen les ordres impartides per sostenir l’ordre constitucional, les gestions per assegurar un missatge televisat i les comunicacions directes amb els comandaments militars revoltats. Les dades que van veure la llum reforcen la versió que Joan Carles I va frenar el cop des del primer moment, tot i que alguns experts, com va dir a TVE el catedràtic d’Història Contemporània Julián Casanova, creuen que molts documents van ser "destruïts" i no han arribat fins als nostres dies. L’estudiós va afirmar que veu "clarament" que han "desaparegut" els informes que perjudicaven l’ex cap d’Estat. Amb els publicats dimecres pel Govern, no obstant, la figura de Joan Carles surt ben parada i en part l’ajuden a millorar la seva empitjorada imatge.
Entre els informes hi figura un del Centre Nacional d’Intel·ligència titulat Relat dels dies 23 i 24 de febrer […] segons van ser coneguts al palau de la Zarzuela. El document reconstrueix com, després de la irrupció del tinent coronel Antonio Tejero al Congrés, es van començar a rebre trucades d’autoritats civils, representants polítics i institucions. A totes, segons el text, se’ls va traslladar un missatge de "serenitat i calma", juntament amb informació sobre "l’actitud i ordres" que donava el Rei en contra del cop.
L’informe detalla que el monarca va establir contacte personal amb les capitanies generals i que, ja abans de les 19.00 hores, pocs minuts després de l’entrada de Tejero a l’hemicicle, va rebutjar la intenció del general Alfonso Armada d’anar a la Zarzuela, i li va indicar que es mantingués al seu lloc. També recull la decisió cap a les 19.30 hores de preparar una intervenció televisada per fixar la posició de la Corona. El rei va gravar el seu missatge amb uniforme de capità general poc abans de la mitjanit, i l’al·locució va ser emesa a la 1.12 de la matinada del 24 de febrer. Minuts després va telefonar al tinent general Milans del Bosch, a qui suposadament esperaven al Congrés com l’"autoritat competent", per ordenar-li la retirada de les tropes desplegades a València i exigir que Tejero deposés la seva actitud. En aquesta conversa va afirmar la seva "rotunda decisió de mantenir l’ordre constitucional dins de la legalitat vigent" i va remarcar que "qualsevol cop d’Estat" no es podria escudar en el Rei, perquè seria "contra el Rei".
"Mentides"
La desclassificació inclou així mateix un informe del Ministeri de l’Interior titulat Campanya contra S. M. el Rei en relació amb el 23F, en el qual s’analitzen les "mentides" i pamflets que, en els mesos posteriors, van atribuir al rei una suposada implicació en el motí. El text afirma que aquestes versions buscaven "disminuir la responsabilitat penal dels processats" i construir un argument polític contra la Corona.
Segons aquest document, "es van tergiversar fets reals" i "es van inventar esdeveniments" per sostenir la idea que el rei coneixia el pla o l’havia encoratjat. Entre les mentides citades figuren les que apuntaven que hauria preparat el cop en connivència amb determinats comandaments i que, al no rebre suport internacional, se n’hauria desmarcat per preservar el tron.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
