El Govern salva les pensions i perd les mesures antidesnonaments

De poc ha servit al Govern trossejar el reial decret òmnibus que va perdre a finals de gener i que contenia la pujada de les pensions i les mesures antidesnonaments. L’Executiu va aconseguir salvar ahir la revalorització de les jubilacions, sí, però l’escut social, tramitat en un altre decret que contenia la pròrroga per prohibir els desallotjaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, va tornar a caure en mans del PP, Vox i Junts.

I no només això. Les tres formacions de dretes van rebutjar també un altre reial decret amb mesures per posar un topall als preus de béns i serveis en situacions d’emergència, derivat de l’alça de preus en els bitllets d’avió després de l’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova). Sí que va tirar endavant una quarta iniciativa amb ajudes destinades a les víctimes d’aquesta catàstrofe i de la de Gelida (Barcelona).

"Fins a l’últim minut, continuarem negociant", deia el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, a l’entrada de l’hemicicle, en el que s’ha convertit ja en un ritual per al Govern davant la reiterada falta de suports. A dins, l’esquema va ser el mateix que fa un mes. El ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va reclamar el suports de tots els seus socis i va pressionar aquells que rebutjaven mantenir la prohibició dels desnonaments: "Ni okupes, ni okupis, que no enganyin, que els okupes no tenen ni un sol benefici en aquest reial decret llei", va afirmar.

I el resultat també va ser el mateix. L’àmplia majoria de la Cambra baixa –amb l’excepció de Vox, que s’hi va oposar– va donar el vistiplau a la revalorització de les pensions contributives en un 2,7% i de la resta en un 7%, com ja van dir que farien si la pujada es tramitava per separat, sense barrejar-se amb altres mesures.

Però la resta de l’escut social va tornar a ser rebutjat per les mateixes formacions: el PP, Vox i Junts. En aquest cas, els postconvergents van defensar que haurien donat el seu vistiplau a gairebé totes les mesures si s’haguessin deixat fora les mesures antidesnonaments.

Pagar els deutes

La pròrroga de la prohibició dels desnonaments a les famílies vulnerables sense una alternativa habitacional ja va ser aprovada per tota la Cambra, a excepció de Vox, a principis del 2025. I així ho va voler recordar Bolaños a tots els partits polítics. A més, aquest any i per acostar el "sí" de Junts, l’Executiu va acordar amb el PNB que la mesura no afectés aquells propietaris que només tinguin un habitatge de lloguer. No obstant, no ha sigut suficient.

Fonts postconvergents expliquen que el Govern no ha complert el compromís de pagar als propietaris tots els deutes que tenien aquestes famílies vulnerables. Així, plantegen que hauria de ser el mateix Executiu qui diposités els diners al jutjat quan es tramités el desnonament d’una família vulnerable. "Si disposen de 300 milions d’euros per protegir les famílies vulnerables, l’Estat pot anar a pagar el deute i fer-se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat", va dir la diputada de Junts Marta Madrenas. Tot això ho van concretar en una proposició no de llei, registrada al Congrés, perquè el Govern tingui clara la seva posició.

El Govern, de moment, no ha anunciat que aprovarà un nou decret amb les mesures, tot i que fa dies que es plantegen intentar l’aprovació d’un tercer reial decret que sí que acontenti Junts. Avançant-se a aquest escenari, ERC, EH Bildu i el BNG ja han registrat una sèrie d’esmenes per incorporar les mesures de l’escut social en el projecte de llei de dependència que s’està tramitant actualment.

Ajudes pels accidents

L’altra derrota, en mans dels mateixos partits, va ser al reial de- cret que permetia limitar preus de béns i serveis en situacions d’emergències i que el Consell de Ministres va aprovar després que es disparessin els bitllets d’avió arran de l’accident d’Adamuz i el tancament de la línia de l’AVE entre Madrid i Sevilla.

Notícies relacionades

Sánchez rebutja l’acció dels EUA i Israel a l’Iran i demana desescalada i diàleg

Felip VI i Joan Carles I, una relació sota els focus

Fonts postconvergents critiquen que aquesta mesura suposaria donar una eina sense límit al Govern, ja que no es detalla què és una situació d’emergència, quant podria durar el límit de preus i, sobretot, que no seria necessari el vistiplau del Congrés.

El consens ple, tret del "no" de la vicepresidenta, María Jesús Montero, només es va veure amb el decret que conté un paquet de mesures urgents per atendre les víctimes dels accidents d’Adamuz (Còrdova) i Gelida (Barcelona). Fixa una ajuda directa de 72.121,46 euros per cada persona morta com a primer avançament, tot i que arribarà als 216.000 euros a través de dos pagaments més. En el cas de lesions corporals, aquests ajuts estableixen imports segons 14 categories del barem de l’assegurança obligatòria de viatgers, amb quanties que van des de 84.141,7 euros fins a 2.404,04 euros. Aquestes quantitats estaran exemptes de tributació en l’IRPF.El consens ple – tret de pel ‘no’ de la vicepresidenta, María Jesús Montero, que s’ha equivocat– només s’ha vist amb el decret que conté un paquet de mesures urgents per atendre les víctimes dels accidents d’Adamuz (Còrdova) i Gelida (Barcelona). En concret, fixa una ajuda directa de 72.121,46 euros per cada persona morta com a primer avançament, tot i que arribarà als 216.000 euros a través de dos pagaments més. En el cas de lesions corporals, aquests primers ajuts estableixen imports segons 14 categories del barem de l’Assegurança Obligatori de Viatgers, amb quanties que van des de 84.141,7 euros fins als 2.404,04 euros. A més, aquestes quantitats estaran exemptes de tributació en l’IRPF.