Lamine Yamal firma una obra d’art contra el Vila-real

A més, Lamine té l’aura dels genis. Aquests que, quan culminen una obra amb què els mortals ni tan sols somien, no necessiten somriure per edulcorar el moment. Els que més somriuen són els que més menteixen. Després de marcar el 2-0 al Vila-real, va donar una puntada de peu al banderí, estàtic espectador del seu art. I quan va concloure el seu primer ‘hat-trick’ com a blaugrana, es va entretenir amb els seus dits. Un, dos tres. El futbol, és clar, és un joc. El seu joc en un temps que ell domina com ningú.

Lamine va reclamar l’atenció en plena voràgine electoral, i una estona després que els socis passessin per davant de les parades dels aspirants a arrabassar la presidència a Joan Laporta com si fossin casetes d’obra amb fotocopiadores. Era el mateix dia en què Hansi Flick, el millor que li ha passat al Barça en l’últim lustre, complia els seus 100 partits dirigint el primer equip; i el mateix dia també que Xavi Hernández, que ara resta més que suma, oferia el seu recolzament sota rúbrica al precandidat presidencial Víctor Font.

Els seguidors, en qualsevol cas, tenien prou motius per posar la seva atenció en el que passava a l’interior de l’estadi. Sense sol, amb una brisa gèlida i traïdora, i amb els empleats de protocol del club oferint mantes per als convidats de la llotja –no fos que passessin fred–, era Lamine qui escalfava la tarda contra un Vila-real que, per molt que vagi tercer en la classificació, va apostar per un escenari fred. Fins que es va congelar.

El Barça va aprendre diverses lliçons que poden venir-li bé de cara a dimarts contra l’Atlètic, quan hagi d’intentar aixecar un 4-0 en contra en la tornada de semifinals de la Copa. La paciència no és mal pla quan els futbolistes se sacrifiquen i guanyen duels. I pocs tan insistents com Fermín, que després d’oferir un gol a Kounde que el francès va fallar de mala manera –el lateral es va corregir en el crepuscle oferint a Lewandowski el 4-1–, va robar una pilota que Lamine sí que va saber aprofitar en el mà a mà.

Ascens al paradís

Notícies relacionades

Ángel ‘Pichi’ Alonso, exjugador del Barça: "Aposto per la continuïtat de Laporta sens dubte"

Pendents de l’espatlla del Marc

Lamine va continuar amb el seu ascens al paradís des de la seva vora. Estava aturat abans d’enredar Cardona, al qual li van quedar els ulls en blanc. Amb un toc va esquivar Moleiro. I la fuetada a gol no va ser més que la fabricació d’un record.

El gol de Pape Gueye després d’una badada a l’àrea no va canviar el gran to d’un Barça en el qual va rendir de valent Bernal –que va suplir el lesionat De Jong–, i que va agrair la portentosa última mitja hora de Pedri, aliat amb un Lamine la firma del qual és la més preuada de totes.