Joan Carles va mostrar a la cúpula militar a final de 1981 por d’un altre cop

El rei Joan Carles I va mantenir el 12 de desembre de 1981 una reunió amb el llavors president del Govern, Leopoldo Calvo Sotelo, el ministre de Defensa, Alberto Oliart, i la junta de caps de l’Estat Major, per prendre el pols i conèixer amb "claredat i franquesa" els "sentiments" de l’estament militar. Va convocar la cita el cap de l’Estat dies després que s’hagués difós en els mitjans de comunicació l’anomenat Manifest dels 100, en què un grup de professionals de l’Exèrcit va mostrar malestar pel tracte que rebien les Forces Armades dels mitjans de comunicació i van expressar suport als acusats del 23F.

Aquest document va desencadenar l’alarma a l’Executiu central i va fer que Oliart tornés urgentment a Madrid d’un viatge de feina. En aquest context, en què hi havia por d’una repetició del cop del 23F, Joan Carles I va convocar la reunió i va demanar "escoltar les opinions dels membres de la junta de caps d’Estat Major". La informació s’ha conegut després de la desclassificació de documents referits al cop d’Estat fets públics ahir pel Govern de Pedro Sánchez. Segons unes anotacions de Sabino Fernández Campo, cap de la Casa del Rei aquella època, Joan Carles I va admetre en la reunió que Espanya no era un país "totalment estable" i que la "situació militar", després del Manifest dels 100, era "delicada i digna d’atenció".

Guió enviat al Cesid

Fernández Campo va enviar a Emilio Alonso Manglano, llavors director del Centre Superior d’Informació de la Defensa (Cesid, actual CNI), el guió amb la intervenció que Joan Carles I va tenir en la trobada. Va començar apuntant la conveniència de la reunió per conèixer les opinions dels caps militars, als quals també va recordar la visita a l’Acadèmia General Militar de Saragossa el 28 de febrer, només cinc dies després del cop, per "iniciar una comunicació harmoniosa, sincera i freqüent entre els màxims representants de les forces armades i el poder executiu".

Després de recordar la visita a Saragossa, en la reunió de desembre de 1981, insisteix en el seu paper de "rei constitucional" i afirma una obvietat davant els caps de l’Estat Major: "Si l’Estat necessita la força per, en l’últim extrem, imposar la llei, és difícil que l’autoritat pugui mantenir-se sense comptar amb aquest suport material que serveixi de suport a la raó moral i a l’organització establerta per les lleis".

Notícies relacionades

Carlos Martínez: "El PSOE no està en el seu millor moment, però Sánchez és el bastió de la defensa dels drets"

La trama Ábalos va inflar el preu de l’acer del pont del Centenari

L’excap d’Estat, segons les notes, va considerar que les forces armades "vencedores en una trista guerra civil" no van obtenir "beneficis destacats després de la seva victòria" i que, després de 40 anys d’"esperit de sacrifici" estaven "acostumats al màxim respecte". L’anotació ve abans d’una altra sobre la "imprescindible llibertat d’expressió dels mitjans de comunicació" i "els obligats canvis en els mètodes de tractament dels temes militars", dos fets que Joan Carles I estimava que devien haver causat "una sorpresa i una commoció en els membres de les forces armades". Justament un sentiment que travessa el Manifest dels 100.

A Joan Carles I, segons la nota de Fernández Campo, la publicació del document, que el va sorprendre de viatge als Emirats Àrabs, el va inquietar. "Ni podia demostrar aquesta preocupació ni palesar una indiferència que era molt lluny de sentir. Ja aquí, entre vosaltres, voldria que la situació pogués analitzar-se entre civils i militars, i sense oblidar la subordinació de les forces armades al poder del Govern, amb la màxima sinceritat i, alhora, amb el tacte més exquisit", es llegeix en el document desclassificat.