Els papers del 23F mostren l’abandonament de Tejero pels colpistes

L’«ànima» del rei

Joan Carles I jugava un partit d’esquaix a la Zarzuela quan Tejero va irrompre al Congrés al crit de «¡Quieto todo el mundo!». Segons un informe del CNI, «al llarg de les primeres hores i durant tota la nit», l’avui rei emèrit va respondre nombroses trucades d’«autoritats civils, institucions i representacions polítiques i sindicals» que «tranquil·litza i aconsella que mantinguin i facin observar la serenitat i la calma». Entre aquestes converses n’hi va haver una amb el general Alfonso Armada, que «pretenia incorporar-se a la Zarzuela». «Sa majestat li respon que no, que continuï al seu lloc», es llegeix en el document desclassificat. A les 19.30, després de parlar amb les capitanies, Joan Carles I va decidir fer un discurs a TVE, però quan la Zarzuela va contactar amb la televisió, ja passades les 20.00, li van comunicar que estava presa pels militars i després d’abandonar a les 21.30 hores les forces de Prado del Rey «es gestiona que TVE enviï un equip d’enregistrament». El discurs es va emetre a les 01.12 de la matinada.

Les converses de Tejero

Ja al Congrés, Tejero va mantenir diverses converses amb l’exterior. Sobretot amb Juan García Carrés, l’únic civil condemnat per l’intent de cop d’Estat que s’havia encarregat de subministrar els autobusos per desplaçar els guàrdies civils. A aquest li demana que avisi el general Jaime Milans del Bosch amb plaça a València, que no es fiï del general Alfonso Armada, que acusa de «destraler» i de voler «ser president com sigui, al preu que sigui». En aquesta conversa, García Carrés aconsegueix connectar-lo amb la seva dona, Carmen Díez, que Tejero mira de tranquil·litzar: «No hi haurà sang, filla meva, no pateixis». Aquestes paraules, però, tenen poc efecte i la seva dona, provant de parlar amb Milans del Bosch, acaba mantenint una trucada amb un home que s’identifica com el «general Fajardo». És en aquell moment quan Díez es queixa que Milans del Bosch ha deixat el marit «tirat com una burilla». Més tard, en una altra conversa amb una dona, admet que el seu marit «és un desgraciat» que titllen de «boig».

Tirar a matar a RTVE

Prop de les 20.00, poc després que Tejero entrés al Congrés, els militars van prendre la seu de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), raó per la qual Joan Carles I no va poder emetre el discurs tan aviat com va tenir esment dels fets. Segons va confessar un soldat que va participar en l’assalt, en una conversa telefònica que va mantenir amb un amic seu i que també s’ha fet pública en aquesta desclassificació de documents, l’ordre que van rebre dels seus superiors era «tirar a matar». El soldat, que formava part del regiment Villaviciosa, pertanyent a la divisió cuirassada Brunete, comenta les instruccions que havien rebut del «capità» del regiment i que aquest havia rebut del «coronel i aquests»: «El primer tir a l’aire i el segon a tocar. Amb els carregadors posats i sense fiador ni res». Durant el judici als colpistes, celebrat al llarg de 1982, el general Joaquín Valencia Remón va afirmar que la seva unitat no va ocupar RTVE: «Més que una ocupació es tractava de protegir aquestes instal·lacions».

Els temors posteriors

Amb el final del cop d’Estat, ja al matí del 24 de febrer, els temors no es van extingir. A finals del 1981, Joan Carles I va mantenir una reunió amb el llavors president del Govern i successor d’Alfonso Suárez, Leopoldo Calvo-Sotelo, amb el ministre de Defensa, Alberto Oliart, i la junta de caps de l’Estat Major. En aquesta trobada, segons unes anotacions de Sabino Fernández Campo, cap de la Casa del Rei en aquella època, el Monarca va admetre que Espanya no era un país «totalment estable» i que la situació militar era «delicada i digna d’atenció». De por d’un nou motí també en va tenir el llavors cap de la divisió interior del Cesid, José Faura, que va enviar una carta al cap dels serveis secrets de llavors, Emilio Alonso Manglano, en què l’avisa que «l’ambient a les casernes» s’estava «enrarint» davant la celebració del judici als colpistes del 23F. «La disciplina ha de ser norma prioritària en aquests moments, exigint dels inferiors un comportament digne», va advertir Faura al seu superior.

Falòrnies i errors del cop

Els mesos i anys següents al cop hi va haver molts temes per parlar-ne i no tot el que es deia era cert. Un informe elaborat pel Ministeri de l’Interior titulat Campaña contra S.M. el Rey en relación con el 23-F, afirma que «la suposada implicació» de Joan Carles I en el cop d’Estat es va difondre mitjançant pamflets que van llançar «notícies falses» que buscaven «disminuir la responsabilitat penal dels processats» i disposar d’un argument contra la Corona que fes possible «un intent similar en el futur». Els colpistes també ho van aprofitar per fer una anàlisi del que havia sortit malament durant el 23F. En un manuscrit anònim que estava en poder de la Guàrdia Civil i que ha sigut desclassificat, es detalla que el «primer error» del motí va ser «deixar el Borbó lliure i tractar-hi com si fos un cavaller». A això s’hi afegeix una consideració sobre els moviments del Monarca: «Es considera que el rei continuarà endavant en l’intent suïcida de tenir un govern amb socialistes, no podent ser considerat ni com un símbol que calgui respectar».

Notícies relacionades

El Govern recorda a ERC que el Govern central es va comprometre amb la gestió de l’IRPF en la comissió bilateral del juliol

Una segona dona, actriu "reconeguda", denuncia per abusos Errejón

Els altres cops

Panorámica de Operaciones en marcha, diu el títol d’un esquema que va confiscar la Guàrdia Civil i que conté una relació detallada de les vies que es plantejaven els colpistes per posar fi al Govern d’Alfonso Suárez el novembre del 1980, tres mesos abans del cop d’Estat. Entre totes les opcions, destaca l’operació «civicomilitar», la preferida d’Alfonso Armada, i en què es plantejava que Suárez es veuria «forçat a dimitir» per «pressions de procedències diverses» i que, després, serien «imprescindibles» els suports d’UCD i del PSOE per investir com a president del Govern un «general amb suport de la resta de militars». Després, dins de les vies que preveien les operacions militars hi havia l’anomenada «dels espontanis», en què es fa referència a l’operació Galàxia per la qual va ser empresonat un any abans Tejero. «Estan convençuts que si algú (nucli militar petit però suficient), planteja el fet del cop, la resta de les Forces Armades s’hi afegirien o, almenys, no ho impedirien per la força», detalla el text, que s’acosta força al que finalment va passar.