Deu vies per acabar amb Suárez

Un document confiscat per la Guàrdia Civil i desclassificat ahir demostra que la trama que va ordir el cop d’Estat del 23F va treballar alhora en una desena d’escenaris diferents per acabar amb el Govern d’Adolfo Suárez. El text, datat el novembre del 1980, dos mesos abans del tumult, mostra un esquema sota el títol Panoràmica d’operacions en marxa en què es recullen tots els plans: els que seguien la via militar, la civil i els de naturalesa mixta. A més, es detalla qui ocuparia la presidència del Govern.

Al llarg de sis pàgines s’especifiquen totes les opcions que es van estudiar per acabar amb l’Executiu de Suárez davant la saturació que hi havia a l’Exèrcit. És l’última d’elles, però, la que semblava guanyar punts i que, després del que es va saber en els anys posteriors al cop, era la preferida d’Armada: l’operació "civicomilitar". Aquesta via, àmpliament detallada, planteja que Suárez es veuria "forçat a dimitir" per "pressions de procedències diverses" i que, després, serien "imprescindibles" els recolzaments de la UCD i del PSOE per investir com a president del Govern un "general amb suport de la resta de militars". D’aquí en sortiria un Govern conformat per un "50% de civils independents i algun militar" i "la resta de civils proposats per la UCD, el PSOE, el CDS".

En aquest cas, es detallen els plans que tindria el Govern: pressionar la UCD i AP perquè es fusionessin en un "partit de dreta nacional"; forçar el PSOE a declarar-se "antimarxista"; "erradicar el comunisme", i "legislar per impedir partits regionals". Aquesta operació, diu, feia "prop d’un any" que es gestava i comptaven amb la "conformitat" de diferents líders del PSOE i la UCD. "La viabilitat de l’operació és molt alta i el termini d’execució, per a la primavera de 1981", remata el text.

Però aquesta no era l’única opció. Els primers escenaris són les "operacions civils", que, presumiblement, passaven per una moció de censura al llavors president i l’elecció d’un nou Govern. Així, es preveien la via "d’ideologia democristiana", que estaria protagonitzada per Miguel Herrero de Miñón, dirigent de la UCD i enfrontat a Suárez; José Luis Álvarez i Álvarez, llavors ministre de Transport, i Landelino Lavilla, president del Congrés.

Executiu "mixt"

Una altra opció era la creació d’un "govern mixt" del PSOE i Aliança Popular (AP) que estigués presidit per Manuel Fraga. La intenció, però, era que el president d’AP "es cremés pel pla antiterrorista" i que fos Rodolfo Martín Villa qui es postulés a la presidència dos anys després, el 1983. D’altra banda, hi havia un govern d’"ideologia socialista", que hauria de sortir d’un pacte amb el "grup dissident" de la UCD i l’abstenció del PCE. En aquest cas també es va plantejar la idea que comptés amb un "complement militar" i que la presidència l’assumís un "general de tarannà liberal".

Tot i això, en els mesos següents a la redacció d’aquest document, Suárez va anunciar la dimissió i les formacions polítiques van acordar investir com a president Leopoldo Calvo Sotelo. En aquell moment van cobrar importància les altres opcions contingudes en aquest document, les "operacions militars". Segons es detalla, hi havia tres alternatives: la dels tinents generals, la dels coronels i la dels "extemporanis".

Notícies relacionades

El Parlament rebutja prohibir el burca a la via pública, escoles i centres sanitaris

El Govern descarta per ara la moratòria antidesnonaments a l’escut social i col·lideix amb els seus socis

En el primer dels casos, es detalla que es mantenen "contactes freqüents" amb tinents generals només per la situació del país i que si es produïa un "deteriorament ràpid" seria "molt probable" que tirés endavant aquesta via. Es basaria en un "pronunciament" dels militars i que la "dimissió de Suárez seria instantània". "El Rei operaria constitucionalment. Al no haver-hi cobertura política de partit, Fraga estaria intentant ser el líder civil", continua el document. Més complicat semblava que s’hi impliquessin els coronels. D’acord amb les anotacions fetes, aquests coronels no tenien pressa, ja que pensaven que no només la UCD s’havia de "cremar", sinó també el PSOE.

L’última via, la dels "extemporanis", fa referència a l’operació Galaxia, per la qual va ser empresonat un any abans el mateix Tejero al planificar un cop d’Estat previ. "Estan convençuts que si algú [nucli militar petit però suficient], planteja el cop, la resta de les Forces Armades s’hi afegiran o, almenys, no ho impediran per la força". Aquesta opció és la que més encaixa amb el que va passar el 23F.