Yolanda Díaz renuncia a liderar la nova aliança dels partits de Sumar

La dirigent ho ha fet públic a través d’un missatge a les xarxes socials, en què informa que va anunciar aquesta decisió a Pedro Sánchez. «Avui vull anunciar-vos que no seré candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. És una decisió molt meditada i que he comunicat als meus éssers estimats, al conjunt del meu espai polític i al president del Govern», defensa en un comunicat emès a Bluesky. «Sempre vaig tenir moltes reticències davant la idea de ser candidata. La política és dura, especialment per a les dones, però no em penedeixo d’haver fet el pas. Miro enrere i estic orgullosa de tot el que hem aconseguit de forma col·lectiva i treballant sempre per millorar la vida de la gent», assenyala.

Díaz també confirma que es mantindrà en el Govern com a vicepresidenta: «Vaig fer el pas per encapçalar Sumar el 2023 pensant en l’enorme abraçada dels treballadors i treballadores del nostre país. Vam dir llavors que sense Sumar no hi hauria govern de coalició i vam aconseguir revalidar un govern que totes les enquestes donaven per perdut. Aquests dies penso tota l’estona que aquesta força, aquesta abraçada i aquesta trobada és el que toca construir i defensar. Continuaré treballant en el Govern per complir aquest mandat de les urnes i avançar en tot el que ens queda per fer».

Crítiques al lideratge de Díaz

El nou projecte que va néixer dissabte ho va fer amb dues grans incògnites: la marca i el lideratge. El silenci de Díaz havia obert dins de la coalició un debat sobre la successió en l’espai polític, i un dels grans problemes era la falta d’alternatives a la líder de Sumar. En aquest debat, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, era la figura a qui molts miraven des de fa mesos i que comptava amb el suport d’IU, Més Madrid, els Comuns i amplís sectors del Moviment Sumar. No obstant, fins ara el dirigent havia rebutjat en diferents ocasions aquesta proposta, malgrat les múltiples peticions rebudes.

El paper de Díaz generava dubtes dins de l’espai polític, on admetien no obstant que no hi havia figures clares que poguessin ocupar aquest paper. La vicepresidenta ha sigut molt qüestionada en aquesta legislatura pels mateixos partits de Sumar, que han criticat el personalisme en la presa de decisions. L’episodi més greu, que alguns qualifiquen com «el pecat capital» de Díaz, va ser l’elaboració de les llistes per a les eleccions europees de l’estiu del 2024, quan Díaz va situar sense consultar-ho amb ningú una desconeguda, Estrella Galán, com a cap de llista, i més tard va excloure dels llocs de sortida IU, que per primera vegada va quedar sense representació al Parlament Europeu.

Un desenllaç que va provocar la ruptura entre Díaz i IU, que va considerar allò una «humiliació», i que després d’allò va renunciar a participar en el nou partit, llavors en construcció. Després d’allò, Díaz va dimitir com a màxima responsable de la formació, Moviment Sumar, però va continuar en el Govern. Una dimissió a mitges que era en realitat un intent de preservar el seu perfil institucional, per deixar la porta oberta a continuar en el Govern.

Notícies relacionades

El servei secret va anotar reunions del rei Joan Carles amb militars implicats en el cop mentre els jutjaven

Tejero va posar en dubte els plans d’Armada: «És un matusser, el que vol és ser president com sigui»

Finalment, Díaz ha optat per fer un pas al costat després de veure’s fortament qüestionada per la resta de formacions. Un dels actors més crítics amb la vicepresenta ha sigut Izquierda Unida, que va demanar obertament «renovar» el lideratge de la nova coalició i buscar «noves referències». El mètode acordat per les quatre formacions de la nova aliança d’esquerres és el de buscar un consens a l’hora d’escollir una persona. En el cas que no n’hi hagués, com semblava que no n’hi havia amb Díaz, la nova coalició s’hauria d’enfrontar a un procés de primàries.

Notícia en ampliació