¿Sense comptes es pot governar Catalunya?

"Es complica la gestió administrativa i política, però el món continuarà rodant", explica Josep Miralpeix, que va ser director de Pressupostos de la Generalitat del 2012 al 2016. "El país pot continuar funcionant, estem amb els pressupostos prorrogats des del 2023, tant els de la Generalitat com els de l’Estat, i no s’ha mort ningú ni els nens han deixat d’anar a l’escola", coincideix Germà Bel, catedràtic de la UB i exresponsable de pressupostos del PSC al Congrés."Es complica la gestió administrativa i política, però el món continuarà rodant", explica Josep Miralpeix, que va ser director de Pressupostos de la Generalitat des del 2012 i fins al 2016. "El país pot continuar funcionant, això és indiscutible, portem amb els pressupostos prorrogats des del 2023, tant els de la Generalitat com els de l’Estat, i no s’ha mort ningú ni els nens han deixat d’anar a l’escola", coincideix l’avui catedràtic de la UB i entre el 2000 i el 2004 responsable de pressupostos del PSC al Congrés, Germà Bel.

La consellera Romero va xifrar dilluns passat en 9.100 milions d’euros els recursos que la Generalitat podria incorporar com a despesa corrent respecte a l’últim pressupost en vigor, del 2023, si ERC dona suport als nous comptes públics. No obstant, els experts recorden que el Govern té altres mecanismes per incorporar aquests recursos sense lligar políticament uns pressupostos. D’aquests 9.100 milions, en realitat de nous ingressos serien uns 5.000 milions, ja que l’any passat la Generalitat ja va aconseguir incorporar 4.000 milions d’euros via suplements de crèdit.La consellera Romero ha xifrat aquest dilluns en 9.100 milions d’euros els recursos que la Generalitat podria incorporar com a despesa corrent respecte a l’últim pressupost en vigor, del 2023, si ERC finalment s’avé a recolzar els nous comptes públics. No obstant, els experts consultats recorden que el Govern, com ja va fer l’any passat, té altres mecanismes per incorporar aquests recursos sense necessàriament lligar políticament uns pressupostos. Per exemple, d’aquests 9.100 milions que separarien el nou pressupost de l’últim en vigor, en realitat de nous ingressos serien uns 5.000 milions, ja que l’any passat la Generalitat ja va aconseguir incorporar 4.000 milions d’euros via suplements de crèdit.

"Després de molts anys en què el més habitual ha sigut governar sense pressupostos, les administracions han anat perfeccionant solucions alternatives", recorda el catedràtic d’economia de la UPF Albert Carreras. "Cada nova partida de recursos s’haurà de votar individualment. Les que generin més consens prosperaran, cap partit polític vol assumir que no pugin les pensions o els sous dels funcionaris ja compromesos. Però serà més complicat que les iniciatives noves tirin endavant. Si el Govern vol ser alguna cosa més que un mer gestor, se li complica", afegeix l’exsecretari d’Economia de la Generalitat entre el 2011 i el 2013, sota el Govern d’Artur Mas."Després de molts anys en què l’habitual ha sigut governar sense pressupostos, les administracions han anat perfeccionant solucions alternatives", recorda el catedràtic d’economia de la UPF Albert Carreras. "Cada nova partida de recursos [aquests suplements de crèdits] s’haurà de votar individualment. Aquelles que generin més consens prosperaran, cap partit polític vol assumir que no pugin les pensions o els sous dels funcionaris ja compromesos. Però serà més complicat que les iniciatives noves tirin endavant. Si el Govern vol ser alguna cosa més que un mer gestor, se li complica", afegeix el que va ser secretari d’Economia de la Generalitat entre el 2011 i el 2013, sota el Govern d’Artur Mas.

Desgast polític

L’absència d’uns nous comptes públics promet tenir un desgast més polític que tècnic, segons coincideixen a assenyalar els tres experts consultats. "Deixa el Govern, aquest o qualsevol, bastant lligat de peus i mans. És un destorb i no ho desitjo a ningú", afirma Miralpeix. Els acords recents per apujar el sou als docents o als Mossos d’Esquadra requeririen ser sotmesos a votació parlamentària.L’absència d’uns nous comptes públics promet tenir un desgast més polític que tècnic, segons coincideixen a assenyalar els tres experts consultats. "Deixa el Govern, aquest o qualsevol, bastant lligat de peus i mans. És un destorb i no l’hi desitjo a ningú", afirma Miralpeix. Els recents acords per apujar-li el sou als docents –vaga mitjançant– o als Mossos d’Esquadra, per exemple, precisarien ser sotmesos a votació parlamentària.

No necessàriament retallarà la despesa pública de la Generalitat de Catalunya per costejar els serveis públics –sanitat, educació, habitatge, funcionaris...– i pot implicar un augment d’aquesta despesa. "Que no implica gastar menys és un fet, ho hem vist durant aquests últims tres anys sense nous pressupostos. I no seria forassenyat pensar que els partits minoritaris que donen suport al Govern li reclamin que gasti més", afirma Bel. "Tot i que de vegades menys despesa pública és una bona notícia, tenint en compte com l’Administració ha gastat els diners en els últims anys", afegeix.No necessàriament retallarà la despesa pública de què disposa la Generalitat de Catalunya per costejar els serveis públics – sanitat, educació, vivenda, funcionaris...– i, de fet, pot implicar fins i tot un augment d’aquesta despesa. "Que no implica gastar menys és un fet, ho hem vist durant aquests últims tres anys sense nous pressupostos. I no seria una hipòtesi forassenyada pensar que els partits minoritaris que donen recolzament al Govern li reclamin que gasti més", afirma Bel. "Tot i que de vegades menys despesa pública és una bona notícia, tenint en compte com l’Administració ha gastat els diners durant els últims anys en aquest país", afegeix.

Notícies relacionades

‘Sentència Bayarri’ contra Oltra

Villarejo apel·la a la seva imputació a Andorra per negar-se a declarar

Les partides que es poden veure més críticament afectades són les vinculades a obra pública, sobretot si els programes que les financen ja han esgotat la seva dotació de recursos. En el context d’increment de preus de les matèries primeres i de costos laborals, no seria un escenari improbable. "Que més d’una obra pública es quedi a mitges és relativament ordinari", explica Carreras. Per això, les patronals han reclamat al PSC i ERC que s’entenguin per no haver de prorrogar pressupostos, ja que les licitacions públiques es poden veure minvades, així com les empreses que fan caixa amb aquestes.Aquelles partides que poden veure’s més críticament afectades són les vinculades a obra pública, sobretot si els programes anuals o plurianuals que les financen ja han esgotat la seva dotació de recursos. Una cosa que, en el recent context d’increment de preus de les matèries primeres i de costos laborals, no seria un escenari improbable. "Que més d’una obra pública es quedi a mitges és relativament ordinari", explica Carreras. Allà s’entén, segons coincideixen aquests tres coneixedors del disseny pressupostari, que les patronals hagin sortit a reclamar al PSC i ERC que s’entenguin per no haver de tornar a prorrogar pressupostos, ja que les licitacions públiques es poden veure minvades, així com les empreses que fan caixa amb aquestes.

Un altre tipus de polítiques que es poden veure afectades per una pròrroga pressupostària són les articulades a través de subvencions o programes anuals. Això no és despesa corrent i, sense un nou pressupost, els diners que les costegen desapareixen, llevat que el Govern aconsegueixi el consens necessari perquè el Parlament l’autoritzi a elaborar un programa o subvenció nova. Això afecta directament els recursos disponibles per a les entitats del tercer sector, cursos de formació professional, ajuts a la cultura o programes d’ajuts al transport o als menjadors escolars.