Antonio Tejero, l’artífex del cop d’Estat del 23-F

Tejero, juntament amb 200 guàrdies civils, va irrompre al Congrés dels Diputats amb pistola en mà la tarda del 23 de febrer del 1981, mentre se celebrava la segona sessió de votació per a la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president d’Espanya

Dos anys més tard el guàrdia civil va ser processat i condemnat a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió militar amb reincidència i l’expulsió com a membre de la Guàrdia Civil. El 1993 va rebre el tercer grau i va ser l’any 96 quan va sortir de la presó en llibertat condicional.

«¡Tothom quiet!»

Antonio Tejero va irrompre en aquella tarda a l’hemicicle a crits. Mirant d’imposar la seva llei per mitjà de la violència. Les seves paraules van passar a la història: «¡Tothom quiet!», va cridar amb l’arma de foc en alt. Però, ¿qui va ser i quin càrrec ocupava en aquell moment?

Antonio Tejero Molina, nascut el 30 d’abril del 1932 a Alhaurín el Grande (Màlaga), va ingressar a la Guàrdia Civil als dinou anys. El 1955 va ser traslladat al càrrec de tinent i tres anys més tard va ascendir a capità. Ja el 1963 va ocupar el càrrec de comandant i va ser destinat a Las Palmas de Gran Canària i finalment Badajoz (Extremadura).

Durant la carrera militar de Tejero, va protagonitzar diversos incidents com al País Basc, al sortir de la caserna juntament amb els seus homes, on va començar a rescatar banderes espanyoles que estaven sent cremades pels independentistes bascos malgrat tenir ordres de no sortir sota cap concepte. Per aquesta raó, va ser arrestat durant un mes i el van rellevar del càrrec.

Un altre fet que li va fer perdre la comandància va ser al mirar d’evitar la manifestació de demòcrates de diversos partits i joventuts, que demanaven la legalització d’aquestes organitzacions juvenils i exigien que la majoria d’edat fos als divuit. A més, aquest acte li va costar un mes d’arrest.

Mentre estava destinat a Extremadura, Tejero va ser nomenat cap de l’Agrupació de Destinacions de la Direcció General de la Guàrdia Civil i el van traslladar a la capital. Estant allà, el novembre del 1978, va dissenyar l’operació Galàxia, juntament amb diversos colpistes, però van ser detinguts i va obtenir la seva primera condemna de set mesos de presó.

El cop del 23-F va començar a planejar-se després de la seva sortida de la presó, on els generals Armada i Milans del Bosch el van escollir per prendre el Congrés dels Diputats. Aquesta fita històrica, va quedar marcada en la memòria de molts espanyols, li va costar al malagueny una condemna de trenta anys per un delicte de rebel·lió militar consumat, la seva expulsió de la Benemèrita i la inhabilitació durant el temps de la seva condemna.

La condemna la va complir entre la presó militar de la Palma a Mugardos, a Galícia; al castell de Sant Ferran a Figueres, a Alcalá de Henares; i a la presó naval de Cartagena, a Múrcia. Entre reixes, Tejero va escriure les seves memòries, que mai van arribar a veure la llum, malgrat que el 2000 una editorial li va plantejar al malagueny la possibilitat d’escriure un llibre sobre la seva vida. 

Notícies relacionades

Joan Carles I va prohibir al general Armada acudir a la Zarzuela i els colpistes van creure que era una sentència «deixar el Borbó lliure»

La Zarzuela va transmetre «serenitat i calma» a les autoritats civils i polítiques que van trucar durant la tarda del cop

Va obtenir el tercer grau el setembre del 1993 i tres anys després , el desembre del 1996, va sortir en llibertat provisional, i va ser un dels últims processats del cop d’Estat del 23-F a ser alliberat.

Durant els seus últims anys de vida, l’extinent coronel va estar retirat al seu apartament de Torre del Mar, i una de les seves últimes aparicions en la vida pública va ser el novembre del 2012 quan va denunciar l’expresident de Catalunya, Artur Mas, per conspiració i intent de sedició.