El Govern central descarta el català com a «requisit imprescindible» per a la regularització de migrants

Fonts del Ministeri d’Inclusió, Seguretat i Migracions apunten en la mateixa línia que les aportacions rebudes al text del decret «en cap cas inclouen l’obligatorietat de conèixer cap llengua oficial per rebre l’autorització inicial de residència i treball». Unes precisions que han fet després que el conseller de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, expliqués la presentació d’una esmena al text que té l’objectiu que en la primera renovació del permís de residència «es tingui en compte el coneixement del català».

Notícies relacionades

L’exnòvia de Pujol Ferrusola que va denunciar els seus viatges a Andorra no declararà davant el tribunal que jutja la família de l’expresident català

Illa manifesta el seu «compromís total» amb la recaptació de l’IRPF per desbloquejar els pressupostos amb ERC

Es donaria així un any als migrants que ara s’acullin a la mesura perquè «s’iniciïn en l’aprenentatge de les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes», segons van explicar fonts de l’Executiu a EL PERIÓDICO. Des del departament que dirigeix Elma Saiz reconeixen que «per sol·licitar la pròrroga al cap d’un any de la regularització, les persones es poden acollir als itineraris d’arrelament contemplats en el RELOEX, que contemplen diverses opcions com l’arrelament per formació o per ocupació».

Alternativament, i sempre que es mantinguin les condicions que van generar el dret a la regularització extraordinària, continuen les mateixes fonts, «es podria atorgar una pròrroga amb un informe favorable d’integració dels serveis socials de les comunitats autònomes, que entre altres coses acreditaran l’aprenentatge de les llengües oficials del lloc on visqui la persona». Tot això, conclouen, «en coherència amb el que estableix la normativa d’estrangeria en relació amb totes les autoritzacions».