Els grans tenidors només podran comprar edificis per a lloguer assequible

Catalunya fa front a la compra especulativa d’habitatge. Si el Govern i els Comuns han pogut posar el colofó a l’acord de pressupostos és gràcies al fet que han arribat a un pacte per posar límit al lucre amb els pisos a través de la modificació de la llei d’urbanisme. L’objectiu: prioritzar que l’habitatge sigui d’ús residencial i que es deixi de fer negoci a les zones declarades tensionades. Ho faran, a més, en temps rècord, ja que l’entesa inclou que aquest canvi legislatiu estigui aprovat en un termini màxim de sis mesos, i això implica que ERC haurà d’avalar que es tramiti per la via d’urgència al Parlament. Si s’acaba materialitzant, Catalunya es convertirà en la primera autonomia a imposar aquest límit al mercat immobiliari.

"No podem prohibir la compra, però podem regular a què va destinat l’habitatge. La compra serà o per viure-hi o per al lloguer al preu fixat per llei. Farem fora els fons voltor", va anunciar la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, després de firmar el pacte amb el president Salvador Illa, al seu despatx del Palau de la Generalitat. La filosofia de la llei és que només es pugui comprar un habitatge per a residència habitual o per posar-lo de lloguer a un preu assequible, i incomplir-la comportarà sancions severes que arribaran als 1,5 milions d’euros.

Els grans tenidors, aquells propietaris que tenen cinc immobles o més, no podran comprar habitatges per especular a Catalunya, això és, per obtenir beneficis venent o llogant a preus desorbitats fora dels límits fixats per la llei d’habitatge. Sí que podran adquirir edificis sencers, però els hauran de destinar a lloguer amb el preu regulat; no podran destinar-los ni a pisos turístics ni de temporada. En cas que els rehabilitin i els vulguin revendre, la llei no ho pot impedir, però els Comuns recorden que s’ha incrementat fins al 20% l’impost de transmissions patrimonials, de manera que es redueix el marge de benefici.

Les persones físiques que ja tinguin aquests cinc habitatges només podran comprar immobles si és per viure-hi, i per això ho hauran d’acreditar davant de notari i estar-hi empadronades en un termini d’un any, com a màxim. Els petits propietaris podran comprar fins a quatre habitatges, sempre que siguin per utilitzar-los ells mateixos o per a un familiar de fins a segon grau o per llogar-los, sempre amb el preu regulat per llei. També podran adquirir un habitatge per llogar-lo com a residència habitual, però sempre aplicant l’índex de preus fixat per la norma. Es tracta d’un marge més permissiu que el de la iniciativa que tenen registrada els Comuns al Parlament.

Segones residències

Les segones residències tenen un tracte especial: les persones físiques, petits o grans tenidors, podran comprar-ne una en un municipi diferent del de la residència habitual i es considerarà una "extensió" de la primera. Això podrà ser així fins i tot si aquesta segona residència s’adquireix en una localitat declarada tensionada, però no es podrà destinar a ús turístic ni de temporada.

Sobre les herències, els que les rebin només podran tenir una segona residència, de manera que si reben més immobles els hauran de posar per llei de lloguer. ¿I què passa amb els pisos que són buits? Albiach va admetre que és "complicat" tenir un cens, però va recordar que hi ha una regulació amb sancions en què fins i tot es preveu l’expropiació.

Notícies relacionades

Els propietaris s’oposen al veto a la compra especulativa

González Amador usa la condemna del fiscal per demanar l’absolució

Per evitar que alguns propietaris se saltin la llei, la reforma contempla un reforç del règim sancionador ja vigent a Catalunya des de fa un any per a la regulació dels preus del lloguer. S’impulsaran sancions de fins a 1,5 milions d’euros per als que no destinin l’habitatge adquirit al que han declarat davant de notari, per als que simulin "negocis jurídics" o per als que mirin d’esquivar la condició de gran tenidor.

Quan la llei entri en vigor, els ajuntaments dels 271 municipis que han sigut declarats zona de mercat residencial tensionat, que concentren el 90% de la població catalana, podran aprovar plans especials urbanístics per impedir que les compres siguin per especular. Això planteja una esquerda, i és que l’aplicació de la norma quedarà a expenses del color polític i les majories de cada ajuntament. "Establim les bases, els fonaments, perquè els ajuntaments ho facin, i si no ho volen fer, la societat civil organitzada pot presentar la mesura", va defensar Albiach, que va admetre, però, que la voluntat política serà clau.