La tercera menys reformada de la UE
La Constitució espanyola ha sigut modificada en tres ocasions: el 1992, el 2011 i, l’última, el 2024. Només Dinamarca i Romania han actualitzat menys les seves constitucions que Espanya, mentre que Alemanya, Suècia i Àustria les canvien, de mitjana, cada dos anys.
Quinze anys és el temps mitjà que triga a reformar-se la Constitució a Espanya. L’última vegada que es va modificar la que ja és la carta magna més longeva de la història del país va ser el 2024 per substituir el terme disminuït per "persones amb discapacitat". Tres reformes des de 1978, i les dues primeres (1992 i 2011) van ser per canviar dos articles en compliment d’exigències de la UE: regular el dret dels estrangers a presentar-se a les eleccions municipals després de la firma del Tractat de la UE i garantir l’equilibri pressupostari i el límit de dèficit en plena crisi econòmica. Actualment hi ha dos procediments de reforma que estan actius: un per dotar Formentera de senador propi i un altre per blindar el dret a l’avortament a la carta magna. Aquest últim engrossirà probablement la llista d’intents fallits en 47 anys d’adaptar la llei fonamental als canvis socials.
Però si aquí reformar la Constitució sembla una missió gairebé impossible, en la majoria de països de la UE és una pràctica comuna. Espanya és el tercer estat membre que menys canvis ha introduït en la seva llei fonamental, després de Dinamarca i Romania. En el cas dels romanesos, la seva carta magna és més jove, de 1991, i només l’han canviat una vegada en 33 anys. Els danesos tenen una de les constitucions més antigues d’Europa, de 1849, i només l’han modificat quatre vegades en 175 anys.
La mitjana de Dinamarca seria d’un retoc cada 44 anys, però la realitat és que l’última modificació es va portar a terme fa set dècades, el 1953. La web del Parlament danès explica que el text és molt general i inconcret, per la qual cosa, malgrat la seva antiguitat, no xoca amb els canvis socials. De fet, una de les crítiques a la Constitució espanyola és l’excessiva rigidesa, ja que exigeix eleccions i referèndum en cas de reformes substancials.
Si busquem constitucions amb edats similars a l’espanyola, el màxim contrapunt al nostre país és Suècia, la norma fonamental de la qual complirà aquest any mig segle de vida i s’ha reformat en 36 ocasions. La mitjana és d’una modificació cada any i mig, cosa que situa la sueca com la segona llei de lleis més retocada de la UE, superada només per la d’Alemanya. La carta magna germànica data de 1949, complirà al novembre 45 anys i ja té 62 reformes a les espatlles. I la d’Àustria, de 1945, atresora 56 canvis en 79 anys.
Després de dictadures
A més d’Espanya i Suècia, dos països més van aprovar constitucions en la dècada de 1970, en els dos casos després d’anys de dictadures. Grècia va ratificar la seva el 1975 i un any després va fer el mateix Portugal. Però si bé els grecs només l’han canviat quatre vegades en 49 anys, a una mitjana de 12 anys entre reforma i reforma, els portuguesos l’han retocat set vegades en 48 anys, pràcticament una vegada de cada set anys.
Notícies relacionadesMés enllà de les mitjanes, l’afany reformador de cada país depèn molt més de la conjuntura política i històrica que no pas de l’antiguitat de la constitució. La d’Hongria, del 2011, és la més jove de la UE i ja ha sigut modificada sis vegades en 13 anys. Una mitjana de poc més de dos anys entre canvis que es repeteix, per exemple, a Irlanda, malgrat que la seva carta magna té 87 anys de vida i ja ha viscut 34 reformes.
La constitució més antiga de l’UE es la dels Països Baixos, que data de l’any 1814, en la qual s’han introduït un total de 25 canvis en 210 anys, a una mitjana d’un cada vuit anys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- LES ELECCIONS BLAUGRANA Víctor Font presenta «una revolució» per al Barça: el seu director tècnic serà un trident
- Pressupostos del 2026 Illa pacta amb la patronal i els sindicats destinar 900 milions d’euros a habitatge el 2026
- Infraestructures sanitària Illa consagra la nova seu del SEM a l’Hospitalet: «És una de les joies de la corona de l’Estat del benestar»
- Confidències amb estovalles Els restaurants de Barcelona que recomanen els que en saben: els reis del boca-orella
- EL PROCÉS ELECTORAL BLAUGRANA Messi apareix en la precampanya blaugrana amb una lona gegant al centre de Barcelona
