La Constitució ja és la més longeva de la història d’Espanya

Amb una xifra a la qual encara queden alguns anys per arribar a mig segle, la Constitució espanyola superarà divendres la carta magna de 1876 que va estar vigent fins al cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera. El consens que la va crear és, segons els experts, la seva "fórmula màgica", avui dia esgotada. N’és una bona prova que a l’acte amb el rei acudiran el PP, el PSOE, Vox, Sumar i Podem. No hi assistiran, però, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i el BNG, que no participen mai en aquesta mena de commemoracions.

El partit de Santiago Abascal, que normalment no participa en aquesta mena d’actes, assegura que aquesta vegada acudirà perquè és en el seu "lloc de treball", tot i que el que és veritablement diferent d’altres vegades és la presència del rei. Podem, habitualment molt crític amb el règim del 78, assistirà per defensar que la Constitució es compleixi en la totalitat i no s’"ignorin" drets, com el de l’habitatge.

El consens ciutadà

En un país que ha tingut nou lleis fonamentals, entre constitucions i estatuts, en poc més de 200 anys, la fita que se celebra avui és molt important. Lluny de les dinàmiques anteriors, en què la Carta Magna era derogada davant l’alternança en el poder, la Constitució de 1978, fruit de l’acord entre forces molt diverses, des d’aquelles que venien de l’exili fins a aquelles provinents de la dictadura, ha aconseguit arribar a ben entrat el segle XXI sense gairebé canvis. Fe que sembla que no agrada als ciutadans.

El 84,3% de la societat espanyola considera que el text necessita ser reformat, segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicat ahir. A més, no demanen canvis quirúrgics, com els tres que s’han aprovat els últims 47 anys, sinó que el 56% reclama reformes importants. A més, el 58,1% dels entrevistats assegura tenir poca confiança o gens en el fet que la Constitució espanyola pugui ajudar a resoldre els problemes actuals i el 43,4% creu que la seva opinió sobre la carta magna ha empitjorat els últims 10 anys.

Aquesta última dècada ha estat marcada, sobretot, per l’aplicació de l’article 155 a Catalunya per primer cop en la història i per les contínues al·lusions a la Constitució referent al dret a l’habitatge, recollit a l’article 47. El CIS diu que, en el primer cas, el 16% dels enquestats que reclamen canvis els circumscriuen a qüestions territorials. Destaquen, però, amb un 36,7% aquells que situen entre les dues primeres necessitats de reforma "els drets socials, econòmics i laborals".

El model d’Estat i la dicotomia entre monarquia i república preocupa també a un 16% dels enquestats, i el segueix l’exigència de transparència i control de l’activitat política (13,3%), els temes relacionats amb la justícia, la defensa i la seguretat (12,5%), el sistema electoral (11,5%), i les matèries relacionades amb "drets i llibertats" dels ciutadans (11,3%).

La majoria dels ciutadans, però, reconeix que la Constitució ha contribuït a la prosperitat econòmica d’Espanya (un 75,3%), al desenvolupament dels drets socials (82,3%) i al fet que Espanya tingui un paper més destacat a Europa i al món (71,6%). A més, un terç dels ciutadans reivindiquen que la Carta Magna garanteix la llibertat i un 21,2% que permet resoldre els conflictes a través de mitjans pacífics.

Notícies relacionades

El Govern limitarà la compra especulativa d’habitatge a Catalunya a través de la llei d’urbanisme

Catalunya aprovarà la setmana vinent la pujada de la taxa turística perquè entri en vigor a l’abril

Fins ara, la Constitució s’ha reformat tres cops: un, l’any 1992, per incloure-hi el sufragi passiu dels ciutadans europeus en les eleccions locals, fruit de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, un altre per incloure-hi les regles d’estabilitat imposades per Europa, el 2011, i un últim, a començament del 2024, per substituir el terme disminuïts pel de persones amb discapacitat. Tres vegades hi ha hagut consens entre el PP i el PSOE, al qual, depenent del cas, s’han afegit altres partits.

En l’horitzó s’entreveu una altra reforma, acceptada a tràmit la setmana passada al Congrés, perquè Formentera deixi de compartir senador amb Eivissa. No obstant, falta per veure si els populars i els socialistes troben algun incentiu per pactar. El que no sembla que s’hagi de solucionar, almenys fins d’aquí a uns quants anys, és la primacia de l’home en la successió de la corona espanyola. De moment, està assegurat que serà la princesa Elionor qui succeeixi Felip VI i celebri qui sap quin aniversari de la Constitució.