Alejandro Fernández (PP): «Sánchez fomenta la xenofòbia amb la regularització d’immigrants»

¿Feijóo s’ha equivocat propiciant un cicle electoral autonòmic, tenint en compte els resultats del PP?

No es pot normalitzar la idea de Sánchez de governar sense pressupostos eternament. En qualsevol democràcia europea, si no tens pressupostos, convoques eleccions i la ciutadania decideix. Per a mi això és l’ètica política i quan fas les coses des de l’ètica política, no t’equivoques, independentment de quin sigui el resultat.

El PP ha augmentat la seva dependència de Vox després de les eleccions a Extremadura i a Aragó. ¿Com es competeix amb Vox, tenint en compte que està a l’alça?

No crec en la política per frenar ningú. La nostra obligació és explicar el nostre projecte sense estar mirant pel retrovisor a la resta. A l’Aragó hi ha un mandat clar, independentment que Vox hagi pujat, que és que el PP continuï governant, que ha d’arribar a un acord d’algun tipus amb Vox i que el PSOE segueix amb un enfonsament inèdit en la història recent d’Espanya. El veredicte de les urnes no ha de posar nerviós ningú. Cal assumir-ho, acceptar-ho i continuar treballant.

Hi ha dirigents del seu partit que creuen que Vox ha capitalitzat el desgast de Sánchez que ha propiciat el PP. ¿S’ha de canviar d’estratègia?

No crec en la política del tacticisme permanent, en pensar que, amb petits moviments estratègics o girs copernicans, aconseguiràs el resultat que desitges. No crec que calgui donar cap cop de banda perquè no seria entès per la ciutadania.

És molt crític amb forjar pactes amb Junts, però el partit és necessari per a una moció de censura a Sánchez. ¿Per què no aliar-se amb els postconvergents?

Jo intento no autoenganyar-me en la vida perquè és una pèrdua de temps i només et condueix a la melancolia. I tot el que ha especulat amb això, al final ha acabat entenent que Junts és un aliat estructural de Sánchez, que està entregat a ell. Es fan els indignats, agiten les extremitats, fan cara de pomes agres amb profunda indignació, però estan sotmesos a ell.

¿Tot i que Junts hagi trencat la negociació a Suïssa?

Aquesta és la metodologia processista que Junts porta en el seu ADN, que consisteix a dir que trenques sense trencar i després fas una convocatòria i dius que arriba un dia històric. Dia històric i ruptura falsa és “processisme”. No han trencat.

A la Moncloa creuen que quan torni Carles Puigdemont, es podrà recompondre la relació. ¿Creu que amb el PP també pot passar?

Les relacions no tenen a veure amb la tàctica, tenen a veure amb els principis. No crec en els cordons sanitaris, tinc una relació fluida amb tots els grups del Parlament, però tinc també molt clar que amb un partit que afirma que Espanya és un Estat feixista i que els que no pensem com ells som botiflers i colons, jo ho sento, però no puc tenir acords estables. Això ja ho fa Sánchez.

El Govern estudia prohibir la compra especulativa de vivenda. ¿Què li sembla aquesta mesura?

És un pas més d’Illa cap a la ‘cubanització’ del mercat de la vivenda, que ha tingut diverses fases: la permissivitat amb el fenomen okupa, la limitació del preu del lloguer i unes condicions als constructors sobre percentatges de vivenda protegida que fan inassumible construir-la. El que ens faltava és aquesta idea de liquidar definitivament la propietat privada, dient-los als propietaris com i quan han d’utilitzar els seus immobles. La propietat privada és sagrada en democràcia. No hi ha democràcia sense propietat privada.

L’accés a una vivenda també és un dret. ¿Què proposa a curt termini per poder garantir-ho?

Pensar que per garantir un dret has de liquidar un altre és profundament antidemocràtic. No pots liquidar la propietat privada per garantir la vivenda. Correspon als governs promoure vivenda social i lloguers a preus assequibles per als joves, no treure-li als privats les seves propietats.

Vostè ha denunciat que no s’estigui executant el pressupostat a la xarxa de Rodalies. ¿El seu partit no té responsabilitat en això?

Els menors graus d’execució pressupostària són del Govern de Sánchez, que governa des de fa vuit anys, no des de fa vuit dies. Cal valorar i jutjar, en democràcia, qui governa, no qui és a l’oposició. Perseguir l’oposició en comptes d’assumir responsabilitats és gairebé estalinista.

¿Creu que hi ha una deixadesa de l’Estat a Catalunya?

Els polítics separatistes que condicionen Sánchez han sigut molt ràpids per resoldre els seus problemes personals –amnistia, malversació, sedició i indults– i molt poc diligents amb els trens, que els han importat un rave. Quan han anat a parlar amb Sánchez mai els he sentit negociar sobre infraestructures.

Però van negociar i van acordar el traspàs de Rodalies.

Sí, han creat una empresa mixta per col·locar-se. Són espanyolades per cobrar de les empreses nacionals i ‘indepes’ per protestar i queixar-se.

Amb uns nous pressupostos també es podria millorar la inversió. ¿Els negociarà?

El senyor Salvador Illa em trucarà, molt melindrós. Com quan em va dir que es volia portar bé amb mi, però que no pactaria res amb el PP perquè tenia dos socis que són ERC i els Comuns. I s’ha acabat. És impossible negociar amb qui ja t’ha dit que no vol negociar res.

Vostè ha dit que Catalunya mereix més finançament i ara hi ha una proposta sobre la taula. ¿Per què no li agrada: pel fons o per les formes?

Perquè està destinada al fracàs: és un pacte exclusivament de partits, que no té una majoria clara al Parlament ni al Congrés, ni tan sols en el mateix partit socialista. L’últim sistema de finançament que va funcionar i que va ser respectat per tots és el del 2001. ¿Per què? Perquè ho van pactar tots. S’han de mirar quines necessitats de finançament tens, que bàsicament és la sanitat, i després decidir com et gastes els diners. L’ordinalitat aplicada exclusivament a una comunitat autònoma és d’acudit. Si apliquéssim l’ordinalitat completa, la comunitat que sortiria més beneficiada seria Madrid. ¿Hi estarien d’acord els separatistes? No. Espanya és una nació d’Europa i no el corral de la Pacheca.

¿Creu que Sánchez complirà el seu objectiu d’esgotar la legislatura?

Potser aquesta sigui l’única promesa que compleixi en la seva vida.

Professors, sanitaris i maquinistes han sortit al carrer a protestar. ¿Què està fallant?

El Govern el que intentarà és a dir que la culpa és de l’horòscop, la meteorologia, l’oposició o dels [governs] anteriors. Tu et presentes a les eleccions perquè les coses funcionin. Si no són capaços de resoldre-les i només saben culpar els altres, que dimiteixin i que ens deixin pas a d’altres. Si tens manifestacions constants i rebuig ciutadà, hauràs d’assumir que el que estàs fent no va bé.

El PP ha portat Brussel·les la regularització extraordinària de migrants. ¿Què proposa per a les persones en situació irregular?

Aquesta regularització s’ha de fer de manera molt quirúrgica. A Catalunya hi ha 5.000 multireincidents amb fins a 27 detencions que, com que no han sigut jutjats, no tenen antecedents penals. Aquestes persones no poden ser regularitzades: han de ser expulsades fulminantment. ¿De veritat que a aquestes persones que continuen robant els hem de donar papers? És un autèntic disbarat. Sánchez vol aprovar un "papers per a tothom" encobert. Després que no es queixi si en alguns espais creix la xenofòbia perquè la fomenta ell.

Notícies relacionades

Navarra, País Valencià i Galícia, els territoris on més tirada té Rufián

Catalanisme i autogovern (capítol 3). El nou equilibri català: l'aposta federal després del procés

El líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, proposa un front per aglutinar tots els partits que hi ha a l’esquerra del PSOE. ¿Què li sembla?

Si jo fos independentista, portaria un cabreig important. Rufián anomenava traïdor, això de les 155 monedes de plata, Puigdemont, i li va dir covard, per no haver aplicat la declaració unilateral d’independència més de vuit segons. I ara resulta que vol ser el líder d’Espanya i es vol presentar com el líder de l’esquerra espanyola. Amb aquesta evolució ideològica, podria ser el candidat de Vox el 2040. Jo no ho descarto.