Vox mira de reüll Alvise i utilitzarà la seva "corrupció" per atacar-lo

A la manera del Never ending tour de Bob Dylan, la gira ininterrompuda que des de finals dels 80 manté a la carretera el cèlebre cantant nord-americà, Santiago Abascal no s’ha concedit ni un segon de respir després de les eleccions de diumenge a l’Aragó, i ja està en plena precampanya a Castella i Lleó, on hi haurà comicis el 15 de març.

La intensa activitat del president de Vox és una inèrcia dels temps, en la segona meitat de la dècada passada, en els quals la formació va passar per una travessia del desert com a partit extraparlamentari i Abascal trepitjava tots els territoris, i fins i tot, una cosa que ja pocs recorden, va arribar a encapçalar la candidatura a la Comunitat de Madrid en les autonòmiques del 2015.

Però ara, amb tota la potència logística de la qual ja està consolidada com la tercera força política de la quarta economia de la UE, és una manera de mantenir no només la tensió electoral, sinó també el seu pols amb Alberto Núñez Feijóo, que ahir va apel·lar veladament a Vox, quan va assegurar que "el vot de l’emprenyament s’ha de posar a treballar".

La mateixa situació

Un i l’altre mantindran aquesta tensió mentre segueixen les negociacions a Extremadura, on María Guardiola exerceix des del 22 de desembre com a presidenta en funcions, la mateixa situació en què des d’aquesta setmana es troba a l’Aragó el seu homòleg i company de files, Jorge Azcón, tots dos pendents del recolzament de Vox per seguir en el poder. Però de manera paral·lela, la nit electoral de diumenge a l’Aragó deixa una realitat a la qual Vox mira de reüll, la puixança electoral que manté l’agitador antisistema Alvise Pérez, després de la seva irrupció amb tres eurodiputats en les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2024. La seva plataforma S’ha Acabat la Festa (SALF) no va obtenir representació, però es va quedar molt a prop, amb gairebé el 3% dels sufragis. Va ser el partit més votat dels que no van obtenir seient a les Corts d’Aragó, per sobre del parell i de Podem.

Amb aquestes dades a sobre de la taula, no és difícil fer càbales, fins i tot contrafàctiques, com la que sense aquesta papereta el resultat de Vox, amb Alejandro Nolasco com a candidat a la vicepresidència d’Aragó, podria haver sigut encara millor, pròxim fins al 20% del vot, una cota que entre els nous partits polítics només va arribar a Podem en l’última dècada.

De moment a Vox neguen preocupació per SALF, que es presentarà també a Castella i Lleó. En bona mesura feia mesos que donaven per amortitzat Alvise, tot i que les eleccions a l’Aragó fan posar alguna cosa en solfa aquest diagnòstic. S’hi afegeix que la barrera electoral a les províncies castellano-lleoneses és més exigent que a l’Aragó, del 5%, però com qualsevol partit competitiu sap, el mer fet que hi hagi una papereta que pesqui al teu mateix calador als col·legis electorals és una pedra al camí amb què es preferiria no ensopegar.

Notícies relacionades

Aliança Catalana es presentarà amb la pròpia marca a les municipals

Els partits assumeixen que "s’ha trencat l’ascensor social"

Quatre causes al Suprem

A la cúpula de Vox creuen que el SALF és un fenomen, a més de desinflat, després de la seva potent irrupció en els comicis europeus de fa dos anys, llastat ja per "la corrupció". Alvise té fins a quatre causes obertes al Tribunal Suprem, que van des del finançament il·legal de SALF a acusacions per assetjament d’alguns dels seus col·laboradors. Un recorregut que farà que s’apagui la seva estrella abans o després. I que arribat el cas, serà esgrimit en contra seu com a argument de combat electoral. Una cosa que casa a més amb el perfil de Vox com a partit denunciador de la "corrupció del bipartidisme", cada cop més present en l’acció política dels d’Abascal.