La vivenda centra només el 4% de les preguntes del Congrés al Govern

No només són preguntes en els plens de les dues cambres. Els parlamentaris també poden interrogar l’Executiu en les comissions perquè responguin els secretaris d’Estat. Tal quantitat de preguntes dibuixa una radiografia precisa dels temes que preocupen els partits. EL PERIÓDICO ha analitzat totes les preguntes orals registrades en les dues cambres des que va arrencar la legislatura amb la investidura de Pedro Sánchez, el novembre del 2023, i les ha comparat amb el baròmetre del desembre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) per comprovar si els interessos dels polítics coincideixen amb els ciutadans.

Tots els grups parlamentaris poden formular preguntes al Govern en les sessions del Congrés i el Senat que han de ser respostes oralment. El cap de l’Executiu respon a tres qüestions cada dimecres –tret del primer de mes, que no hi ha ple. La primera pregunta sempre és reservada per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i les altres dues es reparteixen segons el pes de cada grup parlamentari. Al Senat, a la sessió de control Sánchez no hi acudeix des del març del 2024, el repartiment també es fa en funció del nombre de parlamentaris per grup. Així, el PP és el partit que més preguntes ha fet al Govern.

En el ple i les comissions

Des de l’inici de la legislatura, els partits han presentat 1.751 preguntes per ser contestades per Sánchez o algun dels seus ministres al ple –903 al Congrés i 848 al Senat. A més, a la Cambra baixa, els grups parlamentaris n’han impulsat 1.553 en les comissions i els seus homòlegs a la Cambra alta s’han quedat molt lluny amb 586.

EL PERIÓDICO ha analitzat les 3.890 preguntes al president del Govern i als ministres perquè retin comptes. S’han deixat fora d’aquesta anàlisi les més de 56.700 preguntes amb resposta escrita, ja que moltes d’elles són reiteratives: pregunten sobre el mateix aspecte en cada municipi d’alguna comunitat o representen l’interès d’un diputat en concret, cosa que oferiria una imatge distorsionada dels interessos dels partits polítics.

Majoritàriament, els grups parlamentaris utilitzen les preguntes al Govern per confrontar amb Sánchez o amb els seus ministres, més que per interessar-se per qüestions concretes. Així, més d’un 16% de les qüestions estan englobades en qüestions relatives al Govern i partits o polítics concrets i solen tractar-se de preguntes retòriques ("¿Què farà la resta de la legislatura?", "¿pensa dimitir?" o "¿tem una moció de censura?"). Després, les preocupacions passen per les infraestructures (10%), la sanitat (9,2%), la política exterior (4,6%), la inseguretat ciutadana (4,5%) i la vivenda (3,8%).

La dinàmica a la Cambra alta és lleugerament diferent. Els senadors, que estan més vinculats al territori, pregunten més sobre les infraestructures (12,5%), tot i que la majoria absoluta de la qual gaudeix el PP i el fet que hagin convertit el Senat en el seu bastió contra l’Executiu eleva a un 10,2% les qüestions per carregar contra l’Executiu. Això va seguit de la política exterior (7,4%), la inseguretat ciutadana (5,8%) i els problemes de l’agricultura, ramaderia i pesca (5,1%).

En el baròmetre publicat pel CIS el desembre del 2025, quan es va tancar l’anterior període de sessions, el 19% dels espanyols van assenyalar l’habitatge com el principal problema que hi ha actualment a Espanya. No obstant, el CIS desagrega en sis respostes diferents –els problemes polítics en general, la corrupció i el frau, el Govern i partits o polítics concrets, el mal comportament dels polítics, el que fan els partits polítics, situació i inestabilitat política– l’afartament dels ciutadans amb la política. El 41,5% dels espanyols situa algun d’aquests assumptes com el primer problema del país.

A la vivenda i la insatisfacció política els segueixen la crisi econòmica, que és el primer problema per al 6,2% dels ciutadans, després de l’atur (4,4%), la immigració (3,7%) i els problemes que estan relacionats amb la qualitat de l’ocupació (3,1%).

Insatisfacció política

Les dades reflecteixen que l’única preocupació que coincideix entre el que inquieta la societat espanyola i el que pregunten els partits amb més freqüència és la insatisfacció política, si bé aquest concepte és molt difícil de mesurar, ja que les preguntes de l’oposició solen anar dirigides a atacar l’Executiu i els ciutadans poden mostrar un afartament amb el conjunt de la classe política. En canvi, en el cas de la vivenda, s’ha de baixar gairebé fins a la setena posició al Congrés i la vuitena al Senat.

No obstant, l’oposició no pregunta pel mateix: cada partit, en funció de les seves prioritats o estratègies, posa el focus en unes qüestions o d’altres. Si es comparen amb els resultats de l’enquesta del CIS, algunes formacions estan més alineades que d’altres amb les preocupacions de la ciutadania. A més, del tipus de preguntes que formula cada partit es poden extreure diverses lectures.

Així, la majoria de les preguntes dels legisladors del PP van dirigides a qüestionar la tasca de l’Executiu. Sobretot en aquesta legislatura, marcada pels presumptes casos de corrupció i d’assetjament sexual que van aflorar en els últims mesos. Això va seguit de les preguntes sobre sanitat, infraestructures, inseguretat ciutadana i polítiques exterior. Els seus votants són dels més preocupats per la insatisfacció política, i en això coincideixen. No obstant, després segueixen la vivenda i la crisi econòmica, uns assumptes pels quals no pregunten tant.

Vox coincideix amb el PP i dedica gran part de les qüestions als problemes de l’Executiu. Després es desmarquen dels populars. La inseguretat ciutadana i la immigració són dos dels assumptes que més preocupen la formació d’extrema dreta, seguits de les infraestructures i de la política internacional. En aquest cas, la immigració sí que està entre les principals preocupacions dels seus votants, seguida de la crisi econòmica.

La gestió de Rodalies

Notícies relacionades

Alícia Romero: "Hem de donar esperança. Catalunya ha de guanyar de tant en tant"

El cas contra Errejón segueix endavant tot i la renúncia de Mouliaá

Els interessos d’ERC passen, entre d’altres coses, per les infraestructures, concretament sobre l’estat i la gestió de Rodalies, un tema present durant tota la legislatura des que els republicans el van incloure en el seu acord d’investidura. De la mà d’aquest assumpte van les preguntes sobre la independència de Catalunya, seguides per les qüestions sobre la situació del Govern central. A més, ERC és el partit que més pregunta sobre vivenda. Així, els republicans catalans són dels que més s’alineen amb els seus electors.

Junts ha preguntat sobretot per la inestabilitat del Govern i els plans d’aquest per esgotar la legislatura. Això, igual com ERC, ha anat seguit de les infraestructures per la qüestió de Rodalies i la independència de Catalunya. No obstant, a partir d’aquí difereixen dels republicans i els dos temes que més els han preocupat són els relatius a l’agricultura i la ramaderia, d’una banda, i a la inseguretat ciutadana, de l’altra. La principal preocupació dels seus votants és la immigració (26,9%).