El TJUE anul·la la sentència contra la immunitat de Puigdemont
Considera que es van vulnerar els seus drets per la parcialitat del ponent, afí a Vox
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat les decisions del Parlament Europeu que van aixecar la immunitat de què, com a eurodiputats, gaudien llavors l’expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena cursés el 2021 un suplicatori per poder investigar-los per la seva responsabilitat en el procés.
A diferència del que va determinar la primera instància europea (el Tribunal General de la UE), els magistrats del Tribunal de Justícia creuen que es van vulnerar els drets dels dos processats en rebel·lia per l’1-O i la seva companya, perquè el ponent dels suplicatoris amb què se’ls va retirar la immunitat no complia l’exigència d’imparcialitat requerida, ja que pertanyia al mateix grup que Vox, que va exercir l’acusació popular en el judici a Espanya contra els líders independentistes que van ser condemnats.
Malgrat que la rellevància de l’assumpte és limitada, ja que ni Puigdemont ni tampoc Ponsatí són ja membres del Parlament Europeu i que el seu processament en rebel·lia pel procés pot ser revocat en qualsevol moment pel Tribunal Constitucional –si, com s’espera, estima els seus recursos contra la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia a la malversació–, la decisió del TJUE suposa una seriosa estirada d’orelles a l’actuació de l’Eurocambra en el cas i al criteri mantingut tant pel Tribunal General de la UE, que va avalar les seves decisions, com de l’advocat general de la UE, partidari de rebutjar les impugnacions ara estimades.
El setembre de l’any passat, l’advocat general Maciej Szpunar va proposar al TJUE que rebutgés els recursos dels tres processats; entenia que, com que ni Puigdemont ni Ponsatí són ja eurodiputats, les seves impugnacions havien de ser sobresegudes. El mateix destí havia de córrer la de Comín, però en el seu cas, entrant en el fons de l’assumpte, ja que ell va ser reelegit membre del Parlament Europeu el 9 de juny del 2024, tot i que el seu nom no es va incloure en la llista de candidats electes a Espanya notificada a la Cambra, circumstància esgrimida davant el Suprem per l’advocat de l’expresident català, Gonzalo Boye, per tractar que s’apliqués l’amnistia al seu client.
La reaparició a Barcelona
D’altra banda, la jutge de Barcelona María Antonia Coscollola Feixa, titular del Jutjat d’Instrucció número 24 de Barcelona, ha prorrogat sis mesos més la investigació oberta contra tres agents dels Mossos d’Esquadra imputats per la fugida de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont el 8 d’agost del 2024, després de participar en un acte convocat a l’Arc de Triomf de Barcelona el mateix dia que se celebrava al Parlament el ple de la investidura de Salvador Illa, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La magistrada ha acceptat l’ampliació del termini, que finalitzava el 9 de febrer, a petició de la fiscalia, de Vox i d’Hazte Oír, que exerceixen l’acusació popular, i en contra del criteri dels agents imputats, que van sol·licitar que no s’allargués la instrucció d’aquesta causa judicial. La togada afirma en la seva resolució que els fets podrien ser constitutius d’un presumpte delicte contra l’Administració pública, "sense perjudici del que resulti de la fase d’instrucció", i argumenta que la pròrroga de les indagacions és necessària "perquè falten per practicar diligències d’investigació ja acordades així com les que se’n puguin derivar. La jutge admet que les proves que havien sigut ordenades encara no s’han pogut practicar "pels mateixos termes de l’acordat i per raons d’agenda del jutjat".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
