Sánchez s’encomana a la mediació del PNB amb Junts i redobla els anuncis per recuperar iniciativa

Sánchez prova així de recuperar la iniciativa política després de tancar l’any en un punt d’inflexió pels casos de presumpta corrupció i assetjament sexual al PSOE, mentre torna a intentar refer el puzle de la majoria d’investidura amb vista als Pressupostos i a estendre la legislatura fins a mitjans del 2027. L’ànim de capitalitzar l’oposició a Donald Trump liderant la línia dura a la UE amb la seva Administració, serveix tant d’unió amb els socis com de control de l’agenda davant la conjuntura internacional. En aquest sentit, Sánchez busca reforçar un perfil internacional antagònic amb l’«onada ultra» que visibilitzarà amb la celebració el 17 i el 18 d’abril a Barcelona d’una cimera de líders progressistes de tot el món.

En la pretensió de recompondre la majoria d’investidura s’ha visibilitzat un element nou que té a veure amb l’ajuda del PNB. Els nacionalistes bascos estan augmentant el seu paper de mediació amb els postconvergents, com s’ha vist amb la negociació per recuperar les mesures del decret òmnibus que van decaure la setmana passada amb el vot en contra del PP, Vox i Junts. Dins de l’escut social, s’ha pactat amb el PNB que la pròrroga dels desnonaments no afecti els propietaris d’un habitatge de lloguer, una reivindicació compartida pel partit liderat per Carles Puigdemont.

El Govern no necessitava seduir els ‘jeltzales’, perquè ja havien votat a favor del decret òmnibus, però a través d’ells es tracta d’atraure Junts, com reconeixen a la Moncloa. Es fa, a més, corrent el risc de fer revoltar els seus socis d’esquerra. Malgrat tot, fonts de la Moncloa justificaven que els canvis introduïts en el decret social s’han portat a terme des de la perspectiva que «considerem que tenen més consens». «Vam portar unes mesures amb un disseny que no van sortir, esperem que aquestes sí», conclouen, i deixen entreveure la seva prioritat d’atraure Junts a la majoria d’investidura.

No és la primera vegada que el PNB assumeix una mena de paper d’intermediari des que Puigdemont va donar per trencades les relacions amb el Govern el mes d’octubre passat. Ho va fer també per desbloquejar la carpeta de la multireincidència, que precisament s’aprovarà definitivament en el ple del Congrés de la setmana vinent. Tant la bandera de la lluita contra l’«ocupació» com la de la seguretat són de primer ordre per a Junts davant l’amenaça electoral d’Aliança Catalana.

Sánchez els hi està concedint i està assumint amb això esvorancs en el seu flanc esquerre. De fet, la reforma per aturar la multireincidència tirarà endavant amb els vots del PP. Una de les novetats més rellevants és que s’estableix la pena de presó d’un a tres anys (furt agreujat) si els objectes sostrets són mòbils o similars.

Calendari de compliments amb el PNB

A la Moncloa, a més, confien que una hipotètica tornada a Catalunya de Carles Puigdemont serveixi per acostar posicions. Una «finestra d’oportunitat» per reconduir la relació i tirar endavant els Pressupostos, sumat a la intenció de «complir l’agenda amb Junts». S’obriria així un escenari que qualifiquen de «normalització total» i que «pot oferir un marc diferent del que tenim ara mateix».

Notícies relacionades

Illa ja es desplaça amb una crossa i podria reincorporar-se «abans» del que pensava l’equip mèdic

El Govern estudia com compensar les empreses perjudicades pel caos de Rodalies

Amb la seva mediació el PNB s’assegura vendre aquests acords, a més que no deixa de compartir cert interès que continuï la legislatura per aconseguir tancar compromisos pendents calendarititzats per als pròxims mesos. Principalment, els relatius a la transferència de competències fixades a l’estatut de Gernika.

Abans de l’abril està compromesa una Comissió Permanent per tancar l’acord polític que posi en marxa la cessió dels aeroports bascos. Així mateix, s’ha agendat per a les mateixes dates una altra reunió de la Comissió Mixta del Concert Econòmic per obrir la negociació de cara a actualitzar la llei quinquenal de la quota basca, cosa que augmenta la interdependència.