Sánchez amb Junts, Feijóo amb Vox
En un context marcat per la tragèdia d’Adamuz, el Govern pretén acontentar els seus aliats per recompondre la seva majoria per poder aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat. Mentrestant, les eleccions convocades pel PP en diverses autonomies deixen clar que els populars han de cedir davant la ultradreta si volen ser presidents.
La setmana ha estat travessada per la tragèdia d’Adamuz (Còrdova) i el caos de Rodalies mentre Pedro Sánchez continua mirant de recompondre la majoria de la investidura per aprovar els Pressupostos. Governa amb els del 2023 prorrogats per tercer any. Si aconseguís superar l’aritmètica endimoniada, amb socis amb interessos contraposats en alguns afers, apaivagaria en part el PP, que denuncia que "qui governa sense Pressupostos" i "sense majoria parlamentària" el que fa és "segrestar la nació" (Alberto Núñez Feijóo, 12 de setembre del 2025).
El mirall de la dana
El PP va començar dilluns volent convertir la missa de Huelva per l’accident dels trens en una rèplica del tens episodi que es va viure amb Carlos Mazón en l’homenatge d’estat a les víctimes de la dana. El vicesecretari Juan Bravo va dir que seria un "insult a les víctimes" que el ministre de Transport, Óscar Puente, assistís a l’acte religiós, que va estar presidit pels Reis, però alhora Feijóo es va queixar que Sánchez no hi fos.
La Moncloa hi va enviar María Jesús Montero i diversos ministres, tot i que no el del ram, Puente, perquè a aquella hora estava donant explicacions al Senat. I el cap de l’Executiu, segons van explicar els seus portaveus, tampoc hi va acudir, perquè ha volgut repetir la seva manera d’actuar a les pluges del 2024: no va anar a la missa, però sí a l’homenatge d’estat, que en aquest cas s’ha ajornat a petició de les famílies.
Malgrat tot, la solemnitat es va imposar en la missa gràcies en part a la línia marcada per Juanma Moreno. El president d’Andalusia s’ha resistit a l’estratègia de Génova i Isabel Díaz Ayuso per anar al xoc amb el Govern i per ara està aconseguint sortir enfortit d’aquesta delicada situació.
És sideral la distància entre la reacció de Puente amb la que va tenir Mazón el dia de la dana i els mesos següents. Però no té mèrit guanyar en aquesta comparació. Puente sap que per sortir-se’n caldrà assumir responsabilitats per Adamuz, superar els retards de l’alta velocitat i, sobretot, treure del caos Rodalies a Catalunya, on els seus crítics (el president Salvador Illa i els independentistes) tenen més influència en Sánchez que el PP.
Cada soci amb les seves peticions
Junts va exigir la dimissió de Puente al Senat. "Això va de debò. Vostè ha de dimitir", li va deixar anar Eduard Pujol. El partit postconvergent segueix sent per a Sánchez el seu soci més arraconat i únicament té unes setmanes per intentar que, malgrat el divorci anunciat per Carles Puigdemont, Junts li concedeixi el visat dels Pressupostos.
El president porta unes setmanes intentant acontentar els seus aliats per recompondre la majoria que li podria facilitar arribar al 2027. És per això que està deixant que aquests socis es pengin algunes medalles. Va començar el desembre passat amb Bildu, al qual li va permetre anunciar un acord per mantenir les mesures de l’escut social durant el 2026. Després va arribar la reunió amb Oriol Junqueras, de la qual el líder d’ERC va sortir brandint un acord de finançament per a Catalunya. Aquesta setmana Sánchez ha tancat cinc transferències pendents amb el lehendakari Imanol Pradales (PNB), i ha concedit a Podem la regularització de 500.000 estrangers, una picada d’ullet amb la qual busca que els morats s’obrin a transferir la competència d’immigració a Catalunya. Podem va evitar que Sánchez cedís aquest poder a la Generalitat en una votació que va tenir lloc al setembre. Ione Belarra va justificar el seu no per considerar que es tracta d’una mesura servirà a Junts "per competir" amb Aliança Catalana per "veure qui és més racista".
El calendari i el "vent de cua"
Notícies relacionadesLa gestió de la tragèdia ocorreguda a Adamuz i les negociacions de Sánchez discorren alhora que segueix la cascada d’eleccions convocades pel PP en diverses autonomies per remarcar la debilitat del PSOE a les urnes. Les votacions estan deixant clar el debilitament socialista, però també que els populars han de pactar i cedir davant la ultradreta si volen ser presidents, un retrat que no beneficia Feijóo de cara a les pròximes generals. Aragó vota el 8 de febrer i Castella i Lleó, el 15 de març.
"Hi ha un vent de cua que afavoreix un partit com Vox", va admetre dilluns el líder del PP amb referència a Donald Trump i l’onada conservadora que recorre Occident. Com canviar aquest rumb és el principal maldecap dels populars. El polític gallec pot analitzar si afegir-se a una part de l’estratègia de Santiago Abascal és el que està permetent que fins a un milió d’espanyols, segons alguns sondejos, diguin ara que votarien per Abascal malgrat que el 2023 ho van fer per Feijóo.
- Berta Castells: "No vaig anar als EUA perquè creia que podia fer el mateix aquí que allà"
- Rybakina es venja de Sabalenka en la final femenina
- El Reial Madrid d’Arbeloa torna a la casella de sortida
- Alcaraz, Djokovic i una final per a la història a Austràlia
- Tres gols de 30 xuts: una escopeta de fira
