Euskadi acapara la meitat de les competències traspassades aquesta legislatura a les comunitats

Les últimes cinc, segellades en un mateix paquet en la Comissió Mixta de Transferències celebrada el 16 de gener, inclouen cessions com les prestacions de la Seguretat Social, convertint Euskadi en la primera comunitat a gestionar-les. Només aquesta competència comporta un volum anual de recursos pròxim als 822 milions d’euros. Abans d’aquest últim paquet s’havia cedit la gestió de ferrocarrils, litoral, meteorològica homologació de títols universitaris o permisos de treball per a no comunitaris.

ELS 24 TRASPASSOS APROVATS

Per volum de traspassos, el segueix Catalunya, que després de l’aturada de la bilateralitat pel procés suma un total de cinc. Algunes es limiten a l’ampliació dels mitjans patrimonials adscrits a serveis ja traspassats o de funcions, però comprenen a més noves competències com la gestió de les beques universitàries. El Govern i la Generalitat continuen avançant, d’altra banda, en el traspàs de Rodalies, pactat amb ERC en l’acord d’investidura. En tota la legislatura anterior les transferències es van limitar a tres, per apoderament.

Navarra, Castella i Lleó, Andalusia i Galícia completen la llista de comunitats que ha pactat traspassos amb el Govern aquesta legislatura. L’última, corresponent a la titularitat de l’AP-68, es va publicar al BOE aquesta mateixa setmana. Així mateix, des del Ministeri de Política Territorial, que dirigeix Ángel Víctor Torres, traslladen que hi ha sis peticions més de comissions mixtes sobre la taula de diferents comunitats.

Més enllà del pes qualitatiu i quantitatiu en les transferències a Euskadi, des d’aquest departament destaquen la seva voluntat de diàleg amb les comunitats que demanin ampliar competències. En aquesta línia va cridar l’atenció a Galícia en matèria d’ordenació i gestió del litoral l’any passat, ja que va ser la primera després de gairebé 15 anys. Una sequera que s’havia prolongat des de l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la Xunta, després de l’època del bipartit de PSdeG-PSOE i BNG. Les comunitats d’Andalusia i Castella i Lleó han trencat així aquesta legislatura amb més d’una dècada sense noves transferències.

L ’acord d’investidura amb el PNB incloïa el compromís de tancar el traspàs de totes les competències recollides a l’estatut de Gernika. Es posava com a termini el 31 de desembre del 2025, però aquest s’ha superat quedant encara pendents una quinzena. Amb tot, l’accelerada és notable, ja que en tot just dos anys s’ha desbloquejat dotze noves competències davant les 22 que havia sumat des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa.

La pretensió ara és donar un impuls als traspassos restant en la pròxima reunió bilateral fixada per abans de Setmana Santa. Una trobada en què els nacionalistes bascos prioritzen un dels traspassos més complexos, el dels aeroports, que a més compta amb l’oposició d’Aena, l’operador aeroportuari.

La carpeta de la immigració

Des del Govern remarquen la complexitat d’aquesta cessió i la necessitat de trobar un punt de trobada on es rebaixin expectatives. «Estic convençut que continuarem avançant, no sense dificultats», apuntava el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, després de la trobada entre Sánchez i Pradales a la Moncloa. Després d’assenyalar que fins ara sempre han aconseguit tirar endavant els acords amb consens de les dues parts, va concloure que en qualsevol cas es desenvoluparan «sempre dins del marc de respecte absolut a la Constitució i els estatuts».

Notícies relacionades

Feijóo carrega contra la regularització d’immigrants de Sánchez: «No és humanitat, és electoralisme per comprar votants»

Sánchez acusa el PP de rebutjar la regularització de migrants per pressió de Vox i els demana tornar al «sentit comú»

Els jeltzales tampoc deixen de posar el focus a arrencar més «eines» en gestió migratòria, mirant de reüll la finestra que s’obre per recuperar la delegació de competències en aquesta matèria Catalunya. En aquesta línia, reivindiquen que es faciliti la cooperació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat amb l’ Ertzaintza en matèria d’estrangeria per als procediments d’expulsió. Tant amb Catalunya com amb Euskadi es va avançar a l’inici de la legislatura en el marc de la Junta de Seguretat per estendre competències de les forces de seguretat autonòmiques. 

L’acord amb Podem per a la regularització exprés de fins a mig milió de migrants es va brindar amb vista al fet que els morats suavitzin el seu veto a la delegació de competències en immigració a Catalunya, un dels principals compromisos pendents amb els de Carles Puigdemont. Els morats van tombar al Congrés el projecte de llei i ara s’obren a reconsiderar la seva posició. Per als nacionalistes bascos és una prioritat aconseguir l’estatus de ‘Frontera Nord’, que suposaria recursos addicionals i capacitats d’interlocució amb el govern gal, davant la realitat que aquest territori atén persones en trànsit cap a Europa.