Una companyia participada per Adif i una altra en venda, en el focus per Adamuz

"El punt de ruptura es produeix en el carril nou, junt amb la soldadura", explica el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente. El titular del sistema ferroviari espanyol insisteix que aquest fet "no vol dir" que l’origen de l’accident d’Adamuz (Còrdova) estigui necessàriament en la soldadura i que serà l’anàlisi de laboratori la que determini "què és el que ha passat i per què s’ha produït aquesta ruptura". Però la realitat és que fonts de la investigació apunten cada vegada amb més claredat que va ser una soldadura mal elaborada la que va generar la ruptura de la via que va fer descarrilar l’Iryo. ¿Quines companyies hi ha darrere de la soldadura de les vies?

Redalsa va ser l’empresa encarregada de soldar el raïl en el qual se centren les principals sospites de l’accident que va causar 45 morts el 18 de gener passat al descarrilar un tren Iryo just quan passava per l’altra via un Alvia que connectava Madrid amb Huelva. Puente explica que el carril implicat està "perfectament identificat", és "nou", fabricat el 2023, subministrat el 2024 i instal·lat en el tram entre el maig i el juny del 2025, amb entrada en servei el maig d’aquell mateix any. També ha reiterat que les soldadures tenen un sistema de seguiment que permet conèixer quin operari les va fer.

Accionariat mixt

Amb seu a Valladolid, tal com va destacar Puente (val·lisoletà de naixement) en una roda de premsa recent, Redalsa, participada majoritàriament per Adif (52%), és una companyia especialitzada en soldadura elèctrica de carril, tant en instal·lacions fixes com en treballs en obra. A més, presta serveis d’inspecció ultrasònica i dinàmica per detectar defectes interns als raïls, dins de les tasques de manteniment, i s’encarrega també del manteniment de material rodant auxiliar i de la càrrega i descàrrega de trens carrilers que opera. Fonts d’Adif apunten a aquest diari, respecte a la companyia, que "no hi ha res per valorar. Es va fer la feina i es va acreditar".

Tot i que es defineix com a filial d’Adif, Redalsa compta amb un accionariat mixt: rere el gestor públic de les infraestructures ferroviàries espanyoles, la resta es reparteix entre ArcelorMittal España (26%), Acciona Infraestructuras (8,8%) i grups del sector de la construcció i obra pública com Comsa, Tecsa i Azvi (4,4% cada un). ArcelorMittal és, precisament, la companyia que va subministrar els carrils de la línia entre Madrid i Sevilla i que Puente va situar també en el centre de les sospites a l’insinuar que una de les hipòtesis de l’origen de l’accident és un "possible error de fàbrica" de les vies.

Segons els comptes anuals del 2024, la companyia va arribar a 13,28 milions d’euros d’ingressos, davant els 10,55 milions de l’any anterior, cosa que suposa un avanç pròxim al 26%. L’exercici es va saldar amb un benefici net de 3,21 milions, un 41% més que el 2023. El 2024, les principals línies per facturació van ser la inspecció ultrasònica en via (3,74 milions), l’exploració de vies (2,88 milions) i la soldadura (2,73 milions), a més de les fixacions elàstiques (2,40 milions). La millora del negoci es va reflectir també en els resultats operatius: el resultat d’explotació es va situar en 3,85 milions i l’empresa va incrementar un 32% la seva plantilla el 2024 fins als 97 treballadors.

La companyia opera majoritàriament a Espanya, però també manté activitat fora. El 2025 va anunciar l’adjudicació per continuar fent durant el 2025 i el 2026 treballs d’auscultació de via a Portugal amb el seu vagó laboratori i el sistema RT4. En les seves previsions, l’empresa apunta a mantenir el 2025 una xifra de negoci a l’entorn dels 13 milions, similar a la del 2024, amb resultats i fluxos de caixa positius.

Assistent tècnic

L’andalusa Ayesa va ser la companyia d’enginyeria que va certificar el bon estat de la soldadura de Redalsa com a assistent tècnic a la direcció d’obra formada per la unió temporal d’empreses (UTE) participada per Ferrovial, OHLA, FCC i Azvi. En el tram de línia accidentat, aquestes soldadures sumen 114, segons va assenyalar el mateix Puente. "A més de les comprovacions habituals, com les d’ultrasons, van ser analitzades per un gestor extern (Ayesa) i a més es van revisar aleatòriament un 30% d’aquestes", va indicar el ministre de Transports.

La companyia sevillana, una de les poques joies amb perfil clarament tecnològic entre el teixit empresarial de la regió, està controlada al 66% pel fons britànic de capital risc A&M Capital Europe i al 34% per la família Manzanares. L’enginyer de Camins, Canals i Ports i catedràtic d’Estructures a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sevilla José Luis Manzanares Japón va ser el fundador de la companyia el 1966 i és l’autor del circuit de Jerez, l’Estadi de La Cartuja, el pont del Cristo de la Expiración de Sevilla, el pont Abbas Ibn Firnás de Córdoba, el pont del Dragón a Alcalá de Guadaíra o diverses preses repartides per Andalusia i Extremadura.

El fons va entrar en el capital de l’empresa l’octubre del 2021 amb l’objectiu d’accelerar el creixement i va decidir l’any passat especejar la companyia entre les seves divisions i accelerar-ne la venda. Ayesa va anunciar l’operació de traspàs de la seva divisió digital el 31 de desembre passat per 480 milions a un consorci basc format pel vehicle inversor de Kutxabank, Indar Kartera; la Fundació BBK; el Govern basc, a través de Finkatuz (vehicle d’inversió de l’Institut Basc de Finances) i la companyia tecnològica Teknei. La venda es tancarà al llarg dels pròxims mesos, una vegada obtinguda la preceptiva aprovació per part de les autoritats competents.

Notícies relacionades

Alícia Romero: "Hem de donar esperança. Catalunya ha de guanyar de tant en tant"

El cas contra Errejón segueix endavant tot i la renúncia de Mouliaá

En paral·lel, el mercat segueix amb atenció el futur de la divisió d’enginyeria que està en negociacions de venda amb la companyia immobiliària canadenca Colliers amb una valoració que podria superar els 500 milions d’euros, que s’ha compromès a mantenir l’ocupació actual i la seu social a Sevilla. A nivell de xifres, Ayesa va comunicar que el 2023 va assolir 717 milions d’euros d’ingressos (10,5% més) i una cartera de projectes rècord de 1.157 milions, en un període marcat per la integració d’adquisicions.

Des de l’entrada del fons, Ayesa va reforçar el seu perfil tecnològic amb l’adquisició del 100% de l’empresa basca Ibermática, tancada a finals del 2022 després de rebre els vist-i-plaus regulatoris. Des d’aleshores, la divisió digital va accelerar la seva activitat: d’acord amb la informació publicada, ha triplicat la seva facturació des del 2022 i supera els 569 milions, amb un ebitda pròxim a 50 milions, i una plantilla global per sobre de les 11.000 persones.