Les vagues de maquinistes i metges minen Sánchez en ple cicle electoral

Principalment, la de maquinistes, ja que el cost polític aniria més enllà del marc estrictament laboral. Al pivotar sobre la seguretat després de l’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), amb 45 morts i el posterior a Gelida (Alt Penedès), amb la mort d’un maquinista en pràctiques, en aquest cas de Rodalies, s’estén sobre el Govern una responsabilitat sistèmica.

A la Moncloa diuen confiar a aconseguir reconduir la situació en la taula de negociació. Com a exemple, posen l’acord de Renfe amb el sindicat Semaf per desconvocar la vaga dels maquinistes l’octubre de l’any 2021. Dijous passat, el Govern va arribar a un acord amb els sindicats per restablir la circulació a Rodalies, després de la plantada dels maquinistes denunciant falta de seguretat. Així mateix, des de l’Executiu miren de desmuntar amb "dades, no relats" que el sistema és segur i la inversió en les infraestructures i el manteniment s’ha multiplicat.

Més inversió

"Des del 2018, el nombre d’accidents ferroviaris greus o significatius ha caigut un 11% respecte al període anterior, malgrat que el nombre de viatgers i trajectes ha augmentat notablement. Les nostres vies són més segures avui que fa vuit anys i més segures que les de França, Alemanya o la mitjana de la Unió Europea", conclouen en un document elaborat pel Govern. La inversió en infraestructures ferroviàries, segons se sosté en el mateix document, s’ha triplicat des de l’arribada de Sánchez a l’Executiu: "Ha passat de 1.700 milions d’euros a més de 5.000 milions el 2025". Referent al manteniment, xifren l’augment en un 54% des del 2018.

La vaga anunciada pel sindicat de maquinistes Semaf entre el 9 i l’11 de febrer, a què valoren afegir-se CCOO i la UGT, irromp davant el Govern en ple cicle electoral. El dia anterior a l’inici de la vaga se celebraran les eleccions a Aragó, mentre que les de Castella i Lleó seran el 15 de març i les andaluses estan previstes per al juny. Segons el parer del sindicat, hi ha un problema estructural de seguretat en el sistema.

El sindicat mèdic CESM i sindicats autonòmics, per la seva banda, han convocat una vaga nacional indefinida des del 16 de febrer per l’estatut propi. Tot i que el Govern ha afrontat altres vagues sectorials, com a la judicatura, el seu impacte sol ser inferior que les de serveis essencials com el ferrocarril o la sanitat. La vaga dels transportistes el 2022, que va afectar les cadenes de subministrament i la inflació, també va tenir un fort impacte; va ser la més conflictiva des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa fa més de set anys.

En l’àmbit polític, després de la tragèdia d’Adamuz es va decretar una treva política que el PP va trencar dimecres passat i es va fer patent dijous. Després de l’anunci de les convocatòries sindicals, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va parlar telefònicament amb el secretari general de Semaf, Diego Martín, i li va mostrar la seva solidaritat.

Des del PP han compassat els seus arguments a les reivindicacions dels maquinistes per qüestionar que el Govern no adoptés mesures de seguretat en el sector ferroviari abans dels accidents que s’han produït en els últims dies. S’evita d’aquesta manera que Vox es llanci a capitalitzar en solitari possibles responsabilitats del Govern en la seva gestió o canalitzi la indignació davant les crítiques de falta de seguretat.

Al PP, el sector dur encapçalat per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va ser la primera a obrir la bretxa a l’assenyalar als seus que mantenir la "sensibilitat" amb les víctimes no ha de servir perquè imperi "la llei del silenci o de la por de demanar responsabilitats o voler saber què ha passat". El seu Govern ja es va referir dimecres a una situació de "caos ferroviari" a Espanya.

Allunyar la batalla política

Notícies relacionades

Marta Abengochea, candidata d’IU Aragó-Moviment Sumar: "Necessitem l’esquerra forta per fer fora les dretes"

Uns torracollons

El Govern mira de centralitzar la gestió de la crisi en el ministre competent en la matèria, el titular de Transports, Óscar Puente. El perfil que està adoptant, com ja va fer durant la tragèdia de la dana a València, és pretesament pedagògic i tècnic i, almenys de moment, busca allunyar-se de la batalla política. Puente actua com a únic tallafoc i es presenta com a protagonista davant hipotètiques responsabilitats, aïllant de forma preventiva el president. Després d’anunciar que compareixeria a petició pròpia al Congrés, els populars han demanat que faci el mateix el president del Govern.

Mentrestant, des de l’Executiu posen el focus a contrarestar una sensació d’inseguretat després dels accidents de tren. Des que van arribar al Govern, assenyalen, "la mitjana anual d’accidents ferroviaris greus o significatius ha baixat d’un 11%" respecte al període de l’Executiu anterior i "malgrat que el nombre de passatgers ha augmentat més d’un 15%". A més, la taxa mitjana d’accidents per quilòmetre recorregut, asseguren, "també és inferior".