El PP busca a l’Aragó la majoria absoluta per esquivar Vox

El president d’Aragó i candidat del Partit Popular, Jorge Azcón, va convocar aquesta cita anticipada amb les urnes després d’encadenar dos anys seguits sense pressupostos per a la comunitat i amb l’aspiració de desfer-se de Vox en una futura investidura després d’un any de relacions trencades. Però les enquestes, com l’última del CIS, continuen assenyalant l’ascens de la ultradreta i allunyen el polític popular de la majoria absoluta a tot just 15 dies de passar per les urnes.

El recent exemple d’Extremadura, on la popular María Guardiola va convocar un avançament electoral pel mateix motiu que Azcón –seguint l’estela marcada pel líder del partit– i no va aconseguir sinó acabar depenent més de Vox, mostra una de les alternatives que pot acabar passant a la comunitat autònoma. Amb l’excepció que aquí, el PP de Jorge Azcón podria tenir altres socis a més de Vox. Si li surten els comptes i arriba a sumar els 34 diputats que requereix la majoria absoluta.

A Extremadura, les negociacions entre les forces de la dreta estan actualment congelades. I amb una nova campanya electoral oberta en canal tot apunta que un acord entre el PP i Vox allà es farà esperar. Aquí, l’enquesta preelectoral del CIS apunta fins i tot a un possible retrocés d’Azcón i entrega la clau de la governabilitat a Vox, que amb entre 10 i 13 diputats seria la força que més creixeria a l’hemicicle aragonès.

Els candidats aragonesos es bolcaran en les pròximes dues setmanes per demanar el vot tractant de reduir a la mínima expressió les taxes d’abstenció, un dels grans riscos de la convocatòria anticipada, ja que per primera vegada els aragonesos només hauran d’elegir els seus diputats autonòmics, i no els seus alcaldes. A Extremadura, en el mateix context electoral, la participació es va reduir d’un 10%.

En aquestes circumstàncies, després de dos anys i mig governant després de vuit a l’oposició, el PP es juga la seva continuïtat en el Pignatelli i també la seva dependència de la ultradreta. El resultat electoral s’analitzarà, també, en clau nacional.

Desgast acumulat

Mentrestant, en el PSOE, l’exministra d’Educació i exportaveu del Govern d’Espanya, Pilar Alegría, porta ja les soles de les sabates desgastades de recórrer el territori aragonès mirant de recuperar el temps perdut i de millorar les posicions que totes les enquestes li donen, amb una baixada de vots i escons que tornaria a deixar el partit en el seu mínim electoral, rondant els 18 escons, o fins i tot per sota, segons la part baixa de la forquilla del CIS (17). Després de la patacada del seu homòleg a Extremadura, a l’Aragó la seva victòria electoral és una quimera. Alegría és, també, la primera ministra de Sánchez que se la juga en unes eleccions autonòmiques després de Salvador Illa, però amb el desgast acumulat dels casos de corrupció i de masclisme que envolten Ferraz.

La presentació del nou model de finançament autonòmic per part del Ministeri d’Hisenda, després del pacte entre el PSOE i ERC, just un mes abans de les eleccions a Aragó, serà un altre element que marcarà la campanya. Només Alegría defensa que el nou sistema pot beneficiar Aragó. I la defensa dels serveis públics, amb els carrers encesos per la vaga de professors en defensa de l’escola pública, serà una altra de les claus de la campanya electoral.

Notícies relacionades

Els beneficiaris podran tramitar la seva sol·licitud per via telemàtica

Feijóo portarà a la UE la regularització de migrants per l’impacte en els socis

A l’esquerra del PSOE, després de fracassar els múltiples intents de conformar una coalició, tres llistes lluitaran per aquest electorat nítidament d’esquerres i pels progressistes descontents amb el PSOE. Marta Abengochea, candidata d’IU Aragó-Moviment Sumar; María Goicoechea, de Podem-Aliança Verda, i Jorge Pueyo, candidat de Chunta Aragonesista, seran els caps de cartell a l’esquerra del PSOE que buscaran restar vots al bloc de la dreta intentant no quedar-se pel camí.

Un dels seus grans reptes és capgirar la desmobilització dels seus votants, mirar de treure’ls de l’apatia i del cansament en un context de creixement del bloc de la dreta i l’extrema dreta. I aconseguir, en l’intent, conservar la seva representació política. En el dia d’avui, tant la Chunta com IU i Podem tenen representació a les Corts. Però l’última enquesta del CIS ja posa sobre la taula la possible desaparició dels morats, mentre constata un creixement de CHA i d’IU-Sumar.