O força de pau o de dissuasió

Entrevistat per un mitjà alemany abans del deixar el càrrec, l’anterior general en cap del Comitè Militar de la Unió Europea, l’austríac Robert Brieger, va calcular en "quatre zeros" el contingent que Europa necessitaria per assegurar una missió de pau a Ucraïna. Ja fa gairebé un any d’aquesta cavil·lació. Quatre zeros implica un contingent no inferior de 10.000 soldats ni superior de 99.000... depenent de la missió que se li encarregués en un front de 1.500 quilòmetres d’extensió, un dels més grans de les guerres actualment en curs al planeta. Per fer-se idea de la mida d’aquest contingent, una magnitud espanyola: Defensa s’ha plantejat de cara al 2029 comptar amb unes Forces Armades de 127.000 de militars.

Brieger parlava després que la força d’interposició dels Cascos Blaus al Líban hagués hagut de refugiar-se per primera vegada als seus búnquers davant les escomeses d’Israel contra Hezbollah. A les Nacions Unides es plantejaven la utilitat d’una força de pau sense forces per imposar la pau. No es pensa en això ara a les cúpules militars europees quan s’estaria aproximant un alto el foc a Ucraïna, comenten fonts de Defensa. Quan els polítics parlen de "força de pau" per a Ucraïna, els militars entenen en aquest cas "força de seguretat", un concepte a mig camí entre la mera interposició i la pura intervenció. "Els líders europeus de la Coalició de Voluntaris tenen el doble objectiu de fer present Europa en el procés de pau d’Ucraïna i, si aquest finalment arrenca, fer improbable un nou atac rus a aquest país", explica un coronel de l’Exèrcit relacionat amb les forces que podrien ser-hi enviades a refer búnquers i blindar posicions defensives.

Líban o Kosovo

No és el mateix un desplegament militar per controlar i verificar el compliment dels acords d’un alto el foc entre dues parts en guerra –el peacekeeping propi de les Nacions Unides– que un desplegament per donar seguretat a una d’aquestes dues parts –el enforcement més propi de l’OTAN–. No és el mateix la missió FINUL dels Cascos Blaus al Líban (des del 1978) que la interposició KFOR de legionaris, marines i altres unitats a Kosovo (des del 1999). Per a la missió al Pròxim Orient n’hi ha prou, polèmicament, amb càmeres, blindats, bones comunicacions i armes lleugeres; per a la dels Balcans van ser necessàries armes més pesades i dos mesos de colpejament dels caces bombarders de l’OTAN sobre Sèrbia. Els militars espanyols tenen experiència en els dos models per la història de missions a l’exterior que els ha anat donant agilitat, sobretot, als exèrcits de Terra i de l’Aire.

Notícies relacionades

L’informe d’Adif i les caixes negres, claus en la investigació d’Adamuz

El caos difícilment evitable de Rodalies

En Defensa creix l’escepticisme sobre un alto el foc a Ucraïna que veuen més complicat ara que a la tardor passada. Com no se sap a quin acord d’alto el foc s’arribarà, no està descrita al complet la MNF-U, però sí que transcendeixen detalls en acords com l’adoptat el 6 de gener en una reunió de mandataris a París a què va assistir Pedro Sánchez.

La paraula "pau" apareix entre els objectius descrits aquell dia 6, entre els quals es parla de "restaurar la pau". Això, en termes reals, és assegurar un arc de 1.500 quilòmetres entre la carretera M-01 que uneix Kíiv amb Bielorússia i el terme de Mykolaiv, en les proximitats del mar Negre.