¿Cedirà Puigdemont al ‘pressing Junts’?
El partit conservador rebutja el pacte per a un nou model de finançament assolit entre el Govern, la Generalitat i ERC, però s’obre a negociar amb una via de fugida per no quedar aïllat. Els postconvergents volen evitar votar al costat del PP durant el primer tràmit de la norma al Congrés dels Diputats.
Ni la clau de la caixa ni els diners suficients al calaix. Per a Junts, el model de finançament autonòmic pactat entre el Govern, la Generalitat i ERC és una oportunitat perduda, i no una oportunitat única com planteja el president Salvador Illa. Les files postconvergents són conscients que els impulsors de la reforma els posen a la diana per pressionar-los, però la posició està fixada. ¿Això implica que Junts votarà en contra al Congrés? Hi ha partit.
Els arguments
A Junts coneixien els detalls de la proposta acordada abans que es presentés públicament. Va ser per boca del gerent d’ERC, Lluís Salvadó, i ja li van indicar que no complia les seves ambicions perquè no avançava en la recaptació dels impostos. La proposta de màxims sempre ha sigut arribar a un concert econòmic, i a aquest relat s’aferrarà el partit fins que es voti. Si és que s’arriba a sotmetre a votació, segons matisen fonts de la formació, convençudes que ni el BNG ni Chunta Aragonesista es mouran del no o que el president del Govern, Pedro Sánchez, avançarà les generals i l’acord quedarà en res.
Els postconvergents argumenten que el model no reconeix la singularitat per a Catalunya, tampoc blinda l’ordinalitat i que el càlcul d’ingressos es fa sobre la població ajustada i no sobre la població real. És una simple "actualització" per la qual no es pot ni tan sols reformar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA).
La via de fugida
No obstant, Junts no es vol quedar fora del focus ni ser titllat d’un actor que es margina en el córner del no a tot davant un acord que preveu 4.700 milions més per a Catalunya. Seria molt impopular deixar que es perdessin. Per això, malgrat que a alguns dirigents de les files els va costar convèncer el conjunt de la direcció, han trobat una via de fugida que és la presentació d’una esmena a la totalitat amb text alternatiu que obre la porta a negociar tant amb ERC com amb el PSOE, malgrat el divorci anunciat a so de bombo i platerets.
Per a altres veus del partit no n’hi ha prou i creuen que han de demanar que els facin un lloc a la taula entre el Govern, la Generalitat i ERC per a la segona part de la negociació, la dels ingressos per competències específiques. Allà reclamarien que es tingui en compte el cost de la vida a Catalunya, més alt que en altres territoris. Només ho expliciten públicament els que tenen les mans lliures, com l’exconseller Jaume Giró, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias o l’expresident Artur Mas. Però la clau està en què opina l’expresident Carles Puigdemont, que públicament encara no s’ha pronunciat.
Notícies relacionadesEl retorn
L’excap del Govern ja ha ordenat al partit que es posi en marxa i en planifiqui la tornada. La idea és abans de l’estiu, però els postconvergents no volen agafar-se a una data per evitar frustracions. El calendari del finançament al Congrés pot fer-ho coincidir amb la tornada. Hi ha qui veu en la coincidència una oportunitat perquè Junts avali el finançament. Però abans, s’haurà de negociar.
