Ángel de la Fuente: "La reforma del sistema està ideada per acontentar Catalunya"
¿La reforma del sistema millora el sistema actual?
No hi ha res que estigui clar. Hi ha coses que milloren; d’altres que empitjoren. Si s’obrís a negociar-la, podria ser un bon principi per posar-se a caminar.
Davant les crítiques de la resta de comunitats autònomes, la vicepresidenta Montero ha negat que sigui un model ideat per acontentar Catalunya.
Sisplau. Està ideat per acontentar Catalunya. És ben clar i, a més, l’ha negociat amb ERC i prou.
¿Creu que es pot parlar de finançament singular?
No és la quota i no surt del règim comú, però sí que està força orientat a donar-li més diners. A més, m’amoïna molt aquesta idea nebulosa que anirem cap a un sistema de gestió tributària que diuen en xarxa. És una recepta per al caos. Si s’esbocina el sistema i cada comunitat comença a assumir parts de la gestió tributària i algunes comencen a recaptar, a ingressar els diners, si més no farà molt més difícil el control i la lluita contra el frau i perdrem economies d’escala. I això suposant que hi hagi bona voluntat. A l’Agència Tributària catalana, sobretot quan el president de la Generalitat sigui nacionalista, no li puc pas suposar bona voluntat.
¿Vol dir vostè que tem que una Generalitat nacionalista no es negués a participar en la solidaritat interterritorial?
Tot i que no és a l’acord, s’obre la porta a evolucionar cap a la quota. El pas següent m’imagino que és treure-la del règim comú. En el moment que tens els diners, comences a negociar bilateralment i a la baixa amb l’Estat, que és el que va passar amb els territoris forals (les províncies basques i Navarra). I si el 2017 haguessin tingut la gestió dels tributs i els diners a la mà, crec que no hi hauria hagut manera d’aturar-ho.
Montero nega que vulgui esbocinar l’Agència Tributària. Diu que es tracta de treballar en xarxa per coordinar més bé.
No és creïble. No hi ha res a coordinar. Això ho ha de gestionar un, no 15, i és millor que sigui l’Agència Tributària de l’Estat. Això sí: les comunitats haurien de tenir una representació efectiva i influència en el seu consell perquè els donin la informació que els cal.
¿Què en diu, que el Govern hagi ofert que cada comunitat pugui triar si es queda amb el sistema antic o va al nou?
Malament. És una forma de xantatge. L’amenaça és: o et menges el que t’he preparat o patiràs perquè no et donaré res i als altres, sí. La ministra ha parit el que ha parit i ara pretén imposar-ho a les comunitats. No crec pas que sigui la manera de fer les coses en un tema tan important. ¿Com es pot aprovar un sistema de finançament amb 14 comunitats en contra?
Montero al·lega que en primer lloc va intentar negociar camp per camp el model.
Va començar a fer-ho amb la població ajustada amb una proposta que no va agradar a ningú i contenia algun disbarat força curiós. Però això no li dona carta blanca.
En la seva anàlisi critica que el Govern vulgui donar 21.000 milions més a les comunitats.
No em sembla gens bé. Està plantejat com que el Govern, en la seva infinita bondat, els regala 21.000 milions. Confirma la percepció que ja tenen les comunitats, i ben fundada, que poden gastar més del que tenen perquè les rescataran d’alguna manera, atès que això és un regal sense condicions i sense cost polític. No sé si les comunitats necessiten més diners, però si és així que apugin els impostos i que es vegi, que el votant tingui la percepció real que apugen els impostos.
També apunta que és un risc per a l’Estat, que ha de reduir el seu dèficit en un moment de pressions de despesa en defensa i en les pensions. ¿Com creu que el Govern compensaria l’augment de la cessió a les autonomies?
No veig cap intenció de fer ajustaments. L’aspecte principal que caldria fer seria contenir el creixement de la despesa en pensions, i no sembla pas que ho vulgui fer. Intentaria col·locar-ho com a deute mentre pugui, i en algun moment hauria d’apujar impostos.
Considera que el nucli del sistema, amb els mecanismes d’anivellament vertical i horitzontal per reduir les diferències entre comunitats, és assenyat. Però és molt crític amb els mecanismes com l’IVA pimes i el climàtic.
Treure els fons de convergència em sembla formidable. És el que demanem en la comissió d’experts. Però substituir-los per altres bunyols, no. És el mitjà que han dissenyat per beneficiar Catalunya, particularment descarat en el fons de pimes. Si s’apliqués el mateix criteri de repartiment a l’IVA de totes les empreses, Madrid es quedaria un 60%.
Montero ha argumentat que el pes d’aquests fons addicionals és més petit que en el sistema vigent i, per tant, distorsionen menys.
Sí, del volum total és més petit, però està més concentrat en un. Amb el sistema anterior el repartiment d’aquests fons era aleatori. S’assemblava molt a una loteria. En aquest és: tu, Catalunya.
Un dels arguments del Govern per defensar la seva proposta és que redueix la diferència de finançament per habitant ajustat entre les comunitats més ben i més mal dotades de 1.500 a 700 euros.
Em sembla molt bé, però caldria haver-ho reduït més. I es podria haver aconseguit si no haguessin fet el que han fet amb Catalunya.
¿Com valora les variacions entre comunitats en finançament per habitant ajustat?
Hi ha canvis que van en la direcció correcta i d’altres que no. Múrcia i València havien de guanyar i podrien haver guanyat més. Els que estaven molt bé, com Cantàbria i La Rioja, no tenien per què guanyar perquè ja estava molt bé. Però al mig hi ha un marge important i es podia haver usat més bé.
¿Què n’opina, que el Govern plantegi mesures contra el dúmping fiscal entre autonomies?
No hi ha pas dúmping fiscal. És un prejudici ideològic brutal. El Govern no vol que la gent abaixi impostos perquè li sembla immoral. Jo entenc que tan legítim és abaixar-los com apujar-los. Cal fer bé els comptes.
Notícies relacionades¿Val més que surti aquesta proposta, amb canvis en la tramitació parlamentària per millorar-ho, o bé mantenir la del 2009 caducada des del 2014?
No hi veig gaire diferència. El que seria important és que hi hagués un procés de negociació per millorar-ho. M’és igual que es faci amb l’antic en vigor o amb el nou en tramitació, però que els partits obrin la porta a una negociació de debò. Em temo que no és això el que la ministra té al cap.
