El PP culmina sense fissures la seva estratègia de rebuig del pla d’Hisenda

Tot un pecat original per als populars, si bé, com no es va oblidar d’emfatitzar després de la reunió amb els consellers autonòmics Montero, res ni remotament semblant apareix en la proposta que van rebutjar a l’uníson totes les autonomies populars.

Poc després de l’extensa roda de premsa oferta per Montero, plena de crítiques al PP i laments per l’actitud dels seus representants, Génova va tornar a explicar en una comunicació a la premsa la seva rotunda oposició a un pla que, considera el primer partit de l’oposició, "colpeja els principis d’igualtat i solidaritat" a Espanya. Però a més, i significativament, el PP va recordar que ja el setembre del 2024, tots els seus governs autonòmics, que representen més del 70% dels ciutadans, van enviar una proposta a Hisenda, tot i que segons lamenten "el Govern, en comptes de debatre sobre aquest plantejament majoritari, ha preferit acordar el nou sistema amb ERC".

La proposta de llavors va ser presentada per comunitats molt diferents per les seves característiques i molt llunyanes al mapa, com Andalusia, la regió més poblada del nostre país, i Galícia, a l’altre extrem de la Península i una de les que té menys població i més envellida, igual que Castella i Lleó, sense oblidar unes altres dues comunitats molt poblades i amb gran pes en el PIB, com la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana. Una heterogeneïtat que els populars reivindiquen perquè s’haguessin acceptat els seus plantejaments.

Temptats amb la quitació

Des d’aleshores, els oferiments i les temptatives de l’Executiu central per intentar crear una fissura entre aquests presidents del PP s’han repetit sense èxit, singularment en les dues últimes conferències de presidents, la que va tenir lloc a finals del 2024 a Santander i la de l’any passat a Barcelona. Aquest any se’n celebraran dues més, la primera a Astúries, que estava prevista per a final d’any però es va ajornar per les eleccions de desembre a Extremadura. Sánchez els va temptar en les dues ocasions amb el caramel de la quitació del deute autonòmic, per un import pròxim als 90.000 milions. Des d’aquella tardor molts van ser els que van pensar que els coneguts com a barons no aguantarien i acabarien acceptant-la, o que almenys així passaria amb algun o alguns d’ells.

Notícies relacionades

Sumar veu en les discrepàncies amb Sánchez una oportunitat de diferenciar-se

Feijóo replica a Abascal que anirà a la Moncloa "per respecte a Espanya"

Però el Govern sempre va punxar os, malgrat que en honor a la veritat també alguns líders autonòmics socialistes, com el gairebé sempre díscol president de la Junta de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, van rebutjar aquesta quitació, ambuns arguments pràcticament idèntics als dels populars, entre els quals el que, segons el parer d’aquests governants autonòmics, no existiria tal quitació, sinó que simplement el deute autonòmic canviaria de mans: de les autonomies a l’Administració central.

Haver arribat fins a la reunió del CPFF amb una posició conjunta, inequívoca i sense indici de cap dissidència, llaurada i negociada per la seva direcció amb els 11 presidents autonòmics de la formació, és un dels èxits que més l’enorgulleix. I que pot brandir com a líder de la dreta al seu ja llarg camí cap a la Moncloa.