Montero planteja que acollir-se al nou finançament sigui voluntari
El Govern nega un tracte de favor a Catalunya i desafia el PP a presentar una proposta alternativa
Castella-la Manxa i Astúries, les dues comunitats governades pel PSOE, se sumen al front comú d’oposició dels territoris populars
Hisenda mantindrà contactes bilaterals amb les autonomies després d’haver pactat amb ERC
El Govern continuarà endavant amb la seva proposta de reforma del model de finançament autonòmic malgrat el rebuig majoritari de les comunitats autònomes, a excepció de Catalunya, expressat ahir en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assenyalar que l’adscripció al nou model, amb un augment dels recursos de 21.000 milions d’euros, serà voluntària. Això és, cada territori podrà decidir lliurement si aplica el nou model o es queda amb l’antic.
La vicepresidenta va defensar la legitimitat de l’Executiu per posar sobre la taula la reforma d’un model caducat fa més de 13 anys, minimitzant l’oposició territorial per prioritzar la confrontació política a la millora del finançament, malgrat que Castella-la Manxa i Astúries, governades pel PSOE, tampoc l’avalen.
Congrés o tribunals
L’opció de la voluntarietat no és nova, tal com matisen fonts del seu departament, ja que ja està inclosa dins de l’actual llei de finançament de l’any 2009. Un plantejament que recorda el que es va seguir amb la quitació del deute, pactat amb ERC per a Catalunya i posteriorment estès a totes les comunitats autònomes que decidissin voluntàriament acollir-s’hi. Els territoris que rebutgen la proposta menyspreen aquest mecanisme de voluntarietat des del convenciment que aquest no aconseguirà tirar endavant al Congrés dels Diputats o, en qualsevol cas, que l’acabaran recorrent als tribunals.
El dubte que queda per aclarir és si les comunitats que decidissin mantenir-se en el sistema antic rebrien una dotació inferior que les que s’acollissin al nou, com en principi sembla poder concloure’s. La reforma proposada pel Govern, així, inclou una transferència de recursos més important (per l’increment del percentatge de l’IRPF i l’IVA que se cediria a les comunitats, entre altres factors). Segons va explicar Hisenda divendres passat, amb la revisió del model es repartirien 224.507 milions a les autonomies l’any que ve i això representaria un increment de 20.975 milions, amb la qual cosa el sistema vigent l’any que ve aportaria aproximadament 203.532 milions.
Si efectivament les comunitats autònomes que es quedin en el règim antic rebessin una quantitat inferior que les que s’acullin al nou, l’anunci de Montero podria ser una maniobra política per mirar de contrarestar les crítiques de la majoria de les comunitats, menys Catalunya. Així, seria una manera de demostrar que, malgrat els seus atacs, el nou sistema és més beneficiós per a totes les comunitats que l’antic. Tot això, a més, en un context en què l’aprovació de la proposta del Govern de Pedro Sánchez sembla ara com ara molt complexa per l’oposició de Junts i el PP, principalment.
La ministra, en qualsevol cas, va apuntar que ja té «previst» que algunes comunitats optin per mantenir-se en el model antic. Probablement amb referència a Extremadura i Cantàbria, les dues úniques que es quedarien igual (tot i que per una altra via el Govern ha promès compensar-les perquè també es vegin beneficiades). En termes absoluts, Andalusia (4.846 milions d’euros), Catalunya (4.686 milions), la Comunitat Valenciana (3.669 milions) i la Comunitat de Madrid (2.555 milions) serien les que més veurien incrementats els recursos el 2027 amb la proposta de reforma del model de les comunitats de règim comú (totes menys el País Basc i Navarra).
Però en termes relatius, més significatius, els increments més importants els rebrien Múrcia (prop d’un 19%) i la Comunitat Valenciana (entorn d’un 17%), per davant de Castella-la Manxa, Andalusia i Catalunya (entorn d’un 13-13,5%), Aragó (entorn del 10%) i la Comunitat de Madrid (entorn del 8,5%).
El «primer convidat»
Després de la reunió amb les comunitats, que només va servir per constatar la soledat de l’Executiu, Montero va desafiar el PP a presentar un model alternatiu. «El que no permet tenir legitimitat és que un critiqui un model sense tenir-ne un altre d’alternatiu», va carregar. I va assegurar que abans de pactar el model amb ERC, el pecat original repetit pels presidents autonòmics del PP, «el primer convidat» per abordar un nou model va ser el líder de l’oposició.
Notícies relacionadesLa ministra d’Hisenda va titllar de «fals» que el model s’hagi fet per «acontentar Catalunya». El model, va dir, no ofereix a aquesta autonomia «cap privilegi ni tracte de favor». «Si hi ha un partit que se’n beneficia és el PP», va contraposar. Si per als populars un model «bo per als independentistes no pot ser bo per als espanyols», la vicepresidenta va defensar a porta tancada que «no pot ser només cosa d’independentistes si [Carles] Puigdemont ha dit que no li agrada». Montero va mirar així de treure’s l’etiqueta del greuge territorial.
La vicepresidenta també es va comprometre a iniciar una ronda de reunions bilaterals amb les comunitats per aprofundir en el model. Una exigència que havien demanat territoris com Astúries.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Consell de Política Fiscal i Financera Rebuig unànime
- Tecnologia El Govern vol unir Catalunya i Madrid per guanyar la gigafactoria d’IA
- Banc de terres L’Executiu cedirà a joves agricultors 17.000 finques rústiques
- Simposi de l’audiovisual El congrés ISE ja suposa una injecció de 520 milions per a BCN
- Armament Indra s’alia amb l’emiratiana Edge per fabricar drons kamikazes
