El jeroglífic de la població ajustada

Com ha explicat el Ministeri d’Hisenda, "el repartiment dels recursos autonòmics es defineix en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de les comunitats autònomes. Per exemple, la despesa sanitària serà més elevada en una comunitat molt envellida, mentre que una altra comunitat tindrà més necessitats en educació si té més proporció d’habitants en edat escolar". Es tracta, per tant, d’un dels mecanismes que inclou el sistema de finançament per mirar de reduir les diferències entre comunitats, al reconèixer que en algunes (les menys poblades, en general) és més costós atendre la població que en unes altres.

La proposta de revisió del model del Govern, en aquest sentit, inclou algunes "millores metodològiques" en el càlcul de la població ajustada. Aquesta nova definició implicaria canvis en el repartiment, en cas que el projecte de l’Executiu fos aprovat. Però molt poc significatius: les principals diferències en el finançament per comunitats entre el sistema vigent i el proposat es deuen a altres partides relacionades, principalment, amb els criteris de repartiment de nous fons especials com els relatius a l’IVA de les pimes i la transició ecològica. "En general, les diferències en termes de càlcul de la població ajustada són mínimes. Hi ha retocs en la bona direcció, però que no canvien la foto", va apuntar Ángel de la Fuente, director executiu de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) i un dels principals experts en finançament autonòmic, a TVE.

Mode de càlcul

La proposta del Govern, així, manté la mateixa ponderació per al primer concepte sobre el qual es construeix la població ajustada: el nombre dels habitants segons el padró (30%). També per a la variable més important, l’anomenada població protegida (38%), que pretén representar la despesa sanitària. Això, sí, proposa segmentar-la en 20 grups d’edat, en lloc dels set del model actual, per recollir millor les diferències en costos del sistema de salut que suporta cada autonomia en funció de l’edat dels beneficiaris.

La ponderació de la variable que mira de recollir els costos del sistema educatiu també es manté (20,5%). Però, això sí, s’amplia i es segmenta el seu abast: fins ara només es tenien en compte els habitants d’entre 0 i 16 anys, però amb el nou sistema s’atendria els de 0 a 17 anys (17%) i els de 18 a 24 anys més els estudiants desplaçats d’altres comunitats, per mirar de reflectir la despesa universitària (3,5%).

Serveis socials

El pes de la variable que tracta de recollir el cost de la resta de serveis socials també es manté (8,5%), però es construeix d’una altra manera. D’una banda, la ponderació de la població de més de 65 anys disminueix (del 8,5% al 7%) i es desglossa en dos trams (entre 65 i 79 anys i més grans de 80 anys). I de l’altra, s’introdueix un nou concepte: el nombre d’aturats sense prestació (1,5%), per mirar de reflectir el cost de la pobresa i l’exclusió en els serveis socials.

Junt amb aquests elements centrals, el model inclou altres variables més relacionades amb la geografia pel seu impacte en el cost de prestar els serveis: la superfície, la dispersió de la població i la insularitat. Aquestes tres variables perden una mica de pes (a l’1,6%, 0,5% i 0,5%, respectivament) perquè el guanya una de nova: els costos fixos (0,4%), que "beneficia especialment comunitats afectades per la despoblació i reconeix la dificultat existent en algunes comunitats per arribar a economies d’escala a causa de la seva escassa població".

Un estudi preliminar sobre el nou model elaborat per De la Fuente i publicat ahir per la Fedea creu que aquests ajustos són uns "retocs" ben dirigits, excepte en el cas dels costos fixos. "Es fiquen de manera bastant estranya. Millora una mica, però no és la manera ideal de fer-ho", va assenyalar el seu autor a TVE, on també va assegurar que en altres partides, com les que miren de reflectir la despesa de sanitat i educació, la "filosofia és molt semblant [a l’actual sistema] i hi ha petites millores".

L’estudi, en aquesta línia, ha aplicat els nous criteris a l’execució del sistema de finançament del 2023, l’últim amb dades completes disponibles, per veure les diferències. La nova metodologia reconeixeria més necessitats de despesa relatives per habitant a Cantàbria (2,95%), La Rioja (2,62%), Astúries (2,39%), Extremadura (2,31%), les Balears (2,12%), Aragó (1,7%) i Múrcia (1,57%). No obstant, la majoria d’aquestes comunitats no són les que més increment de recursos registrarien amb el nou sistema. Aquest, així, té per objectiu reduir diferències entre comunitats per finançament per habitant ajustat (de 1.500 a 700 euros) i aquestes comunitats (menys Múrcia) figuren ja entre les més ben dotades amb el model vigent.

Notícies relacionades

Sumar veu en les discrepàncies amb Sánchez una oportunitat de diferenciar-se

Feijóo replica a Abascal que anirà a la Moncloa "per respecte a Espanya"

Referència a Catalunya

Els components del model que fan que altres comunitats més mal finançades siguin les més beneficiades per la proposta del Govern, en conseqüència, estan principalment en altres partides, no en la població ajustada. "El sistema anterior tenia un nucli molt assenyat i a sobre una espècie de loteria que donava una certa aleatorietat i un repartiment bastant discutible. En aquest continuem tenint un nucli molt assenyat i a sobre no una loteria, sinó que està bastant teledirigit per millorar determinades comunitats autònomes", va criticar De la Fuente, amb referència a Catalunya.